Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  16.05.2013  06:00

Els Vigatans: el pinyol austriacista català

El 17 de maig de 1705 uns quants membres de la petita noblesa de la plana de Vic van precipitar l'entrada del Principat en la guerra de Successió · Aquest cap de setmana se'n commemoren els fets

Men?ame
 

L'ermita de Sant Sebastià de Vic, situada en un turó a 770 metres, és bé cultural d'interès nacional des del 2012. La distinció no es deu tant a l'arquitectura d'aquesta construcció com a un fet històric que hi va passar el 17 de maig de 1705, durant la guerra de Successió al tron hispànic. Convocats pel rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Llorenç Tomàs i Costa, un grup de prohoms de la petita noblesa de la plana de Vic hi va tancar secretament el pacte dels Vigatans, en què es va designar una delegació per a anar a Gènova a signar amb Anglaterra l'entrada dels catalans en la guerra al bàndol austriacista.

A la reunió de l'ermita de Sant Sebastià, hi van assistir Antoni de Peguera i d'Aimeric i Josep Anton Martí (de Vic), Antoni de Cortada i Carles de Regàs i Cavalleria (de Manlleu), Francesc Macià Ambert, 'Bac de Roda' (de Roda de Ter), Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc (de Perafita), i Josep Moragues i Mas (de Sant Hilari Sacalm).

S'hi acordà l'arrenglerament del Principat amb la Gran Aliança anglesa, neerlandesa i portuguesa contra el pretendent Felip d'Anjou, a més del compromís d'aportar milers d'homes de la vegueria de Vic a l'imminent setge sobre Barcelona, aleshores sota control del tirànic virrei borbònic Velasco. L'acord dels Vigatans fou la base que serví per a signar, el 20 de juny d'aquell mateix any, l'anomenat pacte militar de Gènova, amb un representant plenipotenciari de la reina d'Anglaterra.

Els Vigatans (o Companyia d'Osona: vídeo) eren de fet una unitat paramilitar de miquelets que guerrejava des de feia uns quants anys contra les tropes franceses que penetraven al Principat. Més tard, quan començà la guerra de Successió, van ésser dels primers, a casa nostra, d'alçar-se en armes en favor de la causa austriacista. L'1 de juliol de 1705, per exemple, ja van proclamar rei Carles III a la plaça de Vic, i el 22 d'agost van arribar a aplegar prop de set mil homes a la rodalia de Barcelona per a ajudar en el desembarcament de tropes aliades i ocupar, tot seguit, la ciutat. La capital catalana, de fet, va quedar en poder austriacista fins l'Onze de Setembre de 1714.

La victòria final del pretendent Borbó, arran de la traïció anglesa al pacte de Gènova amb la signatura dels tractats de pau d'Utrecht (1713), va desfermar una ferotge repressió contra els partidaris catalans de la Casa d'Àustria i, especialment, contra el moviment que representaven els Vigatans. Alguns dels seus comandants van ésser executats de manera exemplar, com Bac de Roda, penjat a Vic el 2 de novembre de 1713, i Josep Moragues, mort el 27 de març de 1715 i el cap del qual fou penjat en una gàbia de ferro al portal de Mar de Barcelona durant dotze anys, fins el 1727.

Men?ame