Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  05.03.2013  06:00

'A l'estat català, les pensions seran garantides des del primer dia'

Entrevista a Pere Gabarra, secretari de Jubilats per la Independència • Demà, a l'Espai VilaWeb, farà la conferència 'Les pensions en un estat propi. Desmuntant les pors'

Men?ame
 

El sistema de pensions espanyol és deficitari i s'ha de pagar mitjançant deute públic, recorda Pere Gabarra. És secretari de Jubilats per la Independència i membre del Cercle Català de Negocis, que explica que en un estat català hi hauria els mecanismes per a garantir el pagament de les pensions des del primer dia i que el sistema de pensions podria arribar a tenir superàvit. En aquesta entrevista avança algunes de les qüestions que exposarà en la conferència 'Les pensions en un estat propi. Desmuntant les pors', que pronunciarà demà a les 19.00, a l'Espai VilaWeb.

El discurs de la por a la independència diu que una Catalunya independent no podria pagar les pensions. És cert?
—No. El sistema de pensions català funcionaria igual que l'espanyol, però amb la diferència que a Catalunya no tenim tanta desocupació i la mitjana de salaris també és més alta.

Com ho podríeu explicar, perquè ningú no patís per això?
—Jo sóc pensionista, i la meva pensió es paga amb les aportacions dels treballadors en actiu. Quan arribi el dia u de la independència els treballadors catalans cotitzaran en una hisenda i en una seguretat social catalanes. I, a partir de llavors, com que aquí hi ha els salaris una mica més alts que no la mitjana espanyola, i com que aquí la desocupació és més baixa, i sempre ha estat així, això garantirà que es puguin pagar les pensions.

Amb la població activa de Catalunya i la taxa de desocupació que hi ha avui dia es podria garantir demà mateix el funcionament d'un sistema de pensions propi?
—Així, de sobte, no, perquè encara no hi ha prou treballadors a Catalunya per a pagar les pensions. Els darrers anys de la crisi, tant a Catalunya com a Espanya hi ha dèficit, en el sistema de pensions, per més que aquí sigui menor. Però els darrers vint-i-cinc anys Catalunya ha aportat un superàvit a les pensions espanyoles de 25.000 milions. Amb aquests diners ja podríem arrencar. Ara, això dependria de la negociació amb Espanya del repartiment dels actius i els passius.

Perquè quedi clar: si el mes que ve som independents ja cobrarem les pensions?
—Sí, les cobrarem. Perquè un estat català no es formarà sense tenir els diners. I, si calgués, els obtindríem amb préstecs. Companys meus del Cercle Català de Negocis diuen que els tres primers mesos de la independència, fins que la hisenda catalana no funcioni i no s'hagi posat al dia (perquè no s'hi haurà posat el dia u, i Espanya no ens voldrà donar la informació fiscal), l'estat català lògicament haurà de tenir emparaulats amb bancs catalans o estrangers uns préstecs que permetin de pagar als funcionaris i als pensionistes.

El primer govern de la Catalunya independent ho ha de tenir tot lligat abans.  
—És clar, perquè les dades fiscals no les tindrem de seguida. Però al cap de tres mesos ja les tindrem, perquè el govern pot fer lleis que obliguin empreses i treballadors a donar les seves dades fiscals a l'estat català. És una de les primeres coses que haurà de fer perquè al cap de tres mesos ja ho tingui tot a punt. Si d'entrada, amb tot allò que aportin tots els treballadors no es pogués pagar, els diners sortirien d'un pressupost. La diferència entre què paguin els treballadors i què cobrin els pensionistes haurà de sortir d'un altre pressupost, com fan tots els estats del món. La seguretat social pagarà als pensionistes, perquè els pensionistes són sagrats.

Què es podria fer perquè el sistema de pensions català pogués tenir superàvit?
—Cal tenir present que ara heu de suportar un dèficit fiscal de 16.000 milions, que cada anys van cap a Madrid i no tornen. Amb aquests diners es podria agilitar molt l'economia. Es podrien abaixar impostos, apujar prestacions dels pensionistes, fins a un 10%, per exemple… Hi hauria més diners a gastar, i es produiria més, es fabricaria més i hi hauria més mà d'obra i, per tant, més treballadors cotitzant. Els economistes parlen d'un creixement exponencial. Si s'injecten diners al sistema es poden fer moltes coses i es pot animar l'economia amb més préstecs a les pimes, que representen un 99% de les empreses del país i que són el primer creador d'ocupació.

Men?ame