05.12.2012 - 06:00
Al PP no li interessa de sentir que els xiquets que fan immersió en català a l’escola, en surten dominant a bastament totes les llengües, diu el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno. En aquesta entrevista alerta del perill del pla del ministre José Ignacio Wert per a l’ensenyament en català al País Valencià. Moreno, que pensa que aquest pla liquida la immersió, voldria una resposta contundent del consell i anuncia que hi haurà mobilitzacions de la societat civil.
—El pla de Wert, com pot acabar afectant l’ensenyament en català dels xiquets del País Valencià?
—És un pas enrere. L’haurien de retirar. L’estiu passat el consell va aprovar el decret del plurilingüisme, i intentem que no desvirtue el sentiment i la força que tenen els programes d’immersió, i que la immersió continue funcionant malgrat tota la normativa actual. El pla de Wert liquida el programa d’immersió de totes passades i demana que incorporem més àrees no lingüístiques en castellà. I quan tracta de l’assignatura de valencià, la fica al fons de la llista, a un nivell semblant a la de religió.
—És paradoxal que el pla parli de garantir el castellà, pagant escoles privades si cal, havent-hi 100.000 xiquets que no poden estudiar en català.
—Al País Valencià tenim un percentatge prou més elevat que no sembla d’escoles que no ofereixen ensenyament en valencià. Volem una igualtat de condicions per a totes les famílies. Ací continuem lluitant contra corrent i fa falta que es garantesca aquest dret també a les famílies que volen escolaritzar en valencià. Açò de pagar escoles privades creiem que és una mentida. Si no hi ni un euro! Si a l’escola on jo treballe hi deuen tot el menjador des del mes de gener, i només han donat 6.000 euros a una escola de 500 alumnes. Tot açò és mentida, és una fal·làcia, i volen que no pensem en la desocupació i en les pensions. Si una cosa s’ha de fer és garantir que la xarxa general d’escoles, les públiques i les concertades, abasten tota la demanda del País Valencià.
—A Catalunya el govern proposa desobediència, i en l’horitzó hi pot haver independència. Què passa al País Valencià i a les Illes?
—Ja ens agradaria que la Generalitat Valenciana s’hi mostràs contundent. Ací serà la societat civil, la que dirà. Però també hem de veure què passa al País Basc i a Galícia.
—A Galícia han de suportar un sistema de plurilingüisme com el que el PP volia aplicar al País Valencià
—Aquell pla, el del 33%, l’aturàrem. Però ara hi tornen, i en l’àmbit estatal, que és més dur. Tenim autonomia en educació, i haurien de ser respectuosos i deixar que cada autonomia atengués la seua realitat correctament. I és clar que s’ha de garantir que aprenguen castellà. Ningú no diu que no, ni que no s’haja d’aprendre anglès. Però el valencià ha de ser-hi present tant sí com no.
—De moment la consellera Català diu que hi ha coses de pla Wert que s’haurien de canviar.
—Diu que hi ha d’haver equilibri entre el valencià i el castellà. Però no hi estem d’acord, perquè açò depèn del territori; hi ha llocs on el valencià necessita més pes. I quina siga la proporcionalitat ho han de decidir els professionals. També demana que hi haja l’examen de valencià en l’avaluació final. Ja ens alegra que diga açò, però ja veurem com es concreta. Caldrà que siguen coherents i que accepten allò que la comunitat educativa diu en cada cas.
—Què penseu que pretén el PP amb aquesta reforma?
—Els qui entenen en llengües i en aprenentatge, en metodologia i escola, contradiuen els ideòlegs del partit. No s’hauria de fer cap desficaci com aquest si fessen allò que demanem sempre, és a dir, unes proves diagnòstiques en tres llengües: en valencià, en castellà i en anglès, per veure quin nivell en tenen els xiquets. I veurien que els qui incorporen el valencià des de menuts, des de l’inici, amb la immersió, eixos acaben tenint-ne més bon domini. I açò no els interessa. Si deixassen que objectivament la universitat, les unitats d’educació multilingüe, fessen les proves corresponents amb un mostratge a les escoles, s’adonarien que allò que escau, el millor per als xiquets és açò, començar l’educació en valencià. Però no hi creuen, i fan passar les qüestions ideològiques davant les pedagògiques.
—Com reaccionareu?
—De moment tenim una festa preparada per a celebrar vuitanta anys de les Normes del 32 a Castelló amb la Plataforma per la Llengua, Escola Valenciana i les 26 associacions per la llengua. I el dia 15 de desembre, a les sis de la vesprada, serem a la plaça de la Farola. Ja hi anàrem amb la protesta “Que no ens retallen la llengua” i ara hi serem també pels drets lingüístics.
