Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

27.07.2015

La manera de guanyar importa

‘Junts pel Sí’ ha desencadenat una eufòria palpable que està molt bé. M’agrada molt veure la gent confiada en les possibilitats del propi país. M’agrada que la gent torne a somriure. M’agrada que tothom torne a pregunta què ha de fer, en què ha d’ajudar, m’encanta que s’estenga aquesta sensació de ser un poble en moviment.


Al costat d’això, però, he de dir que detecte alguns comportaments que sense ser majoritaris em preocupen. Perquè en aquesta ocasió crec que no es tracta només de guanyar. Aquesta vegada no parlem de formar aquest o aquell govern, no parlem de guanyar aquesta o aquella votació. Les eleccions del 27-S obren la porta a un futur independent i per això crec que cal tenir clar que aquesta vegada guanyar és el més important però no ho és tot.


En la victòria ha d’haver generositat i empatia. No podem fer el país nou que invoquem contra els qui no el volen: l’haurem de fer amb ells. El podem fer malgrat els qui no el volen, això sí, però ens derrotaríem a nosaltres mateixos si el fem contra ells. Ells també en són part i en seran una part determinant i clau de la futura república. Sense els del no no farem el país del sí.


I d’una forma molt especial cal repetir una vegada i una altra que no podem fer el país nou que volem sense respectar la discrepància política. I molt especialment la discrepància política dels que estan més a prop. I això no són paraules boniques que començarem a practicar l’endemà de l’aprovació de la nova constitució. Això ho hem de posar en pràctica especialment ara.


A Unió i a Catalunya Sí que es Pot hi ha independentistes. Hi ha gent que se’n declara i negar o criticar això és un error monumental. Jo puc creure, i ho defense, que estan equivocats políticament. Però no puc negar que ho siguen, d’independentistes. Ni tinc cap dret a fer-ho. Jo puc dir, com dic, que els independentistes hem de votar els partits que deixen clar el que faran després del 27-S, ‘Junts pel Sí’ i la CUP i que no podem córrer el risc de donar el nostre vot a partits que no sabem què faran amb ell. No aquesta vegada. Jo no sé si en Rabell o l’Espadaler el dia que toque votaran Sí o No a la independència i simplement no vull córrer el risc de tirar el meu vot. Però per a dir això no cal que negue la realitat ni cal que distorsione els seus sentiments i les seues propostes. No tots els independentistes estan a ‘Junts pel Sí’ i la CUP però només ‘Junts pel Sí’ i la CUP garanteixen la independència. És així de senzill i és així de net. És així de directe i alhora és així de respectuós cap als qui no pensen com jo.


Ahir vam publicar una molt bona entrevista d’Andreu Barnils amb Josep Fontana. El vell historiador diu una vegada i una altra que no ens en sortirem després del 27-S. Al twitter hi va haver reaccions desagradables. Desqualificacions fora de lloc. Jo crec que Fontana és un gran savi però també em sembla que no acaba d’entendre la dinàmica actual. Ara bé, l’última cosa que jo faria és desqualificar-lo a la lleugera només perquè no pensa com jo. Precisament perquè sap tant i ha demostrat la seua honradesa intel·lectual al llarg de tota la vida el que ell diu és importantíssim. Un cop llegit i mastegat el que diu puc estar d’acord o no amb el que expressa. Però mai no se m’ocorreria menystenir el seu criteri.


De nou perquè nosaltres aquesta vegada no hem de guanyar de qualsevol manera i no podem guanyar, per a ser exactes no podem vèncer, si perdem el respecte a l’altre, si no sabem estimar i apreciar la crítica dels altres. Ni que siga, egoistament, per aquella raó utilitària que Churchill una vegada va definir a la perfecció: ‘Els problemes de la victòria són més agradables que els de la derrota però no per això són menys difícils’. I potser, ara que ja ho tenim tot encarat, que comencem a pensar en els problemes, agradables però problemes també, que tindrem després d’haver guanyat. Perquè el que importa, no ho oblideu mai, és que hem de fer un país on tothom, tothom, visca molt millor del que viu ara.


Mail Obert