09.01.2014 - 06:00
Avui a Núvol celebrem els 10 anys de Voluntariat per la Llengua amb tres voluntàries, Lídia Coll, Teresa Rull i Francesca Tutusaus. I aprofitem per parlar amb Ester Franquesa, Directora General de Política Lingüística. Té al seu càrrec el Consorci per la Normalització Lingüística, amb 22 centres a tot el territori, i també el TERMCAT, un institut que ella mateixa va dirigir entre el 1997 i el 2001. Entre el 2001 i el 2003 Franquesa va ser directora de l’àrea de llengua de l’Institut Ramon Llull, i des del 2003 treballa a Política Lingüística, on ara fa un any li van encomanar la direcció general. Actualment té en marxa una tesi doctoral sobre el màrqueting lingüístic a la Facultat de Comunicació Blanquerna.
Bernat Puigtobella: Per començar, una pregunta una mica personal. Quina és la teva dèria vital? Què et mou?
Ester Franquesa: He anat fent passos sempre a l’entorn de la llengua, mai directament com a lingüista sinó com a gestora d’equips, o impulsora de projectes, sempre m’ha mogut la voluntat de fer créixer el corpus i l’ús de la llengua, perquè tingués també el seu espai en l’àmbit tecnològic i científic. Fer un diccionari no té sentit per si mateix, ha de ser utilitzat en tots els àmbits possibles. Sempre m’ha interessat més el vessant social de la llengua. Connectar la llengua amb la realitat d’ús.
BP: Hi ha algun fet t’hagi marcat en aquesta vocació?
EF: Possiblement el que em va fer decidir per la llengua va ser la meva professora de literatura de secundària, la Carme Guasch, mare d’una molt bona amiga, la Sílvia Soler. Jo sempre pensava que faria una carrera de ciències, però gràcies a ella vaig anar interessant-me per la llengua. I a l’hora de triar, vaig optar per filologia catalana. I va passar que mentre estudiava a la facultat, ja des del segon any de carrera, vaig començar a fer classes de català a adults, tant a funcionaris de la Generalitat als matins com a les tardes a l’Ajuntament de Badalona, on he viscut sempre. Això em va obrir a una realitat que no tenia res a veure amb el que feia a la universitat. I al final de la carrera, vaig fer l’assignatura de Lexicologia amb la Teresa Cabré, i va ser ella que em va introduir a la discilplina en un seminari. I d’aquí ve l’interes a fer créixer la terminologia de la ciència…
BP: El teu interès per la ciència torna a aflorar aquí, doncs. I vas ser de les fundadores del TERMCAT.
EF: Érem un equip. Encapçalat per la Teresa Cabré, que el va dirigir del 1986 al 1988. També hi havia l’Ariadna Puigjaner, la Constança Espelt, i la Cèlia Riba, néta de Carles Riba. Ho vam configurar i vam veure que per fer tot això havíem de comptar amb tota la societat especialitzada de l’entorn i em va obrir molt la necessitat dels especialistes i del seu consens.
Podeu llegir l’article complet, aquí.
