Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

14.07.2015

Bones vibracions…

La cimera independentista d'ahir no era gens senzilla. Hauria pogut significar un retrocés de dècades per al moviment independentista català, però sembla que serà tot al contrari. Els participants han complert, raonablement, un pacte de silenci que al cap i a la fi demostra també la serietat del seu capteniment. Encara no en sabem els detalls, però sí el principal: que hi ha acord per a anar junts, CDC i ERC, a les eleccions i per a afegir-hi les plataformes sobiranistes. I que la CUP hi anirà sola, però coordinada amb ells.

El resultat de la cimera, doncs, és sorprenent —en veient la dinàmica en què ens trobàvem— i il·lusionador. Fa vint-i-quatre hores res no feia preveure que això acabàs essent així. Fa vint-i-quatre hores ningú, absolutament ningú, no s'imaginava que el format de presentació seria el que és. Però les revolucions tenen això, que de sobte alguna cosa fa que les previsions es trenquen.

Les associacions sobiranistes han acomplert molt bé el paper que havien de fer, que era evidenciar la transcendència del moment i provocar aquest moment imprevisible, apel·lant a la responsabilitat de tothom. Si després de mesos sense poder travar cap mena d'acord, CDC i ERC anuncien un pacte electoral amb la seua presència, la de dos partits més la d'ANC i Òmnium, això és un gran gest que cal valorar en la justa mesura. Oimés quan la CUP defineix el debat d'honrat —una expressió remarcable, venint de les seues files.


Ara hem arribat a aquell punt del 'com menys llistes millor'. La frase la va dir fa dies Jordi Sànchez i va originar un cert enrenou. Però és assenyada, com solen ser les intervencions d'aquest home que rarament parla per parlar. Continue pensant que l'ideal seria que tots tres partits —tots cinc si hi comptem Moviment d'Esquerres i Demòcrates—, anassen junts amb la societat civil. Però si realment per a la CUP això és, de manera honrada com ells mateixos diuen, una barrera insalvable, aleshores és més sensat de trobar l'encaix entre allò que fóra ideal i això que és possible. Si en compte de tres llistes n'hi ha dues, sempre que s'acorden punts comuns nítids entre l'una i l'altra i l'una siga clarament guanyadora, tot això que haurem avançat. Tres llistes competint de manera caïnita, sense respecte els uns pels altres, era la pitjor opció possible. Si s'allunya aquest horitzó, anem bé.


Finalment: les llistes no ho són tot. D'això, se n'ha parlat poc però jo hi done una gran importància i crec que serà la clau de volta del pacte. Anar al 27-S de la millor manera no ho és tot. Cal saber també què s'hi va a fer. Què farà la llista, o les dues llistes, al parlament i de què servirà l'impuls que seran aquestes eleccions. Ja vaig dir que la idea de paralitzar el parlament durant tres mesos em semblava un error monumental. Recuperar el vell full de ruta, com sembla que passarà, és una decisió francament assenyada. Em sembla que no tindria sentit pensar en un acord de les dimensions històriques d'aquest sense imprimir-hi l'ambició necessària. I per a ser creïbles, si parlem de fer una cosa tan extraordinària com alliberar-nos, cal que el 28-S comencen a canviar coses, de manera irreversible.


Enhorabona a tothom i moltes gràcies a tots els qui han fet possible l'acord.




L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)




Mitzi Kotnik


La veritat, crec q dins de la complexitat i traves (q són empentes al procés), l'objectiu de com menys llistes millor es elemental.
Es difícil consensuar tots els criteris i sensibilitats q tenim, però una cosa es clara: no podem perdre a ningú amb vàlua. Som un petit pais i aixó ️nio ens ho podem permetre, no anem pas sobrats.




Joan Rubiralta


Davant de tanta gent que tenia por que això no sortís bé, jo sempre he cregut que no seria així que acabaria havent-hi un pacte. De fet, no podia acabar de cap altra manera perquè si així hagués estat s'hagués produït un cataclisme polític colossal.

Amb tot, ara cal acabar-ho de lligar i veure quin és exactament l'acord amb pèls i senyals i veure quins partits i entitats s'hi acaben adherint per poder-ho acabar de valorar. És una bona mostra el fet que a la reunió s'hi hagin sumat Més i els independentistes d'Unió tot i que hi trobo a faltar els sobiranistes d'ICV que no han trencat amb el partit i ara deuen tenir un bon mal de cap perquè saben que si la gent vota la seva formació tots els vots es comptaran com a unionistes. És el que passa quan no hi ha prou valentia política per prendre decisions compromeses. No tothom fa com Romeva.Tot i això, també caldrà veure en què es tradueix l'honradesa del debat que afirma la CUP i espero que no tinguem cap sorpresa.

Suposo que també en aquest pacte ha de quedar clar què passarà a partir del 28S suposant que guanyem, tant immediatament, com a mig termini com a llarg termini. Això també és transcendental i determinant per aconseguir el vot el 27.




Javier Guardingo


La veritat és que no sóc gaire fan de la llista unitària i m'estimo més votar un programa (un ideal), però si es dóna el cas hauria de ser-ne una amb un nom clarificador donant a entendre que si no la votes, estàs votant contra Catalunya. No veig clar inclusió d'en Mas a la llista, s'hauria de quedar al marge, ser la cara visible a nivell internacional i que aquesta l'encapçalés un perfil tipus Lluís Llach contra qui la llista unionista tindria molt difícil articular un missatge negatiu. A més, aquest perfil tant pot atraure vot indecís com vot que no tenia clara la confluència CDC+ERC+CUP (+ altres actors).




Amadeu Abril


Amen ;-) (tot respectant l’Evangeli Del Bon Acord segons Sant Llach)




Marcel Pallejà


No estem a les reunions. Però hi som. No tenim tota la informació, ni coneixem totes les enquestes, "cuinades" o no. Però sabem l'essencial: volem guanyar. Necessitem guanyar. Tres-cents llargs anys ens hi empenyen.


I per tant, hi haurà acord. Hi haurà un acord guanyador, que per això serà el millor possible. Una altra cosa jo no la contemplo.


No accepto no guanyar tenint la final tan a prop i haver-la desitjada tant. Generacions de catalans i catalanes ens l'han feta merèixer i ARA ÉS LA HORA: HI HAURÀ L'ACORD GUANYADOR.


68 escons + 1 i fem el millor país del món.




Maria Benítez


 esperança, molta, perquè la paciència l'hem deixat pel camí, ara, com la caixa de Pandora, només ens queda l'esperança que tot acabi bé, i que puguem tornar a fer sortir la  il·lusió que teníem desada al calaix per mor que ens la robés el desacord.
I esperem esperançats que s'imposi la necessitat d'una Catalunya lliure a qualsevol anhel personal d'aquells a qui hem cedit mitjançant un vot, la nostra paraula.
I com deia Lluis Llach:
SOMNIEU. 
És clar que sí, somniem constantment. ESPEREU MASSA. 
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot. VOLEU MASSA. 
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament. TENIU MASSA PRESSA. 
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa. 

SOMNIEU. 
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà. ESPEREU MASSA. 
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança. VOLEU MASSA. 
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure. EXIGIU. 
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa. ...




Josep Usó


Mentre es fan negociacions importants, cal que hi haja un marge de discreció. Això és molt important i sembla que és el que està passant. Perquè es tracta d'acordar no només la llista sinò també les accions de govern a partir del 28S. I això és molt important  tindre-ho clar. I que tots els actors n'estiguen al cas. Perquè una vegada guanyades les "eleccions" del 27S, s'han de fer unes passes molt importants, concretes i correctes,que han de desembocar en la independència. I cal haver-les previstes totes. És com una partida d'escacs. Es prepara abans de jugar-la. I sembla que anem bé. Que és del que es tracta. 
I no hem d'oblidar que una vegada aconseguida la independència, hi serà tothom. Els de dreta i els d'esquerra, els més de tot i els menys també. Tots. Per tant, ara tots tenen un interès comú. Arribar.




Antoni Carol


Les sensacions, i no només les sensacions, sinó també la solució que s’albira m’omplen d’alegria. Recordo un dia que un amic, davant els entrebancs que ens posa l’Estado español, em va dir: —No et preocupis. Els castellans només saben avançar recte; els catalans tenim més imaginació i sabem fer corbes. Doncs aquí ho tenim: pel que sembla, la CUP farà llista pròpia, però amb la idea de compartir alguns punts d’estratègia amb la “gran llista civil”, i amb la decisió de plantar cara —aturar— Podemos. No anem dividits, sinó que ens repartim la feina!


El «Coeficient d’Unitat» β comença a tenir un valor “multiplicador d’il·lusió” positiu (≥ 1,01). Ara esperem les concrecions de daDes i daTes. Felicitats a tots!


 



Mail Obert