Dues fotografies que marcaran el futur de la política catalana

  • Amb una setmana justa de distància la fotografia de Navarro amb la dreta espanyolista i la del pacte per la consulta dibuixen amb claredat l'escenari polític

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Vicent Partal
14.12.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Josh King va escriure fa anys un llibre que sota el títol ‘Dukakis and the Tank’ analitza la història de la relació entre la política i les fotografies –el títol fa referència precisament a una fotografia que va enfonsar la campanya del contrincant demòcrata de Bush pare. Les fotografies, diu King, poden enviar missatges més poderosos que un discurs. 

Una mala fotografia, especialment, pot arruinar tota una carrera política i posar en dubte la capacitat de feina de qualsevol. Al nostre país la famosa fotografia d’un Carod Rovira rialler posant amb una corona d’espines a Jerusalem mentre el fotografiava el president Maragall, va jugar un paper clar en la configuració d’una certa imatge negativa de l’aleshores vicepresident. Com ho va fer la també famosa foto del president Camps amb Rita Barberà dalt d’un Ferrari. Ara, amb pocs dies de diferència, dues fotografies han emmarcat el canvi d’era polític en el qual hem començat a viure al Principat. 

El cinc de desembre, com cada any, la polèmica delegada del govern a Catalunya, Llanos de Luna, va convocar un acte públic a la seu de la delegació per a commemorar la Constitució espanyola. El PP i Ciutadans eren assistents habituals a aquest acte, sistemàticament sabotejat per la resta de forces polítiques catalanes. Enguany, però, el líder dels socialistes catalans, Pere Navarro, va decidir d’acudir-hi. No hi havien anat mai els presidents Montilla o Maragall però ell hi va anar i es va trobar amb la fotografia. Amb una copa de cava a la mà Navarro posava somrient amb Alicia Sánchez Camacho, Llanos de Luna i Albert Rivera. L’impacte va ser immediat. 

Twitter i Facebook es van omplir d’expressions de sorpresa i indignació. Molts socialistes van expressar el seu enuig per una fotografia que situava davant l’opinió pública catalana els socialistes en mans de la dreta espanyolista. En realitat l’escena va ser més complicada. Navarro no es decidia a sumar-se al brindis i va ser Camacho que el va agafar i el va posar al mig dels focus. El cap del PSC, però, no va saber estar-se’n. En la majoria de les fotografies el llenguatge corporal denota incomoditat: és en un racó mentre Llanos de Luna i Sànchez Camacho ocupen de forma avasalladora el centre de la imatge. Però l’efecte queda complert i és demolidor: el PSC se suma al front espanyolista i sotmet el seu criteri al del Partit Popular. Navarro va abandonar ràpidament la delegació del govern espanyol, just després de la fotografia, segurament sense ser conscient del seu impacte.

Just una setmana després, més o menys a la mateixa hora emergia la contrafotografia. Els líders de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP compareixien de forma solemne i conjunta al Palau de la Generalitat per a anunciar l’acord sobre la consulta. Van emergir per la porta que dóna al despatx del president i es van posar darrere un faristol amb el senyal de la Generalitat. El cap de protocol de presidència va ordenar lleugerament la posició dels qui eren a dreta de la fotografia, curiosament els representants dels partits d’esquerra. En primera fila unes poques cadires on seien alguns dels pesos pesants de presidència, encapçalats per Jordi Vilajoana. A darrera dotzenes de fotògrafs i càmeres disposats a captar un moment sens dubte històric. El front catalanista aconseguia la fotografia i descol·locava encara més a Pere Navarro i el PSC que ara es trobaven encaixats amb la dreta extrema i lluny de la solemne unitat política que la galeria gòtica remarcava.

Curiosament Navarro mateix era a pocs metres, a la Plaça Sant Jaume, ignorant del que estava passant a dins de Palau i de l’efecte redoblat que la nova fotografia anava a tenir sobre ell. Ja no era només la pregunta de què fèia en la primera sinó també de com és que no estava en la segona.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any