Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  10.01.2014  09:44

Autor/s: Anna Boluda

Les zones verdes són bones per la salut, i la ciència ho està demostrant

Entrevista amb Mark Nieuwenhuijsen

Men?ame
 

És el coordinador de l’estudi europeu PHENOTYPE, centrat en comprovar els beneficis que tenen les zones verdes en la salut humana, tan d’infants com d’adults.

Mark Nieuwenhuijsen és un professor i investigador al CREAL (Centre de recerca en epidemiologia ambiental) i és el coordinador de l’estudi europeu PHENOTYPE, centrat en comprovar els beneficis que tenen les zones verdes en la salut humana, tan d’infants com d’adults.

Els resultats definitius estaran disponibles d’aquí a un any, però ja hi ha algunes conclusions parcials que mostren que les persones que viuen a prop de parcs, platges i espais naturals emmalalteixen menys i moren més tard.

Hem parlat amb ell per saber més sobre PHENOTYPE.

Què és PHENOTYPE?

PHENOTYPE és un gran estudi finançat per la Unió Europea durant quatre anys, i la idea principal és investigar la relació entre les zones verdes i la salut. Ja hi ha uns quants estudis previs que mostren efectes positius en la gent que viu prop de zones verdes: sembla que viuen més i són menys obesos, per exemple. Alguns estudis recents i més petits indiquen també que dormen millor i que hi ha menys violència. La majoria d’aquests estudis s’han fet a l’Europa nordoccidental i als Estats Units.

PHENOTYPE se centra en les raons que hi ha darrere d’aquests efectes, en entendre per què passen. I a més inclou diverses part d’Europa. Es duu a terme en quatre països: Espanya, Holanda, Anglaterra i Lituània.

L'objectiu principal del Proyecte Phenotype és investigar la relació entre les zones verdes i la salut

Quins efectes sobre la salut estudieu amb PHENOTYPE?

Estem investigant diversos mecanismes que poden influenciar en la relació de benefici entre les zones verdes i la salut, i volem provar si són certs o no. S’ha suggerit que les persones que viuen a prop de zones verdes fan més activitat física, i això certament té efectes beneficiosos en la salut. El segon mecanisme es basa en el fet que viure a prop de zones verdes sembla proporcionar alguna mena de recuperació quan les persones estan cansades, es recuperen més ràpidament i tornen a estar plens d’energia. I això està relacionat amb la salut mental, pateixen menys estrès. El tercer mecanisme és que viure a prop de zones verdes fa més fàcil que la gent es relacioni amb altres persones, hi ha més contacte social, i això també és important per la salut. Ara estem entrevistant mil persones en cadascun dels quatre països per intentar provar aquests tres mecanismes.

N’hi ha un quart, que no estem investigant en aquest estudi: el fet que on hi ha més zones verdes hi ha menys contaminació atmosfèrica i les temperatures són més baixes, i això també té efectes sobre la salut.

"Estem elaborant una base de dades enorme que ens ajudarà a entendre els mecanismes dels beneficis en la salut de les zones verdes"

A més estem fent servir cohorts ja existents, és a dir, dades d’altres estudis amb moltíssima informació sobre mortalitat, asma, salut mental, obesitat, estrès o pes al nàixer, per exemple. I intentem veure si hi ha diferències en aquests aspectes en funció de si viuen o no a prop de zones verdes.

Per últim hi ha una part de l’estudi en què portem un grup de persones a una zona verda i examinem com responen. Per exemple aquí a Barcelona portem un grup de persones que estan una mica estressades a una zona verda durant tot un dia, i després un altre dia a una àrea urbana. I mesurem els nivells d’estrés, la funció pulmonar i tot un seguit de paràmetres per veure con reaccionen durant aquell dia.

Així doncs, estem elaborant una base de dades enorme que ens ajudarà a entendre els mecanismes dels beneficis en la salut de les zones verdes.

A quins resultats haveu arribat fins ara?

Hem estudiat la relació entre les zones verdes i el pes dels nadons al nàixer, i ja hem vist queels nadons de les dones embarassades que viuen a prop de zones verdes tenen un pes al nàixer lleugerament més alt, i això és bo per als bebès. També ens hem fixat en els índex d’hiperactivitat i problemes conductuals en infants, i hem vist que decreixen o presenten menys símptomes en els qui viuen a prop de zones verdes. També és menor el risc de patir asma o obesitat en infants. I en els adults, hi ha menys risc de problemes cardiovasculars.

Aquests són només resultats parcials, les conclusions globals esperem tenir-les disponibles d’aquí a un any.

Quin tipus de zones verdes considereu a l’estudi?

Una part important de l’estudi serà veure quines zones verdes o espais naturals tenen millors resultats: els parcs grans, els jardins petits, les zones blaves com ara els marges dels rius o les platges, i fins i tot l’arbrat dels carrers.

També volem veure com han de ser aquestes àrees per tal de resultar positives a la salut: si han de ser segures, accessibles, boniques de mirar i sense brossa… Tots aquests factors són importants, i sobretot per als infants les zones verdes han de tenir una funció: una àrea de jocs, o un camp on puguin xutar una pilota… Estem estudiant tots aquests aspectes.

Què recomanaries a les famílies que viuen en ciutats tan compactes com Barcelona, on no hi ha moltes zones verdes?

Honestament, Barcelona és una de les ciutats menys verdes. L’índex de metres quadrats de parcs per habitant està molt per sota del recomanat. Se suposa que milorarà amb el nou pla verd d’ara a 2020, però mentrestant jo recomanaria portar sovint els nens i nenes a zones verdes o espais naturals. Els nens necessiten estar en contacte amb la natura. És sempre molt més sa córrer amunt i avall en un parc que seure al sofà amb un videojoc. Necessiten activitat física.

Quina influència espereu que tinguin els resultats de PHENOTYPE?

El que esperem és aconseguir resultats que siguin útils per als urbanistes, perquè l’única manera que tenim d’aconseguir canvis és si ells fan alguna cosa. I els urbanistes normalment no tenen en compte la salut. Estem intentant poder presentar alguns dels resultats del nostre estudi en una versió que es pugui traduir fàcilment en noves mesures, que puguin per servir els qui dissenyen les polítiques.

I també organitzem jornades i conferències on reunim a científics, responsables de polítiques públiques i urbanistes per tal que tots puguem conèixer la perspectiva dels altres.

Un estudi recent publicat a The Lancet, en el qual també ha participat, afirma que la contaminació atmosfèrica mata per nivells inferiors als que marca la Unió Europea. Hem de pensar doncs que les polítiques actuals són insuficients?

Acabem de concloure un gran estudi europeu anomenat ESCAPE, que conté dades de 40 àrees diferents de tot el continent i com es relacionen amb la mortalitat, el càncer de pulmó, l’asma, els problemes cardiovasculars, la malaltia pulmonar obstructiva crònica… I hem vist que hi ha efectes sobre alguns d’aquests aspectes de salut fins i tot per sota de les directrius europees actuals. Sobretot ens hem fixat en les partícules fines amb un diàmetre de menys de 2.5 micròmetres (PM2.5) per sota del límit vigent ara mateix de 25 µg/m3, i el fet és que sembla que aquest no és un nivell segur com s’havia dit.

També sabem que la salut ha tingut certa influència a l’hora de marcar aquestes directrius, però no molta en realitat. I hi ha interessos econòmics que no volen reduir els nivells tant com es podria, o que afirmen que és massa car reduir-los més del que ho estan ara. Tinc l’esperança que aquests nivells es revisaran a la baixa en el futur. I sabem queel contaminant més important a Europa són els cotxes. Cal trobar la manera de fer cotxes més nets, i intentar que la gent faci servir el transport públic i el transport actiu: caminar i anar en bicicleta.

I això s’aplica als infants també. Van fer un estudi a Barcelona i vam veure que al voltant del 40% dels infants van a l’escola en cotxe. I és una vertadera llàstima. Això ens torna a portar al fet que hem de canviar les ciutats, fer-les més segures per a vianants i ciclistes, i millorar el transport públic. Aconseguir que la gent deixi el cotxe redueix la contaminació i al mateix temps millora la seva salut. Tothom surt guanyant.

Men?ame