Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

03.07.2015

Sumar

Avui i demà els membres de l'Assemblea Nacional Catalana som cridats a votar en la consulta interna sobre les eleccions. Caldrà veure què decideix la majoria, però és evident que aquestes últimes hores el to del debat ha canviat notablement. El fet que ERC i la CUP s'hagen mostrat obertes, totes dues, a estudiar la proposta que puga arribar des de l'ANC és un indicador molt important. No hi ha res tancant i de fet no crec ni tan sols que ningú sàpiga exactament en què consistirà la proposta final. Però al final allò que compta i importa en realitat és la disposició de sumar.


Si la majoria dels membres de l'ANC aproven la proposta d'emprendre negociacions amb els partits per arribar al 27-S en les millors condicions possibles, el secretariat nacional de l'entitat tindrà a les mans una tasca delicada però apassionant. Serà molt important que les negociacions es facen amb tanta transparència com siga possible i convenient però, sobretot, que tots els grups polítics se senten tan còmodes i respectats els uns com els altres. L'ANC ha de moure's en un fil molt prim que no sempre és senzill, però que és el que la fa poderosa.


I a partir d'aquestes premisses cal demanar a tots els negociadors que bandegen el malestar i posen en les propostes tanta ambició com siga possible. Cal recuperar urgentment l'entusiasme que ha acompanyat el procés tots aquests anys i això no és possible si entre els principals protagonistes hi ha l'ambient enrarit que hem viscut aquests mesos passats. Per sort, simplement l'anunci de les converses ja sembla haver tombat la principal barrera, la negativa de parlar de res. Ara cal encertar el camí i fer una proposta que siga alhora engrescadora per als electors i assumible per als partits.


Vist on som avui, i on érem la setmana passada, em declare optimista i estic segur que abans de deu dies s'aconseguirà un bon acord. I també estic cert que la decisió que finalment s'adopte, juntament amb l'èxit de la mobilització de l'11 de setembre a la Meridiana, seran les peces essencials d'una victòria incontestable el 27-S, una victòria que obri les portes a la proclamació de la república. 


Sumar és la consigna, sumar és l'aspiració, sumar és l'envit. I sumant, sumant i sumant l'objectiu que ens hem de posar al cap no pot ser cap altre sinó guanyar, de manera definitiva.





L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)






Pep Agulló


D’ença l’èxit del 9-N, per primer cop estic amb l’espectativa esperançada. Sempre he pensar que una llista unitària és la més poderosa perquè il·lusiona, i la il·lusió s’encomana (la desil·lusió també), per això és la que més suma perquè en els països catalans pot més l’entusiasme (Dionís) que la pedagogia (Apol·lo). Jo que tant havia apostat per un llibre blanc de la independència, per un debat civilitzat d’idees, per les discussions a fons en els barris més reticents, etc...En les meves cabòries, mai caic que som mediterranis i tot ens ho jugarem a un esclat dels sentiments.



Amadeu Abril


Cal intentar sumar, i per a asolir-ho, cal prendre riscos. Al debat de la meva territorial hi havia un cert nombre de persones que, amb els millors arguments i intencions, venien a dir que “no se sabia massa on ens dur votar sí” o “això compromet el rol de l’ANC” o “pot portar a divisions”. Però qui no s’arrisca no pisca. I si ens fa por prendre responsabilitats com aquesta, serà impossible arribar a la independència i a a fer un país nou: cal prendre riscos, perquè l’status quo… bé, fa massa segles que sabem on (no) duu.

La possibilitat que are tenim (com a país, tots plegats) entre mans és molt important. Oblidem-nos per un moment de Mas, Junqueras, CUP, ANC… El tema no és tan sols (ni principalment) la unitat. Poden perfectament haver-hi dues llistes (una de vocació més governamental; una de vocació més “alternativa”) o fins i tot 3 (al voltant de Mas, Junqueras i la CUP). Pot ser la Llista del President, Amb el President o Sense el President. El que és més important és que des del bàndol sobiranista s’entengui que només amb els partits difcilment sumarem. Aquí, a Espanya i a tot Europa els partits tradicionals estan patint un desgast (i una devallada electoral) clara. Aquí molt més, perquè a més de la crisi social i política generalitzada hi ha la fallida del model “Transició modèlica”. Els partits de la Transició, els partits de l’Autonomia, tots sols, no poden guanyar la independència. És pràcticament impossible.

Jo no tinc cap necessitat d’excloure els partis, ni cap polític concret (molta gent sembla que sí, perquè el país és com és…). Però sento la necessitat imperiosa d’empènyer per a que el 27-S sigui ben clar que això no és només la batalla d’un polític per mantenir-se, d’uns partits per a salvar l’status quo. Això resta, clarament. I una llista (com a mínim) clarament liderada per la societat civil, amb gent sense cap hipoteca política a pagar a l’Espanya de les Autonomies i la corrupció, desmunta el darrer argument electoral dels dependentistes.

Amb Mas o sense, amb el nom que es vulgui, amb 1, 2 o 3 llistes, però no ens rentem les mans i deixem els partis, ara que van de baixa per motius que van molt més enllà del 27-S, sols davant el repte. Ara és l’hora … del compromís i del risc. Per sumar




Maria Benítez


Demano i si no és suficient suplico, que per un cop, partits polítics i entitats representatives de la societat catalana que aspirem a la llibertat de ser un poble lliure es posin d'acord i abandonin el passat, ple massa cop de ferides roents i mirin el futur.
Només junts, realment junts i no un junts de promesa d'unitat mediàtica assolirem el nostre objectiu.




Ramon Perera


A l'editorial d'avui hi apareix vuit vegades el verb 'sumar' i les matemàtiques escolars ens diuen que la multiplicació és una suma repetida. La visió que dóna és que multiplicarem per la independència. Visió compartida amb satisfacció.
D'altra banda, els últims moviments fan pensar com a possible una llista que concentraria el vot. Vertigen i por. Vertigen de pensar en els magnífics resultats que aquesta llista pot portar al 27-S. Com la sensació de quan repartia cartolines de color verd a l'allau de gent que baixava per la Via Laietana l'11 de setembre de 2012. Por de pensar que al final l'acord por anar a can Pistraus. Però el valor no és no tenir por, sinó superar la por. Valor per la independència!




Salvador Rofes


Doncs jo continuo pensant i repensant en la rondalla dels llesbrers i els podencos. Els tenim a sobre, ens estan mossegant cada dia una mica més, fins i tot l'UEFA s'atreveix amb nosaltres i anem discutint de quina raça son els gossos...sempre dit amb la millor intenció doncs amb la indiferència general ja tenim vigent la llei mordaça que fins i tot en Franco trobaria massa represiva.




Aleix Vidal


Cal tenir en compte que es tracta d'això, de sumar. Al final es tracta de sumar vots, perquè ara mateix els números ballen força, i si volem aconseguir iniciar un procés constituent d'un nou estat, hem d'assegurar tants vots a favor com sigui possible. El meu dubte és si una única llista unitària aconseguirà sumar més vots dels que ja sembla que tenim. Més enllà d'engrescar i acontentar els vots que ja tenim comptats, tinc la sensació que només reduiria les possibilitats d'aconseguir-ne més. Les bosses de possibles nous vots favorables a la independència que jo detecto són: per una banda, els que es troben més a l'esquerra de la CUP, amb un peu dins i un peu fora, tocant a ICV-EUiA, Podemos, PConst i altres col·lectius anticapitalistes, per l'altra, els sectors propers a Unió i altres que poden dubtar sobre la conveniència d'un nou estat, i que encara se'ls podria convèncer.
Suposant que aquest panorama que em dibuixo sigui més o menys encertat, em temo que, en el primer cas molts possibles votants del "sí" decidirien no donar el seu vot a una llista compartida amb la dreta o centre-dreta, i en el segon cas, reaccionarien igual en veure "radicals antisistema" a la llista unitària.
Per tot això crec que candidatures separades, amb un sufix i part del programa en comú (com proposava l'ANC en el correu enviat als socis), sumaran més vots per la independència. I compte, que els necessitem tots!




Josep Usó


La tasca que s'ha de fer els propers dies és certament molt difícil, però si s'aconsegueix fer-la bé, el resultat pot ser definitiu. El fet que ara els partits independentistes semblen arribar a acords, malgrat siga només per unir forces de cara al 27S és enormement engrescador. Cal ser prudents, encara; i esperar el resultat d ela consulta a l'ANC. Però estic convençut que anem bé. I que anirem encara millor. Segur.

Mail Obert