13.10.2013 - 06:00
El complex educatiu de l’antiga Laboral de Tarragona s’ha omplert aquest migdia per a la gran cerimònia organitzada per la conferència episcopal espanyola en què es beatificaran 522 ‘màrtirs del segle XX’, la majoria d’ells morts durant la guerra del 36-39, i que no ha estat pas exempta de controvèrsia i crítiques. Entitats laiques i algunes veus eclesiàstiques retreuen que l’església no hagi demanat perdó pel seu suport al franquisme i que avui només reconegui un dels bàndols. L’acte també ha estat criticat pel seu component espanyolista.
Crítiques per oblidar els morts de la repressió franquista
La Coordinadora per a la Laïcitat i la Dignitat ha recollit prop de 2.000 signatures contra aquest acte, que qualifica de polític, franquista i d’insult als qui van perdre els seus familiars i van patir repressió’. Recorda que el juliol del 1936 els generals Mola i Franco van perpetrar un cop d’estat amb el suport de la jerarquia de l’església catòlica, que ho va qualificar de ‘croada’. Un cop d’estat i una repressió posterior durant la dictadura ‘que va comptar sempre amb la benedicció i el suport de l’església’. També recorda que només s’han reconegut i indemnitzat les víctimes de les famílies ‘del bàndol dels vencedors’.
Avui ‘màrtirs’ d’aquella ‘croada’ encapçalada pel general Franco en el cop d’estat que va fer caure el govern de la República seran beatificats en un acte que l’entitat considera que ‘ofèn, discrimina i no contribueixa en res a superar les ferides encara obertes en la nostra memòria històrica’.
Per la seva banda, el col·lectiu Cristianisme al segle XXI va fer públic un manifest en què denuncia que amb aquest acte l’església catòlica ‘sembla voler mantenir les ferides obertes de la guerra civil espanyola, honrant massivament les víctimes d’un sol bàndol’. Retreu que l’Eslgésia encara no hagi demanat perdó pel seu paper en aquell cop d’estat i considera que l’acte d’avui ‘no pot evitar ser interpretat com una instrumentalització política de les morts al servei d’un sol dels bàndols’.
Així, per exemple, hi ha hagut crítiques perquè no s’han considerat mereixedors de la beatificació religiosos com el mossèn Pau Queralt i Gaya de Montblanc, conegut pel seu catalanisme, o el mallorquí Jeroni Alomar i Poquet, assassinat per ajudar gent a fugir del franquisme durant la guerra. Tampoc no es beatificaran setze religiosos nacionalistes bascs que van ser assassinats pels franquistes.
L’acte també ha estat criticat pel component espanyolista. En aquest sentit, Església Plura ha criticat l’exaltació patriòtica i anticatalanista’ que implica aquest acte, que arriba en ple procés sobiranista català i just l’endemà del 12 d’octubre. En aquest escrit que l’acte malmet la imatge de l’Església catalana i ‘se’ls pot escapar de les mans’.
L’acte de beatificació més gran
Les dades exemplifiquen la magnitud de la celebració, que esdevé l’acte de beatificació més gran de l’Església espanyola: s’hi han convidat més de 25.000 persones, i s’hi esperen 104 bisbes, vuit cardenals, gairebé 1.400 capellans, més de 2.700 religiosos, 4.000 familiars dels màrtirs, nombroses autoritats civils, i més de 300 periodistes acreditats. La cerimònia es farà en un gran altar de més de 2.000 metres quadrats que presideix l’esplanada principal del complex educatiu, on s’han situat dues grans pantalles gegants. S’han habilitat 7.500 cadires per als assistents, serveis, i també un segons espai, al camp de l’equip de rugbi de Tarragona, amb més seients i una pantalla des d’on es podrà seguir la cerimònia.
Dispositiu de voluntariat, transport i seguretat
Gairebé un miler de voluntaris s’ocupen de l’assistència dels peregrins que participin a l’esdeveniment. Els mossos d’esquadra coordinen l’operatiu de seguretat de la cerimònia, que també integra agents de la guàrdia urbana de Tarragona, la policia portuària, la guàrdia civil i la policia espanyola.
El recinte s’ha obert a les set del matí, i entre les nou i les dotze, que és quan ha de començar la litúrgia, es fan alguns actes previs que conduiran la periodista Mª Ángeles Fernández i el director del Museu Bíblic de Tarragona, Andreu Muñoz.
Mas, Ortega, Gallardón, Fernández Díaz i Posada, a Tarragona
El ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz Gallardón, el de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el president del congrés espanyol, Jesús Posada, representaran el govern espanyol i les corts espanyoles a la beatificació de Tarragona, segons fonts de les dues institucions. Coincidiran amb el president de la Generalitat, Artur Mas, la vice-presidenta del govern, Joana Ortega, que han rebut moltes crítiques per anar en un acte d’aquestes característiques. També hi serà la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, l’inspector general de l’exèrcit espanyol, Ricardo Álvarez-Espejo García, i cent quatre bisbes de tot l’estat espanyol.
Espanyolistes a l’acte de beatificació de Tarragona
A la ciutat, però, també es preveu la presència de membres de l’extrema dreta. La ultradretana Cruz de San Andrés, que crida a assistir a l’acte com a participació a ‘una gran festa de la hispanitat a Catalunya’, ha organitzat autocars des de les principals capitals espanyoles per anar-hi.
Manifestacions en contra
Col·lectius de l’esquerra independentista i entitats llibertàries van manifestar-se ahir a la tarda a Tarragona sota el lema ‘Contra el feixisme i l’església colpista’. I la Coordinadora per la Laïcitat i la Dignitat ha fet una cridar per concentrar-se demà a les onze del matí al cementiri de Tarragona en un acte d’homenatge a les víctimes del franquisme.
