11.10.2013 - 14:05
El terme “medi ambient” forma part del nostre vocabulari habitual i és fàcil escoltar-lo en boca de polítics, investigadors i mitjans de comunicació, així com en el discurs de la població en general. Amb freqüència aquest terme és utilitzat equivocadament com a sinònim de natura. En realitat, el concepte d’ambient fa referència a tot allò que ens envolta, ja sigui natural o construït i, com cal esperar, té importants repercussions en els éssers humans, que vivim immersos en ell.Des de la Psicologia Ambiental s’estudien les relacions recíproques entre l’ésser humà i l’entorn que l’envolta1, fent referència tant al medi natural com construït, és a dir, a tot entorn en què té lloc l’acció humana. Es tracta d’una disciplina relativament nova i, tot i ser difícil de definir, posseeix qualitats que la caracteritzen com una disciplina pròpia i diferent de la resta.
El principal aspecte que defineix i distingeix la Psicologia Ambiental d’altres àrees és la importància que se li dóna al context2. Així, els investigadors en Psicologia Ambiental entenen que qualsevol ambient social està influenciat pel context físic en el que passa i, d’igual manera, qualsevol ambient físic està dotat de significat social a través de la cultura. Algunes característiques clau de la Psicologia Ambiental són3:
1) Realització d’anàlisis teòrics i empírics sobre el paper de l’ambient físic (natural o construït) en el comportament humà i en les experiències personals.
2) El seu enfocament multidisciplinari, és a dir, són diverses les disciplines que tenen cabuda en l’àmbit d’estudi de la Psicologia Ambiental.
3) Es té en compte la necessitat d’utilitzar teories i d’investigar de manera que es considerin els problemes del món real.
En general, es pot dir que dins del context de la Psicologia Ambiental han sorgit dues grans dimensions que guien els treballs empírics duts a terme des del començament: la relació de les persones amb el medi construït i la relació de l’ésser humà amb el medi natural. Dins del primer grup de recerques destaquen els estudis sobre les experiències de les persones a les ciutats, les cases, les escoles, les dependències, etc., és a dir, dins d’un context construït per l’home. Així, són interessants els estudis realitzats sobre l’estil de vida urbana4, l’apropiació de l’espai5, identitat de lloc6 o el significat de l’espai7. Dins de la segona dimensió de recerca, s’emmarquen un grup de treballs centrats en l’avaluació de les conductes i comportaments ecològics8, l’estudi dels estils de vida sostenibles i l’anàlisi de la gestió ambiental9, entre d’altres.
Finalment , les dues línies de recerca s’entremesclen, per exemple, amb l’anàlisi de la relació entre la identitat urbana i la sostenibilitat10 o l’estudi dels beneficis per a la salut humana11 del contacte amb la natura present a la ciutat.
A Espanya , la Psicologia Ambiental cobra cada vegada més força. En aquest sentit, del 22 al 25 d’octubre se celebra el XII Congrés Internacional de Psicologia Ambientali a Barcelona. Aquesta trobada és la 12º d’una sèrie de congressos bianuals que va començar a Madrid el 1986. Les dues grans dimensions de recerca apuntades més amunt queden perfectament reflectides en els temes que seran tractats en el proper congrés. En ell es reuniran investigadors de rellevància internacional per tractar aspectes com ara els models de ciutat davant la crisi social, el canvi climàtic, els incendis forestals o l’apropiació de l’espai, entre d’altres. Cal destacar, per l’especial interès de la Fundació Roger Torné en la relació entre els nens i el medi ambient, que gradualment es comença a donar importància en aquestes trobades a l’estudi de la població infantil, de les seves actituds i comportaments ecològics, i dels beneficis que els nens obtenen del contacte amb la natura. Així, en el pròxim congrés es dediquen diverses comunicacions a la difusió de resultats de treballs duts a terme amb població infantil. És interessant subratllar la dedicació d’un dels simposis del congrés, titulat “Pares i nens, nens i pares? Reptes per a la recerca en infància i medi ambient“, a l’intercanvi d’opinions, l’anàlisi de resultats i la proposta de futures línies de recerca i actuació en relació a la població infantil i la natura. En aquest simposi hi participen investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, de la Universitat Federal do Rio Grando do Sul i de la Santa Catarina, ambdues del Brasil.
El congrés constitueix una experiència no només interessant, sinó també necessària, per a l’intercanvi d’impressions i resultats dins de la recerca en Psicologia Ambiental així com per a l’obertura de línies de col·laboració entre investigadors nacionals i internacionals. Aquest se celebra, a més, a Barcelona, ciutat que compta amb experiència en l’organització d’esdeveniments científics d’aquest calibre i amb un grup altament qualificat d’experts de les principals universitats barcelonines encarregats de la posada en marxa d’aquesta trobada. Aquest és, sens dubte, un esdeveniment que tot investigador i / o professional del sector públic o privat interessat en l’estudi de la relació persona-ambient hauria d’apuntar a la seva agenda.
