Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  28.05.2013  06:00

La cara amagada d'internet

Tor, Silk Road, Bitcoin... Repassem els principals elements de la 'internet profunda', el 90% de la xarxa

Men?ame
 

Es calcula que el contingut que Google té indexat equivaldria a menys del 10% de tot allò que circula realment a la xarxa. La resta, la internet profunda ('deep web' o 'darknet'), seria fora de l'abast dels cercadors i navegadors més habituals, que es queden a la superfície.

Una de les maneres més habituals d'accedir a l'anomenada 'deepnet', web invisible o amagada i 'undernet', és a dir, al contingut del World Wide Web no indexat pels motors de cerca estàndard, és a través del navegador de codi obert Tor, desenvolupat inicialment pels laboratoris de recerca de la Marina dels EUA i que des del 2002 ha esdevingut l'eina principal de navegar anònimament per internet.

Tor (sigla de The Onion Router, 'l'encaminament de ceba') es basa en un sistema que, en comptes d'enviar paquets de dades per internet de A a B directament, els tramet per camins indirectes i aleatoris, a través de diversos nodes intermedis. I, a més, xifra asimètricament els missatges per capes, com una ceba. Tot plegat fa molt difícil d'interceptar paquets d'informació i el desxiframent, cosa que permet comunicacions molt segures. Per aquest motiu, les xarxes Tor són molt utilitzades per periodistes que volen contactar amb fonts que han de mantenir-se anònimes; per activistes perseguits als seus països; per ONG i ciutadans que volen accedir a servidors blocats per operadores o governs; per serveis militars...

L'Amazon del mercat negre

Però Tor també és usat com a clau de pas principal per a entrar en els anomenats 'mercats negres' d'internet, ocults i fora del sistema de navegació habitual. Només accessibles amb els dominis .onion, es tracta de veritables encants on es troben tota mena de productes, considerats il·legals o de contraban en la majoria de jurisdiccions. Silk Road ('ruta de la seda') n'és el més conegut: activat a la primeria del 2011, en aquest Amazon dels baixos fons digitals es poden comprar des de drogues (heroïna, cocaïna, marihuana, pastilles de tota mena...) fins a armes, entre molts més productes. Els compradors i venedors, totalment anònims, solen materialitzar les transaccions per mitjà de la moneda virtual descentralitzada Bitcoin (Andreu Honzawa ens en parlava fa una mica més d'un mes al programa l'Internauta, com també Andreu Barnils en aquest mail obert). Alguns càlculs parlen d'intercanvis per valor de dos milions de dòlars mensuals.

No és gens fàcil d'accedir a aquesta xarxa profunda i amagada, a aquesta perifèria d'internet: calen nocions informàtiques per a entrar-hi i també per a navegar-hi (no hi ha cercadors i amb prou feines petits directoris), com també protegir-se de possibles infeccions per virus que hi puguin circular o esquivar la legislació d'alguns governs que en prohibeixen explícitament l'accés.

Així i tot, la revista Wired no ha dubtat a incloure Silk Road en la llista de conceptes importants dels vint anys de la publicació tecnològica per excel·lència. I és que, 'com en la internet més primerenca, la xarxa fosca inspira moltes esperances i moltes pors alhora'. 'Tor ha ajudat molts dissidents de països opressors a esquivar la censura i és una bona opció per als usuaris normals que volen navegar preservant la seva intimitat', s'hi diu: 'Però la internet fosca ha esdevingut també una creixent xarxa de distribuïdors de pederàstia, de comerciants d'armes i de mercats il·legals com Silk Road. És la darrera frontera d'internet... ara per ara.'

Men?ame