Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

14.07.2015

#cimeraindepe, minut i resultat

Estimat indepe sense Twitter,


T'escric aquestes línies a les 23 hores del dia històric número tal, amb els ulls enrogits de veure rajar milers de piulades sobre la #cimeraindepe. Si un minut de Twitter és una eternitat, les cinc hores de la cimera han resultat ser tres-centes eternitats justes, més una pròrroga de tres-centes eternitats més. Sort que entre segle i segle, al voltant de les tres de la tarda, transcendia una primera filtració: a Palau havien encomanat un càtering consistent en 'croquetes, vegetals i canapès', i, per la part dolça, unes galetes de Camprodon. Els periodistes s'avorrien, asseguts a la porta: massa minuts, amb tots els seus segons, sense nova informació.


Sort que David Fernàndez havia demanat discreció, perquè, quan repassi aquestes ratlles, llegiré una piulada que em remetrà a la ràdio on correré a sentir Rull i Junqueras fer unes nocturnes declaracions: 'Tenim un principi d'acord' i 'demà, més i millor'. Deu hores, senyores (i aquí deixo estar el conversor a eternitats) per un principi d'acord. I ja està? Ja està. Va, canalla, tothom a clapar.


Jo t'envejo, indepe sense Twitter. No saps com m'hauria agradat perdre'm les deu o dotze exclusives que ha donat el dia tuitaire, que només tenien el valor de ser instantànies i que demà —avui per a tu— negligiran tots els butlletins informatius. Fins i tot m'hauria agradat perdre'm la filtració d'una suposada llista civil amb Mas i Junqueras, amb la CUP remant al costat, per lliure, perquè en poques hores pot ser que ni tan sols sigui veritat. Però la xarxa s'alimenta sense mastegar: avui urgeix saber a mitges tot allò que pugui saber sencer demà.


Així es viu el procés a Twitter, estimat indepe sense Twitter. I ara mateix, després del dia històric número tal i de fer 'trending topic' la #cimeraindepe, molts tuitaires encara estan nyic-i-nyec com ahir i abans-d'ahir sobre la miqueta de notícia nova: que sense CUP #aiaiai, que amb Mas #uiuiui, que si Podem, que si els indecisos, que si sumem, que si restem. Tot esperant l'acord definitiu, la immediatesa ens brinda aquest 'principi d'acord' per poder-nos discutir a cop de piulet fins a l'últim moment.


De vegades em demano si haguéssim tingut Twitter el juliol del 2010, si avui seríem independents o no. Twitter popularitzat, tu ja m'entens, com a alternativa a escoltar la ràdio per veure què en diuen, de la manifestació. Te'n recordes, del 'Som una nació, nosaltres decidim'? S'hauria accelerat tot, a mil piulades per hora i un #10J tendència mundial? En tot cas, segur que d'allà a aquí ja hauríem gastat totes les etiquetes, fet tots els 'trending topics' possibles i filtrat els càterings de totes les cimeres, minut i resultat, companys, connectem amb Palau.


Però de la mateixa manera que em demano això també em pregunto en quin punt seríem avui si darrere no hi hagués les xarxes que retraten, que exigeixen, que emboliquen les troques i acceleren els temps. Em demano com seria que un any de procés d'independència ens semblés realment un any i no una eternitat sencera viscuda al moment. Potser el pròxim dia històric ho provaré: fer d'indepe sense Twitter i viure l'actualitat en present discontinu, com un dia el vaig conèixer, sense conèixer res més: una mica més secret, una mica més lent. 

Editorial