Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  21.03.2013  06:00

Les diputacions de Girona i Lleida presentaran recurs contra la sentència del TSJC

Anul•la l'ús preferent del català a les dues corporacions arran d'un recurs de Convivència Cívica Catalana

Men?ame
 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'ús preferent del català que estableixen els reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona. El tribunal ha estimat parcialment un recurs presentat per l'associació espanyolista Convivència Cívica Catalana, encapçalada per Francisco Caja, i ha decidit d'abolir el reconeixement del català com a llengua preferent en aquestes dues corporacions i també la necessitat que els ciutadans explicitin l'opció lingüística mitjançant un petició formal expressa.

Totes dues diputacions van anunciar ahir que recorrerien al Tribunal Suprem contra la sentència. El portaveu de CiU a la Diputació de Girona, Albert Piñeira, va explicar que ja havien donat l'ordre als serveis jurídics d'estudiar les vies per a interposar recurs. Aquest text va ser aprovat per unanimitat el maig del 2010 i, malgrat que Piñeira assegurà ahir que acataven la decisió judicial, també digué que no en canviarien el contingut fins que no s'hagués esgotat la via del recurs. El portaveu de CiU va dir que era un nou atac al català per part d'una minoria que volia instrumentalitzar la qüestió lingüística.

Per una altra banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va dir que els efectes que tindria la sentència serien mínims, perquè no posava pas en qüestió l'ús habitual i normal de la llengua catalana a la institució, sinó tot el contrari: 'Manifesta que s'han de continuar treballant els expedients administratius en llengua catalana dins la institució.'

Precedent de Barcelona

El TSJC ja havia suspès cautelarment diverses parts d'aquests reglaments mentre no resolia els recursos presentats.

En les dues sentències d'ara, datades el 6 de març, el TSJC fa servir jurisprudència, com ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'estatut de l'any 2010 o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i que va anar en la mateixa línia que les que ara s'han fet públiques. D'aquesta manera, el TSJC determina que la posició de les dues llengües oficials és de 'paritat jurídica' als poders públics de Catalunya.

El tribunal estableix que les administracions tenen l'obligació de respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, 'de manera que queden en una posició de disponibilitat lingüística'. A més, recorda que la jurisprudència constitucional espanyola admet la qualificació del català com a llengua d'ús normal a les administracions 'mentre no impliqui imposició', i que la sala contenciosa-administrativa del TSJC considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d'ús normal 'no afecta ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial'.

En el cas de la Diputació de Lleida, s'anul·len els articles 2, en què es diu que el català ha de ser llengua d'ús preferent en aquesta administració, el 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre més, s'anul·la el que fa referència a la necessitat que el ciutadà expliciti la tria lingüística mitjançant una petició formal expressa.

A la Diputació de Girona, també s'hi anul·la l'article 2, que estableix el català com a llengua d'ús preferent, a més dels articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre més qüestions, aquests articles establien que l'expedició de documents es faria en català, o bé en català i castellà si el ciutadà ho demanava; que els impresos s'havien d'oferir en la versió catalana, mentre que les versions en castellà es posarien a disposició sempre que els interessats ho demanessin; que només es farien impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requerís; que el personal de la diputació faria servir el català en les comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demanés de ser atès en castellà; o bé que les disposicions pròpies s'havien de publicar en català.

Així doncs, el TSJC estima parcialment els recursos presentats per l'entitat espanyolista Convivencia Cívica Catalana, que ahir va celebrar les sentències perquè, a parer seu, confirmen el respecte al bilingüisme a què resta obligada l'administració.

Les sentències no són fermes i les parts poden presentar un recurs de cassació a la salta contenciosa del Tribunal Suprem.

Men?ame