Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  19.12.2013  23:22

Autor/s: Guillem Llin

És molt senzill: són uns negats i uns cabuts

Men?ame
 

Potser tot és més senzill del que sembla perquè els polítics espanyols són uns negats i uns cabuts. Negats i cabuts per acció i per convicció. I sempre ha estat així, amb molta càrrega testicular i poca, molt poca, coherència i intel·ligència.
 
Al segle XIX, Espanya va perdre totes les colònies que tenia a Amèrica i Àsia i, totes, van ser al camp de batalla. A males. Cap no va ser pacíficament. Fins i tot Puerto Rico, que volia un estatus especial i seguir vinculada a Espanya, no ho va aconseguir. Com els polítics i militars espanyols se li van negar en redó, va acabar anant-se'n i ajuntant-se amb el Estats Units d’Amèrica, que era tot just els que els porto-riquenys volien, però amb Espanya.

Així són els polítics que hi ha a Madrid. Històricament. Abans i ara. Perquè ara, amb el cas català, estic segur que se n'eixiran amb la seua i que la consulta no es celebrarà el proper 9 de novembre de 2014. Una data històrica perquè, a més a més, es compliran eixe dia 25 anys de la caiguda del mur de Berlín. Qui ho havia de dir! Però de la mateixa forma que estic segur que no es celebrarà també dic que més prompte que tard Catalunya serà independent i, sobretot, que els polítics espanyols quedaran retratats davant Europa i el món.

El dilluns d’aquesta mateixa setmana, el Financial Times dedicava l’editorial a l’afer català. Segons diuen els entesos, el diari és el més influent en les cancelleries de tot el món. I la peça no deixava ben parats ni a Rajoy ni al Partit Popular, tot i ser un diari de dretes. Però en les democràcies europees no passa com ací, que els diaris conservadors formen la Quinta Columna del PP. El Financial Times no dubtava a acusar directament Mariano Rajoy com al responsable del problema per haver sabotejat el 2010 l’Estatut de Catalunya en portar-lo al constitucional i que posteriorment, amb la gent desencantada i cabrejada, no ha buscat cap eixida escudant-se en una constitució postfranquista, i assegura que els catalans seguiran el seu propi camí. És a dir, 'l’àngel bobo' podrà sentir-se orgullós al seu palau rodejat de la seua cort d’aduladors perquè demostra que per inanició té més collons que ningú, però arreu el món, comencen a quedar retratats com el que són: intransigents, insensibles, curts de mires, negats, obsolets i matons. I molt poc demòcrates.
   
El Partit Popular té un problema. O uns quants. Perquè els seus polítics utilitzen molt la democràcia, però en la dieta dels altres, perquè ells són al·lèrgics al que la paraula representa. Això a l’estat espanyol, assa, perquè ens han parit resignats i amb devoció pels senyorets i a creure'ns-ho tot, però a Europa, al món, al països on sí que hi ha democràcia, no enganyen ningú. I quedaran retratats.