Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

31.03.2013

Bitcoin, els diners del futur?

L'any 2009 un misteriós programador informàtic, Satoshi Nakamoto, va penjar en un críptic fòrum d'internet freqüentat per criptògrafs aquest document de nou pàgines (pdf). Va ser el naixement del bitcoin, la moneda electrònica que molts es pregunten si serà predominant el segle XXI. Els primers anys únicament ciberpunks, experts en informàtica i fans enamorats de la idea de Nakamoto (un pseudònim no identificat encara) n'eren els usuaris (1). Quatre anys més tard, justament aquest mes de març, s'ha fet públic que per primera vegada el mercat del bitcoin ha arribat a mil milions de dòlars (2). Hi ha restaurants de Nova York que n'accepten de fa temps (3), hi ha gent que ha travessat els EUA només parant als establiments que n'accepten i grans empreses com Wikipedia, Silicon Valley Bank i Wordpress també s'han enfilat al carro (4). Afegiu-hi que, com qualsevol altra moneda, els bitcoins es poden bescanviar per euros, dòlars, etc. (i a l'inrevés) des de pàgines com aquesta i entendreu per què mitjans com Bloomberg diuen això: 'No importa gaire si tot plegat és una broma o no. El fet és que funciona.' (5)


En un moment en què mig país es pregunta si la independència ens deixarà dins l'euro o fora, jo em pregunto si el bitcoin farà desaparèixer les monedes actuals. Més ben dit, si el bitcoin farà desaparèixer l'aberrant manera com fabriquem els diners actualment. Perquè és realment aberrant que siguin els banquers i els governs, els encarregats de fabricar, imprimir i donar validesa als diners. Ells (justament ells!) són els garants del sistema? Que ens hem begut l'enteniment?


Quan va aparèixer la xarxa internet va semblar que el vell somni llibertari seria possible. Finalment es podrien fabricar monedes sense necessitat de governs ni bancs. Es deia que si el diner fins aleshores era un tros de paper, ara seria una llarguíssima llista de nombres creada dins els ordinadors. Es deia que si fins ara guardàvem els diners als bancs, ara els guardaríem a la memòria del nostre ordinador. Van néixer aleshores l'ecash, el b-money i més monedes que van fracassar perquè al final sempre que es trobaven un comprador i un venedor per internet volien que una tercera persona, o institució, actués de jutge. Algú que validés que els diners eren de veritat. No deixava de repetir-se, doncs, el model actual, basat en la confiança en un banc central. El bitcoin neix per evitar aquest problema, i no haver de confiar en un tercer per fabricar diners i validar-los.


Per saber com ho fa, què és i com funcionen els bitcoins us recomano, d'entrada, aquest curt vídeo (anglès amb opció de subtítols en català). Després, si us plau, llegiu aquesta excel·lent i divulgativa entrada, Bitcoin mining in plain English, on es respon la pregunta que us deveu fer: qui els fabrica, els diners, si no ho fan els bancs? La resposta és que són informàtics repartits per mig món amb els seus ordinadors. En diuen minaires. Cada vegada que fabriquen diners els minaires en guanyen una part, però l'invent és pensat perquè costin tant de fabricar, i el guany sigui tan mínim, que només els enamorats de l'invent en fabriquin. No solament això. El codi és obert, a diferència de les actuals màquines de fer diners, que són tancades amb pany i forrellat i envoltades de policies i militars. Amb un codi obert, tothom qui vulgui, i tingui prou coneixements, pot participar en la fabricació de moneda. També és important de veure que tots poden discernir si la moneda que fabrica un altre és falsa o no. Només cal que comprovin els diners electrònics amb el codi base que els ha creat. No cal banc central per a emetre moneda. Tampoc per validar-la. El mateix codi ens dirà si la moneda és falsa o no. Finalment, el codi dels bitcoins es va crear perquè fabricar-los sigui cada any més complicat, cosa que obliga els informàtics a treballar en equip, fugint de l'egoisme individual.


Simplificant-ho molt, Satoshi Nakamoto va crear un codi pensat per a desxifrar-se. Només un cop desxifrat, el codi es converteix en diner. Coses de criptògrafs. La velocitat de creació de diner és calculada des del començament: ara mateix ja se sap quants bitcoins es fabricaran cada any, passi què passi (avui se'n fabriquen vint-i-cinc cada deu minuts). Per això es diu que el bitcoin és una moneda que evita la inflació, perquè el ritme de fabricació és estable. Vull dir que no es pot fabricar molt diner de cop com si es tracés d'una república de Weimar qualsevol. A més a més, el codi és pensat per a poder fabricar vint-i-un milions de bitcoins i prou. Ara com ara ja se sap que arribarem a vint-i-un milió l'any 2140. Més enllà d'aquesta data, deixaran de fabricar-se. L'objectiu de fer-ho així és que el diner mantingui el seu valor perquè serà un bé que, si no escàs, sempre serà limitat.


Finalment, una de les característiques importants dels bitcoins és que permeten que la compra-venda sigui anònima. Els bitcoins funcionen una mica com Wall Street. Tothom pot veure que el senyor A ha comprat deu milions al senyor B. Però, si hom ho desitja, ningú no sabrà els noms reals d'A i B. Amb els bitcoins passa així mateix: la compra-venda és pública; els participants, si volen, no. Per això Silk Road, el mercat negre més gran d'internet, fa servir els bitcoins com a moneda de canvi. En aquest mercat, s'hi pot comprar de tot, des de llibres ('Bye-bye Big Brother', per exemple) a programes d'ordinador, però també heroïna, cocaïna, mdma i qualsevol droga que et puguis imaginar (armes i pornografia infantil, no). Mantenir l'anonimat, aquí, és recomanable i el bitcoin ho permet. Per poder escriure l'article hi he entrat i impressiona. Impressiona molt. (Per cert, només el navegador Tor, res de Firefox i companyia, et permet de visitar Silk Road, una pàgina pensada per a persones adultes, responsables i que no facin el ruc amb el seu cos.) Dit això, reduir els bitcoins a simple moneda de camells, com fan alguns, seria mentir. Els bitcoins són més, molt més que això.


De fet, comença a tenir tanta volada que fa pocs dies la Reserva Federal dels Estats Units ja va avisar que volia controlar, ni que fos indirectament, aquesta moneda. Evidentment li han respost que l'invent és pensat precisament per no tenir un regulador central i que sense ells es viu millor. En fi, veurem qui guanya la partida. Veurem si al segle XXI, la cosa important és fer de gat o fer de ratolí.

Editorial