Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  14.04.2013  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Contra qui es fa dir intel·lectual i no ho és

Adesiara publica 'Contra un ignorant que comprava molts llibres' de Llucià de Samòsata

Men?ame
 

En una època on la cultura era un valor social, on els sofistes eren els ídols del moment, com avui ho són els futbolistes d'elit, Llucià de Samòsata (c.120 - c.185 dC), que formava part d'aquesta elit, va escriure dues diatribes molt relacionades contra dos personatges de l'època, homes que feien veure que tenien un saber que no havien adquirit: 'Contra un ignorant que comprava molts llibres' i 'Un intel·lectual sense cultura', que ara ha publicat Adesiara en un volum. És la primera vegada que es tradueixen al català, obra de Sergi Grau, que també hi aporta un assaig a mode d'introducció, imprescindible per entendre els textos de Llucià de Samòsata i el seu temps. Tracta temes tan cabdals com els llibres i els lectors en l'antiguitat grecoromana, el prestigi i el reconeixement popular de l'intel·lectual, i també un tema més difícil d'entendre des de l'òptica l'avui, però fonamental en l'antiga Grècia, la lectura com a baixesa moral.

Sergi Grau inicia l'assaig introductori tot dient: 'Els dos opuscles de Llucià de Samòsata comparteixen, entre altres coses, un atac furibund als mals lectors, a la gent que aparenta un nivell de cultura i fa ufana d'intel·lectual sense ser-ho, i que amuntega llibres pel pur plaer materialista de col·leccionar exemplars bells, sense entendre res del que hi ha escrit.'

Durant la presentació del llibre a la premsa, tan Sergi Grau com l'editor, Jordi Raventós, van coincidir en considerar que el tema que aborda Llucià de Samòsata, aquells que se les donen d'intel·lectuals i que no tenen cultura, es ben actual. Però també van apuntar una gran diferència entre la Grècia antiga i l'època actual sobre aquest tema, i és que aleshores tenir cultura donava un gran prestigi, la cultura estava de moda, i en aquest sentit era una època fascinant.

Grau recorda que en el segle II a Grècia 'els «autors» havien de comunicar les seves obres oralment al públic i que la lectura naixia (a poc a poc i no gaire ben vista pels més conservadors) en formes i transmissions que preludien però encara no són les nostres. Aquesta història, com gairebé sempre, comença a Grècia.' El traductor va desfilant la història del llibre i la lectura en l'època grecoromana: el pas del rotlle al còdex, la primera biblioteca que sembla que va ser Aristòtil qui la va aplegar; la popularització de la venda de llibres…

El lector enculat i la lectura com a baixesa moral

Continua Grau: 'Sembla que Aristòtil fou el primer, també, que desenvolupà tot un sistema acadèmic basat en l'aprofitament dels textos escrits com a fonament del progrés intel·lectual, a banda de produdir, ell mateix i els seus deixebles, una immensa quantitat de documents per a l'estudi.' Aquest fet fou revolucionari per l'època, tal com explica el traductor en la darrera part de la introducció, titulada: 'El lector enculat i la lectura com a baixesa moral'.

Ambdós opuscles de Llucià de Samòsata acusen els seus protagonistes de delir-se pel sexe masculí. Sergi Grau aclareix que Llucià no ataca l'homosexualitat, que en aquella època no era pas malvista, sinó que ataca directament la transgressió d'uns valors tradicionals de l'època: en la formació intel·lectual també es donava una formació neoeròtica. En aquella època els conceptes de pedagogia i de pederàstia anaven molt lligats, però sempre el mestre era el dominant, el que penetrava, i l'aprenent era el dominat, el que rebia, el passiu, i no havia de gaudir-ne. Els personatges atacats per Llucià transgredien aquesta convenció, perquè assumien el paper passiu i en gaudien.

En aquella època, el llegir s'entenia com fer teves les paraules d'un altre, era doncs un acte passiu. Per això, la lectura i la passivitat sexual anaven molt lligades. I diu Sergi Grau que Aristòtil va ser el primer que va llegir ell mateix els llibres dels altres. Això fou una revolució, perquè fins aleshores eren els esclaus els que els llegien, els esclaus eren els passius, eren els enculats (algú altre que et posa a dintre una cosa que no és teva).

Llucià de Samòsata, un dels pares de l'humor en la literatura

Tot i que Sergi Grau, doctor en Filologia Clàssica, és especialista en biografies antigues, sobretot les dels filòfofs, i en Diògenes Laerci, de sempre que ha tingut una flaca per Llucià de Samòsata. Ho explica: 'Llucià de Samòsata és un dels pares de l'humor en la literatura. I sempre escriu jugant amb dos nivells de lectors, el popular i l'erudit. Va trencar amb la seva tradició cultural i hi va fer moltes aportacions. Llucià és el precursor de la novel·la humanística, i va escriure un viatge a la lluna, que es convertirà en la primera novel·la fantàstica de la història. Erasme no seria sense Llucià, i sabem que Cervantes coneixia Llucià de Samòsata. Era un autor desencisat, que es mirava el món amb una gran distància irònica. Autor desenfadat, sense pèls a la llengua, escrivia d'una manera deliciosa. De Llucià em fascina tot això i em fascina l'època que va viure, l'època tardoantiga. Perquè entre el segle II i el IV, entre molts altres fets, es crea el cristianisme, i es dóna un diàleg entre autors cristians i pagans, que prefigurarà la formació d'Europa. Les èpoques de crisi sempre són molt més interessants que les consolidades.'

De Llucià de Samòsata, Sergi Grau també n'ha traduït per a Adesiara 'Converses de meuques' (de la qual ja se n'ha fet una segona edició), és coautor amb Jaume Pòrtulas del volum 'Saviesa grega arcaica', i també signa la 'Antonogia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga'. Ara prepara 'Les santes putes del desert', que així s'anomenaven en la tradició americana les vides de santes dels segles IV i V, que eren meuques que s'havien convertit.

Men?ame