La justificació constitucional de la consulta

  • Aspectes jurídics del procés cap a la independència (4/6)

VilaWeb
Josep Maria Vilajosana
02.12.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La constitució espanyola empara la realització d’una consulta als catalans sobre la independència de Catalunya. Les raons tenen a veure amb l’objecte, el subjecte i els procediments. A continuació em concentraré en els dos primers àmbits.

Objecte

El principi d’indissoluble unitat de la nació espanyola (art. 2) cal ponderar-lo amb el principi democràtic (art. 1.1) i amb el dret fonamental a la participació política directa (art. 23): tots hi són, a la constitució, però cap no és il·limitat. Si ho fem, ens adonarem que no s’hi reconeix un dret de secessió (en aquest cas, venç el principi d’indissolubilitat), però sí el dret dels catalans de participar en la decisió sobre llur futur polític (aquí venç el principi democràtic).

Qui s’oposa a aquesta darrera conclusió (la primera és pacífica), ho fa a través de l’argument que podem anomenar de la petrificació de la constitució. Es fonamenta en una tècnica interpretativa que privilegia la voluntat del legislador. Tanmateix aquesta interpretació psicologista perd poder de convicció a mesura que passa el temps. Gairebé quatre dècades després d’haver estat aprovada la constitució, és més adequada una interpretació evolutiva, que faci que els preceptes s’interpretin segons el sentit que han adquirit avui. No és forassenyat. De fet, és una tècnica emprada àmpliament pels tribunals internacionals, molt especialment pel Tribunal Europeu de Dret Humans. El Tribunal Constitucional espanyol també n’ha fet ús recentment, en la sentència en què es declara constitucional el matrimoni entre persones del mateix sexe, tot i reconèixer que als constituents ni els va passar pel cap aquesta possibilitat.

Amb una interpretació evolutiva es pot donar cabuda a una concepció més evolucionada de la democràcia, una concepció ‘densa’, que incorpori capes diferents, integrant-les, tant pel que fa als procediments (democràcia representativa més democràcia directa), com als drets que s’hi han anat afegint (individuals, socials i col·lectius). L’experiència comparada del Quebec i Escòcia mostra la línia més respectuosa amb aquestes generacions successives de drets.

Subjecte

Però qui ha de ser consultat, els catalans o els espanyols? Qui considera que han de ser-ho els espanyols, apel·la al principi segons el qual la sobirania resideix en el poble espanyol (art. 1.2). A aquesta posició s’hi poden oposar, si més no, dos arguments, un de més simple i un altre més elaborat. El simple: si es tracta de saber la voluntat dels catalans, és de sentit comú que siguin ells els consultats. És el que ha succeït en la trentena de referèndums d’aquest estil convocats arreu.

Però hi ha raons més profundes. Imaginem que a Catalunya la totalitat del cos electoral volgués la independència. Aquest 100% de catalans seguiria essent una minoria a Espanya. Per tant, segurament perdria sempre. Com s’hauria de sentir en una situació com aquesta algú que pertanyi a la perpetua majoria? Podria dir que viu en un estat democràtic i liberal? No, no ho podria dir, perquè la democràcia implica el principi de la majoria, però és contrària al domini de la majoria sobre la minoria, en aquest cas una minoria amb contorns territorials definits i amb llengua, cultura i institucions pròpies. El domini de la majoria perverteix la democràcia i s’oposa als principis que caracteritzen els estats liberals: el respecte per l’autonomia dels individus i per la dignitat humana. Complir el primer principi implica ser sensible als plans de vida que cada persona lliurement hagi escollit. Respectar el segon exigeix que l’estat es prengui seriosament les manifestacions de voluntat que fan els ciutadans adults. Ras i curt, si persones adultes creuen que, per les raons que sigui, és de la màxima importància per a elles decidir el futur polític col·lectiu, llur voluntat ha de ser presa en consideració.

Altrament, esdevindria una minoria dominada permanentment o bé tractada amb un paternalisme injustificat. Però tot això no és tan sols ‘filosofia’? No parlàvem de la constitució? Doncs donem-li la darrera paraula: ‘Correspon als poders polítics de promoure les condicions per tal que la llibertat […] de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives’ (art. 9); ‘La dignitat de la persona […], el lliure desenvolupament de la personalitat […] són fonament de l’ordre polític i de la pau social’ (art. 10).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any