Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

26.07.2015

Parla amb la teva àvia (i II)

Va passar a Escòcia, ha passat a les eleccions del Barça i, segons el CEO, també ens podria passar als independentistes el 27-S: la gent gran decanta la balança a favor de l'status quo. A Escòcia va haver-n'hi prou que els ancians del país votessin no. Fou suficient per tombar la independència. Els joves van quedar amb la boca oberta. A Barcelona, Bartomeu, quin home, va guanyar gràcies al vot dels culers de més edat. I per això la meva por, alimentada pels CEO, és que també ens passi a nosaltres: que perdem el 27-S a causa del vot de la gent gran. Si alguna cosa trobo a faltar a les dues llistes independentistes que ens ofereixen és, precisament, més gent gran. No n'hi ha prou amb Eduardo Reyes a Junts per Sí. No n'hi ha prou amb Julià de Jòdar si surt a la llista de la CUP. Necessitem més cares, més campanya pensada per ells, més incidència.

El passat divendres vaig entrevistar l'historiador Josep Fontana (1931) i se'm va tornar a aparèixer aquesta por: no estem parlant prou amb la gent gran. Passa que vaig trobar-me un home, Josep Fontana, totalment convençut que l'estat espanyol pot reaccionar de manera violenta. Sap de què parla, perquè ell sí coneix el franquisme perquè l'ha viscut de primera mà i a mi, per sort, només me l'han explicat. La diferència no és menor. Gens menor. Crec que aquesta és la principal raó per la qual ell veu l'estat espanyol molt més capaç de tenir una reacció violenta que no pas jo. Tancs. Guerres. Trets. Això té al cap. No només. Però això té al cap i jo no. Intueixo que no és l'únic. La quantitat de gent com Fontana, a casa nostra, és molt nombrosa. I es troben en una situació que ja els hi regalo: plenament conscients que cap partit de Madrid s'avindrà a negociar, pensen a la vegada que la via unilateral portarà violència. Es troben atrapats entre dues solucions que porten al desastre. La persona que els convenci que la via unilateral no portarà un segon 1936 farà més feina que tota la resta junts.

A la nostra gent gran no tan solament els hem de treure la por de sobre: també és gent que hem d'escoltar. Perquè seran grans, però curtets no. Tindran més por que nosaltres, però porucs i prou no ho són. I potser són més vells que nosaltres, però no són més lents. Amb això vull dir que no només transmeten por: alguns, com ell, també saviesa.

Per arribar a la gent gran les llistes independentistes podrien ajudar portant ancians a les llistes. La televisió, podria fer especials sobre les pensions, i la xarxa Internet, també té el seu rol. Però jo ja vaig dir que la millor manera d'arribar a la gent gran són els néts. No hi ha res com un nét per convèncer a un avi. Vaig dir-ho en un article i no em fa res insistir. I més ara que s'acosta l'agost. Justament ara que molta gent veurà els seus avis més sovint, ho tornarem a dir: Parla amb el teu avi. Parla amb la teva àvia. Si perdem el 27-S és molt probable que sigui a causa de la gent gran. Si guanyem el 27-S, també. Ells són gran part de la clau de l'èxit. I ningú com tu per a parlar-hi, tranquilament, a les festes d'agost.


Et queden dos mesos. Demà és 27.

Editorial