14.05.2013 - 16:46
Sota aquest títol enigmàtic s’amaga una entrevista que, a força de defugir els esquemes elementals del gènere, busca una funcionalitat pedagògica allunyada de fantasmes adoctrinadors (abstindre’s controls educatius repressius). Es tracta d’una proposta que intenta animar el sector docent a participar en una faceta formadora que sol estar allunyada de l’estricta disciplina curricular. L’entrevista, de perfil molt obert, formula esbossos de preguntes amb la intenció d’oferir alternatives d’oci a l’alumnat. Com que no es realitza en directe, facilita la resposta meditada a una pregunta indefinida però suggerida entre un ampli ventall de possibilitats.
Com vos n’haureu adonat, el títol emula l’obra mestra del xilé Neruda ‘Veinte poemas de amor y una canción desesperada’. Li copiem la proposta d’oferir cinc suggeriments de caràcter pràctic per a rematar-los amb el simbolisme poètic de la idea representat amb la cançó. El llibre de poemes més conegut de Neruda presumeix de vocabulari senzill i directe, que, com la nostra proposta vol facilitar l’acte comunicatiu per a unir dues generacions.
Saber com podria créixer aquesta criatura era tot un dilema que estimula la pròpia redacció de la revista. No són moltes les persones que s’han atrevit a modelar aquest projecte, però som conscients que han superat la prova amb nota.
A l’espai que ens cedeix mensualment Vilaweb fem cinc cèntims de la iniciativa perquè ho comproveu.
Enllaços
Array