02.07.2013 - 06:00
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va traslladar ahir a la mesa de les Corts Valencianes una declaració institucional en què es declarava contrària a la recent proposició no de llei presentada pel PP sobre la llengua. Aquesta proposició es referia a l’origen del valencià (que feia provenir de l’iber) i reclamava a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola que canviés la definició de la llengua per deixar de considerar-la part de la llengua catalana. L’AVL recorda que el text presentat pel PP vulnera l’ordenament jurídic: en primer lloc, perquè ignora el ‘Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià’ emès per l’AVL mateix i, en segon lloc, perquè no respecta la normativa lingüística oficial.
En la declaració, l’AVL manifesta que el valencià, ‘com ocorre en qualsevol altre idioma, s’ha configurat al llarg de la història amb aportacions de les diferents civilitzacions i cultures que, en èpoques passades, es van assentar en l’actual territori valencià’. I aclareix: ‘Es va conformar a partir del segle XIII, en què fou dut ací pels repobladors catalans i aragonesos vinguts amb Jaume I, com demostra la història, la documentació medieval, l’onomàstica i la filologia, en especial la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic històrics, que mostren la seua procedència del llatí. Per això, valencians, catalans, balears, i els habitants d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó compartim una mateixa llengua, tot i que a causa del pas dels segles cada zona ha mantingut o incorporat formes i vocables propis.’
L’AVL emmarca aquestes particularitats del català en el llegat que han deixat uns altres pobles a cada territori (l’àrab, l’aragonès, el castellà, el francès o l’occità) i deixa clar que ‘les relíquies dels pobles remots, com l’iber, són inexistents o imperceptibles’.
Recorda que el 9 de febrer de 2005 es va aprovar per unanimitat el ‘Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià’, elaborat i emès per l’AVL, com a entitat normativa i reguladora de la llengua segons l’Estatut valencià; i que el dictamen va ser comunicat a les Corts Valencianes. Per reblar el clau, la declaració de l’AVL diu que confia que els serveis de documentació del parlament valencià puguin fer arribar aquest dictamen al portaveu del PP.
També insta la mesa de les corts a comunicar al grup parlamentari del PP i a la resta que el text de la proposició no de llei ‘vulnera l’ordenament jurídic valencià en la mesura que ignora un pronunciament oficial’. I afegeix que, en la redacció, no respecta la normativa lingüística oficial de l’AVL, ‘d’aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana’, segons l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia.
L’Acadèmia acaba reclamant fermesa als grups parlamentaris perquè la llengua no es faci servir com a instrument polític de confrontació entre els valencians.
La proposició no de llei fou presentada pel PP a les corts el dia 13 de juny i comminava el govern valencià a adreçar-se a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) perquè en el diccionari d’aquesta institució constés que el valencià era una llengua pròpia diferenciada del català.
A més de la polèmica pel contingut, la proposició és escrita amb termes no normatius i propis de les entitats que defensen el secessionisme lingüístic, com ara ‘ab’, ‘llenguage’, ‘aixina’, ‘periodos’, ‘bolletí’ o ‘llingüistes’. En el text, el PP assenyala que el valencià parteix de la prehistòria, al segle VI abans de Crist en l’època dels ibers, i que ha arribat fins a l’actualitat després de les aportacions de fenicis, grecs i llatins.
