Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  15.07.2013  00:43

Autor/s: Redacció Pebrella

Autoavaluació del nostre sistema educatiu

Men?ame
 

Amb el curs acabat, ens passa pel cap que és un bon moment per a reflexionar. Partim d’una entrevista que publica eldiario.es a Xavier Melgarejo, psicòleg doctorat en pedagogia i que ha estudiat durant més de deu anys un dels millors sistemes educatius, el finlandès.

Segons Melgarejo un dels punts forts en l’educació del país del nord d’Europa és la cura que posen en la formació i selecció del professorat. Més de 6.000 hores de formació que triplica el temps del nostre. Es tracta d’una professió que hi està molt valorada socialment. Les propostes de millora són evidents, cal reformar i perfeccionar els plans d’estudi del nostre grau  de magisteri. Hem de dignificar la malparada figura del docent espanyol. Som alguna cosa més que funcionaris amb moltes vacances.

A Finlàndia el consens educatiu a nivell polític és total. Sols es refan les grans lleis educatives cada 30 anys. En vespres d’una altra reforma polèmica elaborada sense consens ni participació ciutadana que mercantilitza l’educació sobren les paraules.

És la finlandesa una escola que es caracteritza per ser oberta, molt oberta, al servei de la comunitat i sempre buscant l’equitat i la igualtat. La nostra no és així i la trajectòria previsible no és per a millorar-ho i no sols ens referim a la reforma Wert. La implicació dels diferents sectors educatius cada vegada és menys vigorosa (extraescolars, projectes, Trobada..) i cal endreçar-la. Falta més motivació en alumnat, professorat i pares? Cal que les administracions s’impliquen més en aquest tema? Com fer-ho? El que tenim clar és que ha de ser amb diàleg, molt de diàleg i reflexions a tots els nivells.

Un altre punt important d’aquest model educatiu és la forta descentralització que hi arriba fins al 90% del currículum. Aquesta independència de temari atorga una gran responsabilitat als equips docents que davant del repte mostren totes les seues capacitats fent inútils fins i tot les tasques dels inspectors (a Finlàndia no existeixen). Ens sembla un enfocament molt interessant en un sistema autonòmic de diversitat  cultural com el nostre.

Allí s’aposta fortament per treballar la comprensió lectora. Possiblement els docents encara no tenim assimilat en general prendre la referència de les capacitats curriculars amb tot el que açò suposa. La comprensió lectora i els enfocaments comunicatius en les diferents assignatures, front als purament conceptuals,  haurien de ser punt de partida en les  programacions docents.

Després hi apareixen dades de ràtios baixes, molts recursos humans i materials, però amb menys hores lectives que els nostres alumnes. Dades importants però no decisives.

Acaba l’entrevista fent menció a una actitud social de rellevància. Els finlandesos i les finlandeses  en general valoren més la formació personal que guanyar diners.

Evidentment, necessitem millorar!