Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

25.06.2015

El retorn de la Generalitat

La casualitat històrica ha volgut que la presa de possessió de Ximo Puig com a president de la Generalitat Valenciana coincidís amb els quaranta anys de la detenció dels 'Deu d'Alaquàs', l'episodi històric d'enfrontament al franquisme que va portar la reivindicació de l'autogovern valencià a la primera fila del debat polític.


En un article de Josep Guia, un d'aquells deu detinguts, que publicàvem ahir a VilaWeb, l'històric dirigent del PSAN deia que d'alguna manera s'havien unit simbòlicament dos finals de règim. El final del feixisme aleshores i el final dels feixistes (diu Guia) ara.


No sé si ho diria amb les mateixes paraules, però ho subscric. La Generalitat Valenciana, que hauria de ser la principal eina jurídica i política al servei dels valencians, ha estat segrestada durant dues llarguíssimes dècades al servei dels interessos privats del PP, de la corrupció i de l'espanyolisme. Al servei, cert, d'un règim contra el qual ha calgut fer una batalla ben intensa abans de poder-lo tombar.


Quan els deu es van posar a treballar en aquella casa d'Alaquàs, quan Enric Solà i més prohoms van elaborar el desconegut però essencial 'Estatut d'Elx', quan les forces polítiques d'oposició al franquisme van ser capaces de fer eixir al carrer centenars de milers de persones reivindicant l'autogovern, poc podíem pensar que aquelles institucions que anàvem dibuixant serien usades contra el país i no a favor del país. I tanmateix ho han estat. Amb una duresa inusitada, amb un resultat que fa feredat. El PP deixa darrere seu un país literalment destrossat, exhaust. Que no serà gens fàcil de recuperar.


Però això, recuperar el país, és la tasca històrica que se'ns presenta ara. Una tasca que, si vol reeixir i actualitzar-se, ja no pot apuntar a l'autonomia dins l'estat espanyol com a solució, però que ara mateix necessita encara aquesta autonomia per a iniciar el canvi de rumb. Espere, per això, que d'ací a quatre anys mirarem enrere i veurem en el govern que avui comença l'inici d'un canvi de cicle històric al País Valencià. 




L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)




Josep Usó


És una gran notícia saber que demà es proclamarà el nou President de la Generalitat. I que er fí, després de vint anys, no serà del PP. La tasca que tenen per davant els nous governants és immensa. I difícil; Ara mateix, el País continua amb les mateixes infraestructures que tenia (de profit) fa quaranta anys i, a més a més, exhaust. Amb l'economia enfonsada.


A favor, però, tenim l'entusiasme de la gent i la il·lusió. I, en contra, les males arts d'un govern central que de seguida que ha vist que el País Valencià pot tornar a fer la seva, ens amenaça amb totes les penes de l'infern. Axò, sense comptar que, fins avui mateix, el Govern en funcions ha seguit actuant com si res hagués passat. Ha mort matant.


Espere i confie que d'ací a quatre anys, la situació serà millor que ara. I que els qui ens han volgut enfonsar en benefici propi, seguiran lluny de les nostres instirucions. Però caldrà treballar molt i molt durament.




Empar Soler


Efectivament l'autonomia dins Espanya ja no és la solució a res. Ara mateix pensar en la independència del País Valencià és estrany, sona estrany. Però el Principat ha corregut molt en cinc anys i les portes són del tot obertes avui. Per quina raó hauríe de ser tan diferents. Especialment si pensem que el problema és Espanya. La pregunta, la faig ràpida, és si Ximo Puig podria ser el Pasqual Maragall del PAís Valencià.




Carles Monzon


Els deu d'Alaquàs vivien un món que no estava confrontant amb la realitat. Això era lògic perquè el franquisme ho impedia. Ara estem en una situació ben diferent. Ara cal pensar en el país que tenim i no en el que voldríem tenir. I fent-ho així jo ja em conformaria amb que aquest govern que inaugurem hui siga sensat i ens faça sentir-nos orgullosos del país que tenim.




Ramon Puig


Pels valencians els millors desitjos. Han de saber que el seu canvi ens ha omplert d'il·lusió als catalans i que esperem poder treballar colze per colze tant com sigui possible. Pel bé de tots.



Mail Obert