Notícies

Dimarts  12.11.2013  10:09

Autor/s: Neus Gutiérrez i Sandra Tello

Consum responsable, una altra manera d'omplir la cistella

Les cooperatives i els grups de consumidors plantegen un model més just, saludable i sostenible

Men?ame
 

Cada vegada més, un percentatge de la societat en constant creixement demana un model productiu més just, ecològic i de qualitat. Per donar resposta a aquestes peticions, en els darrers deu anys s’han multiplicat les propostes de models alternatius, molts d’ells impulsats a través de cooperatives de consum.

Anar al supermercat és una pràctica sistemàtica i necessària. És pràctic escollir entre la gran varietat de productes que s’ofereixen, però sovint no s’és conscient d’on provenen els aliments ni com es produeixen. 

Les bases d’un consum responsable

D’entrada, una cooperativa de consum és una associació de persones que s’organitzen per tal de consumir sota criteris de justícia social i solidaritat. Per fer-ho, trenquen les barreres convencionals d’intermediaris que acompanyen la producció i distribució d’aliments i estableixen un vincle proper amb els productors i proveïdors, és a dir, una relació bidireccional entre el camp i la ciutat.

No totes elles funcionen de la mateixa manera, però sí que comparteixen una filosofia de consum comuna: reivindiquen un preu just pel productor, un producte de temporada i de proximitat, i sovint, ecològic, fomentant la solidaritat i la responsabilitat a l’hora de consumir.  A més, hi ha cooperatives que van més enllà del consum i esdevenen un punt de trobada per establir relacions i lligams interpersonals, com a espai de reflexió crítica.

Les arrels del consum crític

Les primeres iniciatives d’aquest tipus a l’estat espanyol van sorgir cap a finals dels anys 80 i començaments dels 90, especialment a Andalusia i Catalunya, i en menor mesura al País Basc i al País Valencià. A partir del 2000, van créixer de manera exponencial i en la darrera dècada han tingut molta més rellevància.

La periodista i sociòloga, experta en sobirania alimentària i cooperatives de consum, Esther Vivas ho atribueix a les noves demandes socials: “En els darrers anys l’activitat ha augmentat per l’emergència i auge de moviments socials. Si abans del 2000 a Catalunya existien menys de deu grups, avui en dia se’n comptabilitzen quasi bé un centenar. Tot això ha fet que els col·lectius crítics treballin en l’agricultura alternativa. Per exemple, els indignats i el moviment 15-M van promoure horts, xarxes de consum, etc. Es plantegen com una alternativa al model actual.”

El dia a dia

Les cooperatives responen a la necessitat setmanal de rebre productes de proximitat i temporada, moltes vegades en l’anomenada ‘cistella’ –que pot contenir tot tipus d’aliments, però generalment són fruites, verdures i hortalisses-. En d’altres, hi ha la possibilitat de realitzar una compra ‘tancada’ –els productes vénen establerts pel productor, en funció de la collita- o ‘oberta’ –cadascú escull els aliments que vol adquirir-.

A tall d'exemple, l’Aixada representa una cooperativa de 40 unitats familiars situada al bell mig del barri de Gràcia, on s’ofereixen tot tipus de productes. Aquests, també arriben d’un mode el més ecològic possible, com explica una de les membres, Laia Comas: “L’arròs ens arriba en sacs de 25 kg i es ven a granel, com també els cereals, els bolets o l’aloe vera. Intentem minimitzar envasos, a partir de pots de vidre que són retornables i reutilitzables”.

Els consumidors s’anomenen unitats familiars (UF) i no tenen perquè ser famílies, sinó que també s’agrupen amics, companys de feina, etc. El funcionament i l’organització de les associacions de consum s’allunya del 'modus operandi' dels supermercats convencionals. Cada setmana, les famílies escullen els aliments frescos que volen adquirir, ja sigui a través d’un software de programari lliure, o bé presencialment, i quan es recull aquesta compra també s’adquireixen també la resta de productes ofertats.

Fer xarxa a través de la xarxa

Tot i que hi ha força informació, és difícil establir una xifra exacta de quantes cooperatives existeixen en el si dels Països Catalans. Cada associació és un món, no les podem considerar fenòmens aïllats, però cadascuna s’autogestiona i es planifica a la seva manera.

En aquest sentit, Internet és una finestra que dóna molta visibilitat tan a grups grans com als més petits. Per exemple, a Catalunya es pot trobar informació sobre gran part de les cooperatives a més d’una web, entre les quals destaca Ets el que menges o el blog sobre grups de consum La Repera. Tot i això, la gran majoria tenen web pròpia i treballen directament amb els integrants de la cooperativa a través d’aquesta.

Demanda sense oferta

Moltes cooperatives de consum s’han trobat desbordades pel que fa a les peticions de nous usuaris. És per això, que algunes llistes d’espera s’han organitzat per crear-ne de noves, consolidant un nou nucli de consum responsable, com en el cas de l'Aixada. 

No obstant això,  vegades algunes d’aquestes iniciatives no arriben a bon port. A Mallorca la cooperativa Es Lledoner es va fundar l'any 1994 i va tancar el 2002. Comptava amb més de 30 socis, però un dels grans esculls del projecte va ser la poca oferta de proveïdors ecològics a l’illa.

A més, com a segon punt de conflicte, les despeses sempre superaven els ingressos i d’aquesta manera la iniciativa mai no va ser rendible pels seus socis. No obstant, han sorgit noves iniciatives a Balears. A mesura que ha augmentat l’oferta de productes ecològics, han sorgit noves iniciatives que sí poden trobar un espai propi i una demanda adient a l’oferta.

Més enllà del consum

Com a nexe social va sorgir l’any 2010 la Cooperativa Integral Catalana (CIC), una iniciativa que no només respon a la necessitat d’establir xarxes i unions entre cooperatives i grups de consum, sinó que va més enllà i engloba un pensament i estil de vida crític amb el model capitalista actual. Es defineixen com una “iniciativa en transició per a la transformació social des de baix, mitjançant l’autogestió, l’autoorganització i el treball en xarxa”.

El projecte es basa en el canvi de model econòmic i social, generar una alternativa diària al gegant del capitalisme. En aquest sentit, fomenten el canvi social a través del consum cooperatiu, l’educació, la salut, l’habitatge, el transport i el sector energètic. Pel que fa al sector alimentari, el canvi té com a objectiu la recerca d’una nova agroecologia i més sobirania alimentària.

En definitiva, les cooperatives i els grups de consum proposen una nova manera d’entendre el consum, a través d’una consciència col·lectiva, on tots els actors de la cadena alimentària hi estan representats.

En paraules d’Esther Vivas: “No hi ha consciència sobre allò que mengem no ens eduquen per menjar d’una manera sana saludable i justa, ni a les escoles, ni als mitjans de comunicació ni des de les institucions". A causa dels conflictes alimentaris que s’han produït darrerament, com ara l'E. coli o les vaques boges, "la gent ha començat a qüestionar-se què menja i mica en mica s’han estès aquests hàbits de consum”, argumenta Vivas.


Men?ame