Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  26.05.2013  06:00

Com funcionen els drets d'autor... a l'espai?

El vídeo del comandant Chris Hadfield cantant 'Space Oddity' des de l'Estació Espacial Internacional obre un debat complex i ple de matisos

Men?ame
 

L'astronauta comandant Chris Hadfield es va fer especialment famós fa tot just un parell de setmanes arran del vídeo que va publicar des de l'Estació Espacial Internacional en què interpretava l'emblemàtica cançó 'Space Oddity', de David Bowie. No en va, el vídeo, que és espectacular, ja ha rebut més de catorze milions de visites a YouTube. Potser per aquesta xifra de visites tan desorbitada o potser perquè efectivament és pertinent de començar-se a preguntar quin és el règim jurídic de l'espai, han començat a aparèixer les primeres veus que es pregunten com funcionen els drets d'autor d'una cançó a l'espai.

'Space Oddity' està degudament registrada i posseeix una propietat intel·lectual a la majoria de països del món. Però, i a l'espai, si tenim en compte que, a més a més, Hadfield es trobava a només quatre-cents quilòmetres de la superfície del globus i per tant dins el règim terrícola? La revista anglesa The Economist s'ho ha preguntat i ha publicat aquest article en el qual mira de trobar una resposta a aquesta qüestió.

No és feina fàcil, car cal tenir en compte que l'Estació Espacial Internacional té difefents mòduls, cadascun dels quals és propietat d'una agència espacial o d'un estat diferent. I, a més, cal tenir en compte que la primera gravació de Hadfield va ser enviada al Canadà, on s'hi va afegir un piano i on se'n va fer l'edició de vídeo. Per si no n'hi hagués prou, també cal tenir en compte que el vídeo va ser retransmès entre els diferents mòduls de l'Estació, que superen les fronteres estatals. I, finalment, evidentment, cal tenir present que els més de catorze milions de visites que ha rebut el vídeo han estat fetes des d'estats diferents de tot el món a través de YouTube.

Segons que explica The Economist, les agències espacials implicades en la iniciativa de Hadfield van negociar prèviament i durant mesos amb els representants de Bowie per evitar incórrer en cap falta. Per tant, ni Hadfield ni cap dels seus col·laboradors no haurien de patir. Però tot i amb això, les lleis no són prou clares –o són prou complicades– i hi ha múltiples escenaris que no hi són definits. En l'article, la revista menciona un altre article científic de J.A.L. Sterling, un anglès expert en drets d'autor internacionals, que l'any 2008 ja va fer un estudi sobre aquesta qüestió en què avançava bona part de les qüestions indefinides que aquest cas ha fet aflorar: Space Copyright Law: the new dimension. Sterling diu, per exemple, que els viatgers espacials que carreguen a servidors accessibles des de l'espai materials amb drets d'autor a la Terra poden cometre una sèrie de delictes contra la propietat intel·lectual.

The Economist tampoc no en treu l'aigua clara del tot. Però a mode de síntesi, i per tancar l'article, diu: 'Si la primera persona que camini sobre Mart decideix fer sonar 'A Whole New World', els drets els haurà d'haver aclarit abans amb Disney.

Men?ame