27.09.2013 - 00:00
INTRO
Hola, sóc el Sergi, d’Ontinyent, de l’IES Santa Maria d’Eivissa, alguns ja em coneixeu. He de dir que el meu estil és popular, però no és el d’aquest poema. Així i tot espere que us agrade. He intentat escriure’l en eivissenc. Barda amunt, uns heptasíl·labs per a la penya. Allà va…
T’ESTIM VERDA
Tant, verda, jo t’estim verda
Enmig d’aquesta cruïlla
T’estim verda, verda, tant
com estim aquesta illa
Sempre escric amb ironia
Ric de tot, de tot me’n fot
Però ara valtros, companyes,
em mostreu sa bona via
Som maldecap foraster,
Però form part de sa lluita
Som feliç i estic content
Idò, cal voltar sa truita
Tant, verda, jo t’estim verda
Enmig d’aquesta cruïlla
T’estim verda, verda, tant
com estim aquesta illa
En Bauzá és un malparit
Permeteu-me que us ho digui
Sant Martí és un sant molt gran
Jo li preg allà on sigui
Donya Camps, pobreta meua
Si ella sabés com l’estim…
S’estil i sa fesomia…
Jamai m’ho perdonaria
Tant verda, jo t’estim verda
Enmig d’aquesta cruïlla
T’estim verda, verda, tant
com estim aquesta illa
En diuen es mal d’Espanya
Més conegut per enveja
Què volen aquesta gent?
Nosaltres fem feina neta
Setembre ha sigut molt verd
Octubre es presenta roig
Ho saben es glosadors
Prepari’s, ministre Wert
Tant, verda, jo t’estim verda
Enmig d’aquesta cruïlla
T’estim verda, verda, tant
com estim aquesta illa
I ara sí, per fi acab:
Fem-ho bé, perdurarà
Companyes, resistirem
Visca sa llibertat
Tant, verda, jo t’estim verda
Tant, verda, jo t’estim verda
Tant, verda, jo t’estim verda
Tant, verda, jo t’estim verda…
(AD LIBITUM)