Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

07.07.2015

Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?

#TV3noemrepresenta és l'etiqueta que fan aflorar els dependentistes a Twitter quan s'assabenten, per aquelles casualitats, que a TV3 fan un programa sobre 'el tema'. L'última vegada que #TV3noemrepresenta va triomfar massivament, que jo recordi, va ser durant el '.CAT' titulat 'El sobiranisme davant el 27-S', que només va portar convidats sobiranistes. El dependentisme català va posar el 'tweet' al cel, i al linxament s'hi van apuntar des de periodistes de casa com Évole fins a parlamentaris catalans i diputats ídem al congrés.


Vam badar: no era difícil de preveure que els 'depes' demanessin un Rivera o un Marhuenda a 'la nostra' amb la mateixa contundència que exigeixen un Fernàndez o una Casals a 'la seva'. Fins aquí molt normal. Tan normal com que, a partir d'una hora i mitja de programació, el dependentisme titllés toooota la graella de TV3 de sectària en amunt. Com a mostra, aquesta ponderada valoració de Coscubiela: 'El més bèstia de sectarisme @tv3cat és l'escassa cultura democràtica que expressa i la quantitat d'inquisidors que té el país.' Total, que no se'n salvava ni la perruquera de 'La Riera'.


Doncs abans-d'ahir vaig tornar a pensar en el #TV3noemrepresenta arran d'una piulada d'Albano-Dante Fachin, periodista candidat de Podem a la Generalitat: 'A les ràdios públiques de Catalunya, ni rastre sobre el triomf rotund del “no” a Grècia'. En pocs segons, ja ho sabeu, el periodista va quedar sepultat per una allau d'informació sobre els especials de Grècia que trobava a faltar. No és la meua intenció de recrear-m'hi, i menys quan el protagonista ja se n'ha disculpat públicament, però em va cridar l'atenció la seua explicació: resulta que havia tingut la mala sort que, en sintonitzar les dites emissores, havia ensopegat un programa sobre castells i n'havia extret una conclusió general: les ràdios públiques catalanes, tal, tal i tal.


L'episodi em va recordar el #TV3noemrepresenta perquè, malgrat la disculpa i el reconeixement de l'error, l'ombra de la sospita sobre els mitjans públics de casa resta intacta. El clàssic 'difama, que alguna cosa en queda'. Jo no hi entenc, en periodisme, però quan un periodista A (com ara un candidat de Podem a la Generalitat) o, per no repetir-me, un periodista B (com ara un conductor d'un programa de màxima audiència a La Sexta) dóna per bona una conclusió general sobre una mostra particular, deixa clar que la imparcialitat no és el seu objectiu. Per això fa tan lleig que, als seus col·legues dels mitjans catalans, els exigeixin una 'imparcialitat' de la qual ni ells mateixos no poden donar exemple.


Em fa l'efecte que els mitjans públics de casa nostra, en la seua tasca, són vistos com les dones, que de cara enfora sempre han de demostrar més per ser considerades 'igual'. I els catalanets caiem en el parany, perquè ho volem fer més bé que ningú, i aleshores passa que, per no sentir-nos dir aquella cosa que només se'ns demana a nosaltres, podem assolir puntes d'humiliació com la de l'Onze de Setembre, que TV3 es va trobar hiperrepresentant la celebració d'una 'societat civil' opaca de setanta socis al costat de la multitudinèrrima manifestació de l'ANC. I, d'aquesta genuflexió, mai ningú no ens en donarà les gràcies.


Sobre periodisme, ja he dit abans que no hi entenc. Però com a consumidora de mitjans catalans, i per tant separatista i adoctrinada, puc donar fe que sense canviar de canal ni de dial 'em bereno' les opinions d'un Coll, d'una Levy, d'un López-Alegre, d'un Lucena, i d'una Galdón abans que cap dependentista pugui menjar-se un sol Romeva pels seus mitjans 'imparcials' i 'no-adoctrinadors'. Alhora, si com a catalana vull assabentar-me de primera mà de com va el procés d'independència de Catalunya —a veure si ens entenem: de la notícia més important dels últims tres segles en aquest coi de país—, on he d'acudir, senyors de #TV3noemrepresenta? A ràdio Macuto?, a la BBC? Denunciable seria que la història de Catalunya no la fessin per TV3.


De manera que ja n'hi ha prou, d'aquesta broma. Si pel vostre gust les teles i ràdios catalanes no us representen, disposeu de la resta de mitjans de l'Univers per a continuar tenint zero contacte amb l'argumentari independentista. I mentre servidora 'es berena' els vostres planys per Catalunya Ràdio i TV3, us deixo una dada sobre la campanya del 9-N: corporació de RTVE, pública, zero tertulians a favor, 50 en contra. Sí, amb els meus diners també us pago la vostra festa. Quedeu-vos el canvi i de res.

Editorial