30.05.2013 - 06:00
Burjassot va ser abans-d’ahir al vespre el centre d’atenció mediàtica de tot el país. S’hi vivia un ambient d’inquietud per què pogués passar a la concentració convocada per grups feixistes i violents davant l’ajuntament, coincidint amb el ple. El resultat? Un ridícul rotund de la convocatòria, que aplegà amb prou feines cent manifestants, i un país sencer solidaritzat amb Burjassot i amb el batlle, Jordi Sebastià, objectiu de totes les intimidacions. I un ple municipal amb la sala més plena de veïns que en cap altra ocasió, la immensa majoria dels quals per a fer un gest de suport al batlle.
Ahir, l’endemà de la concentració, vam parlar amb Jordi Sebastià per saber com havia viscut la jornada i quines conclusions n’havia tret. Ens en va deixar tres reflexions.
La primera: la importància del fracàs la convocatòria
‘La capacitat de convocatòria d’aquests grups d’extrema dreta s’ha demostrat ridícula. Aquest feixisme mal vestit de valencianisme ja s’acaba. Crec i vull pensar que és l’agonia de la batalla de València. Algú té interès a recuperar-la, però no s’adona que ja són al final del camí. Això que va passar ahir és molt significatiu i ens ensenya on som i on són ells.’
La segona: la marxa enrere del PP
‘El PP ha fet un paperot. Primer col·locant el seu logotip als cartells, al costat d’organitzacions feixistes, després escampant per les xarxes socials la convocatòria de la concentració i finalment havent de rectificar en el ple, una volta vist el fracàs de la concentració. M’imagine que algú de València els va cridar i els va fer quadrar demanant-los que vigilaren què feien. En tot cas, és molt significatiu que hagen hagut de fer aquest gest i que l’hagen fet d’aquesta manera, gairebé ridícula.’
La tercera: immensa gratitud
‘Ahir em vaig sentir més acompanyat i més protegit que mai. L’Associació d’Escriptors, Acció Cultural, la Universitat de València, i centenars de veïns de Burjassot i centenars de persones que per telèfon o per les xarxes socials em van fer arribar la seua energia. Vaig sentir un escalf, un confort i una tranquil·litat com feia temps que no sentia. I no tinc paraules per a expressar la immensa gratitud que m’agradaria fer arribar a tota la gent que em va expressar suport.’
