28.03.2013 - 06:00
La Universitat Jaume I de Castelló (UJI) no actuarà, de moment, contra Francisco Javier González Darder, el professor de magisteri que humilia el català a les classes i fa adoctrinament espanyolista. La universitat argüeix que no té constància de cap queixa oficial i per escrit dels estudiants i que, per tant, fins que ningú no en formalitzi cap, no pot prendre cap mesura. En declaracions a VilaWeb, el rector de la universitat, Vicent Climent, va recordar ahir el català era ‘la llengua pròpia de la universitat’ i que tots els membres del professorat havien de ‘defensar els principis i valors que arrepleguen els estatuts de la universitat, en els quals es reafirma la cooficialitat de totes dues llengües’ (català i espanyol). El rector va voler insistir en el respecte a la llibertat de càtedra de cada professor ‘sempre que no vulnere els drets de ningú ni la legislació vigent’.
Alguns professors de la universitat van refermar a VilaWeb que ja fa tres anys o quatre, pel cap baix, que un bon nombre d’estudiants es queixen tant al rectorat com als altres professors de l’actitud gens pedagògica, arrogant i excloent de González Darder. Això sí, les queixes, efectivament, acaben en no res, perquè són queixes verbals, sovint discretes, per a evitar represàlies, i mai per escrit.
Unes altres fonts han confirmat a VilaWeb que González Darder havia viscut conflictes importants en escoles, on solia treballar, per l’actitud espanyolista i anticatalana. En concret, va ser declarat ‘persona non grata’ a l’escola Lluís Revest de Castelló. El claustre de l’escola va arribar a escriure una queixa al rectorat –que, tanmateix, insisteix que no n’ha rebut cap d’oficial referida a la tasca de Darder a la universitat.
El primer dia, enquesta espanyolista
L’actitud de González Darder no és ni esporàdica ni cap novetat. Tot comença amb l’activitat del primer dia de curs a l’assignatura de Didàctica de la Llengua i de la Literatura Espanyoles. Tal com explica l’estudiant Àlbar Carceller, que va cursar l’assignatura l’any passat, González Darder reparteix una enquesta perquè la responguin tots els estudiants; i no és pas una enquesta qualsevol, sinó que té un biaix clarament espanyolista i marca d’entrada el sentit que prendrà l’assignatura durant el curs. Escrits en espanyol, els enunciats de l’enquesta pretenen deliberadament desprestigiar el català. Els estudiants han d’assenyalar a quin idioma es refereix cadascun dels enunciats, vint en total (vegeu-la ací).
Alguns exemples: ‘El parlen més de quatre-cents milions de persones a tot el món’, ‘Amb aquest idioma pots entendre’t amb força gent de Nova York i de Los Angeles’, ‘Hi ha diversos premis Nobel de literatura en aquest idioma’, ‘Si només existís aquest idioma a la Comunitat Valenciana resultaria difícil de sortir a buscar feina a fora i que gent de fora vingués a treballar aquí.’
La mateixa enquesta demana, per mitjà d’una metàfora referida als gelats, quina llei lingüística prefereix l’estudiant per a l’ensenyament. En aquest apartat, el professor assimila el català i l’espanyol amb gusts diferents (maduixa i nata) i es pregunta de quin gust ha de ser el gelat, i en quina proporció, en una gelateria pública. Els consumidors de gelats (els estudiants) són, seguint la metàfora, barrufets.
‘Parlar valencià a les institucions públiques és una ofensa’
L’any passat, quan l’Àlbar va cursar l’assignatura, hi hagué força discussions amb el professor dins l’aula. Fins i tot uns quants companys van abandonar el curs al cap de poques setmanes. Alguns, com l’Àlbar, van anar a parlar amb González Darder personalment i se’n van queixar, verbalment, als caps de departament. Però no va canviar res. ‘No hi havia res a fer, no s’hi podia discutir. Li vaig parlar de Fuster i em va dir que era un mediocre, que estudiar valencià era absurd i que parlar-lo a les institucions públiques era una ofensa; cada dia deixava anar algun atac frontal al valencià.’
‘Vaig preguntar-li per què dedicava aquelles hores de classe a fer adoctrinament pur i em va acusar de “perroflauta” i de pancatalanista’, explicava l’Àlbar, que expressava l’astorament, tant d’ell com dels seus companys, que no se’n sabien avenir: ‘L’última cosa que ens esperàvem és que dedicàrem tan poc temps a l’autèntic temari de l’assignatura.’ Per l’Àlbar, ‘és sorprenent que una universitat com la UJI, que es vanta de preservar la llengua, no haja fet res contra un cas com aquest.’
