Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  04.12.2012  06:00

Reconeixement a Jem Cabanes

Jem Cabanes, autor del llibre d'estil de VilaWeb, es retira aquesta setmana · Filòlegs i gent d’àmbits diversos que hi han tingut relació n’exposen la dimensió intel·lectual i lingüística

Men?ame
 

Jem Cabanes es retira (més que 'jubilar-se', ell prefereix el mot tradicional ‘retirar-se’) i deixa de fer de cap d'estil de VilaWeb, tasca que exercia des de l'any 2001. Poeta, traductor i corrector, ha fet una valuosa aportació lingüística a la llengua catalana, a través d’estudis filosòfics, de traduccions i de la feina de corrector en mitjans de comunicació (al diari Avui als anys setanta, a TVE-Catalunya als anys vuitanta, al setmanari el Temps als noranta, i a VilaWeb aquest darrer decenni). Amb el llibre d'estil de VilaWeb, que aviat s'editarà en versió digital, va confegir una obra referent per als mitjans de comunicació dels Països Catalans.

Com a reconeixement a la seva tasca hem demanat l'opinió dels filòlegs Josep Ferrer, Gabriel Bibiloni, Juli Moll i Jordi Badia; l'editor Jaume Vallcorb, i de la cantant Maria del Mar Bonet, l'artista Antoni Llena, el sociòleg Salvador Cardús i l'escriptora Raquel Ricart. Tots, en un moment o un altre de la seva vida, han col·laborat amb ell. Els seus testimonis descriuen la dimensió intel·lectual i la transcendència lingüística d'una trajectòria digna i exemplar d'estima a la llengua i al país.

JORDI BADIA (lingüista i, d’ara endavant, cap d'estil de VilaWeb)
Néixer a pagès, poder estudiar en català quan era prohibit, viure períodes llargs a diversos indrets del país i de l’estranger i posseir una facultat extraordinària per a aprendre llengües... Tot això va proporcionar a en Jem Cabanes una gran solidesa i vastitud de coneixements. Traductor de moltes llengües, ha tingut per ofici principal –des de l’edat de 14 anys!– la correcció lingüística de textos catalans, camp en què ha excel·lit. Fidel a l’obra de Pompeu Fabra, sempre ha maldat per aprofundir la ‘depuració’ del català, tal com demanava el Mestre. Guiat per la coherència, el rigor i l’afany de treballar polit, ha anat esculpint un monument a la genuïnitat i a la claredat, el model d’una llengua vigorosa i lluent que s’insereix amb dignitat en el conjunt d’idiomes ‘lliures’ del món. Ho va escriure l’any 1984: ‘He partit de la idea que només hi ha una llengua catalana, única, indestriable, i no m’he deixat obsedir pas gaire per la idea de si m’ajustava o no al català de pobre que avui es recomana tan sovint com a model.’ La llengua que propugna en Jem és tan independent com el país que anhelem. I de cap manera no és ni encarcarada ni artificial, ans és un català àgil i viu, que ens fa sentir que som a casa.

L’atzar o la voluntat van fer que en Jem Cabanes no seguís el camí d’uns altres savis, com ara en Coromines o en Moll, sinó que acabés trescant per aquest viarany incert i fangós dels mitjans de comunicació. Va fer feina al diari Avui, al circuit català de TVE, al setmanari el Temps... I des de tots aquests focus va mirar de propagar una manera segura, actual i ben nostra de dir els mots. Tanmateix, la millor recompensa a la seva feina, la hi ofereix VilaWeb, l’empresa que l’ha convençut perquè confegís un magnífic llibre d’estil, i que el fa seu de dia en dia sense por. Jem, visca la llengua... lliure!

ANTONI LLENA (artista i ex-caputxí)
És difícil de trobar la paraula justa que assenyali el talent lingüístic d’en Jem Cabanes. Potser la més adequada seria una que fos a tocar del terme ‘geni’. ‘Geni’ lliga amb ‘genuí’, i ‘genuí’ fa pensar en ‘natura’, que sempre és sobreabundant. La natura ha dotat el meu amic d’una excepcional capacitat per a la lingüística, una capacitat que ell ha treballat amb esforç titànic. Si dic que s’hauria de trobar una paraula a tocar de ‘geni’ és per excloure el terme ‘genialitat’ que és la faramalla supèrflua que acompanya el ‘geni’. En Jem ha treballat, treballat i treballat sense cap més afany de recompensa que no fos de revelar-nos el fulgor secret de la llengua catalana. I mentre ho feia ha trobat la bellesa i ens l’ha servida a dolls. En Jem és un dels amics més grans que tinc. Ell com a aristotèlic i jo com platònic ens hem discutit sovint, sense deixar mai de conrear una amistat profunda, arrelada. (Estimat amic, aquests quatre mots reclamen el sedàs de la teva correcció).

GABRIEL BIBILONI (lingüista)
Em diuen que Jem Cabanes es retira, i sabem que ho fa deixant enrere un servei al país d'aquests que mereixen un reconeixement profund. Poques coses ens semblen tan meritòries com tota una vida dedicada a una llengua que ha de bregar constantment per surar amb dignitat contra una mà de forces poderoses que voldrien sumir-la al fons de l'oceà.
En Jem té tots els ingredients que té un gran lingüista en un país com el nostre: preparació, conviccions clares, sentit de la llengua (el que sovint diem metafòricament ‘olfacte’) i una altra cosa essencial: una àmplia competència multilingüe, que sempre permet focalitzar els problemes del català amb una visió universal de les coses. Quan a la dècada de 1980 brostaren uns esperats mitjans de comunicació en català que posaren fi a un buit humiliant, mentre alguns professionals escapçaven en aquests mitjans la possibilitat de culminar un fil històric d'elaboració d'una llengua autocentrada, Jem Cabanes treballava amb entusiasme i amb pocs recursos al centre barceloní de Televisió Espanyola per mantenir els bons principis d'aquell autocentrament. Més tard, Cabanes va treballar de corrector i assessor lingüístic a VilaWeb, on continuà contribuint a la construcció de bona llengua. El juny del 2006 ja vaig fer pública la meva lloança del llibre d'estil de VilaWeb, obra de Jem Cabanes i feliçment diferenciada de la línia ideològica de la majoria de llibres d'estil aleshores existents.
Estic segur que el retir professional de Cabanes no serà una retirada del servei al català. Li desig molts d'anys de bones aportacions a la llengua i a la literatura –cal també reconèixer la seva important tasca de traductor– en la línia que sempre ha servat i ensenyat a servar.

RAQUEL RICART (escriptora)
Quan vaig conèixer Jem Cabanes van ploure estreles. I no érem a muntanya, ni havia arribat l'estiu, i ni tan sols ens havíem vist mai.
Tinc tendència a comparar l’escriptura amb la costura. Per això dic que escric com brodaven les iaies: atentament, puntada a puntada. Tinc capses i capses plenes de fils diferents esperant que els arribe el torn del brodat. Però me’n falta un: el fil de l’agulla de Jem. És un fil molt prim, destil·lat per una vida de feina, per un foc d’amor i de passió pels mots i per la llengua. Un fil que és fet amb la matèria de les estreles. Un fil que, per allà on passa, deixa un polsim d’argent, un raig de paraules vives i plenes de llum. Jo tinc la sort que Jem passe el seu fil pels meus brodats. Però això només és una part. Jem Cabanes és un regal en la meua vida, una pluja d’estreles.

JOSEP FERRER (lingüista)
En Jem és un punt de referència segur per a tots els qui maldem per una llengua catalana viva i recuperada dels segles de subordinació, i és alhora un model encoratjador d'actitud nacional sense fissures per a tots els qui aspirem a uns Països Catalans lliures de tota genuflexió. Que per molts anys pugui continuar el seu mestratge i en puguem gaudir.

MARIA DEL MAR BONET (cantant)
No oblidaré mai el temps que vàrem treballar junts. En Jem em va ajudar en diversos enregistraments. La seva saviesa en el món de la filologia és immensa, i té un gran coneixement sobre les parles de tots els Països Catalans… Topar amb en Jem va ser una cosa molt bona, no solament en el vessant lingüístic, sinó també en la part personal. D'alguna manera, esser al seu costat era tenir contacte amb algú més enllà de la feina. És una persona d'una gran humanitat, que em va demostrar una gran estima. Encara que no ens vegem gaire, el considero un amic estimat, i això no passa sovint.

JULI MOLL (lingüista)
M’han demanat unes paraules sobre el meu amic i reconegut professional de la llengua Jem Cabanes, amb motiu de la seva jubilació. Del punt de vista professional, la seva aportació a l’enaltiment de la llengua mitjançant l’aplicació rigorosa de criteris de correcció ha estat molt i molt gran, ja des dels temps llunyans de la seva col·laboració a TVE-Catalunya fins als actuals de VilaWeb. I és que Jem Cabanes combina amb eficàcia uns vastos coneixements de la llengua pròpia, de les llengües clàssiques, i de les llengües de cultura occidentals, amb sans criteris del que ha de ser la llengua catalana moderna: no supeditada a cap altra, ni al castellà ni al francès ni a l’anglès, bevent en les fonts de la pròpia tradició, des dels nostres clàssics fins a la llengua viva actual, destriant el que és mera còpia servil del castellà del que és fruit d’aquella tradició i encara perviu, sigui en la llengua de les classes populars, ciutadanes o del camp, de Catalunya, del País Valencià o de Mallorca (no debades ha viscut, amb orella atenta, en els tres territoris, cosa que li permet de parlar amb tota naturalitat en mallorquí, en valencià o en el seu català originari de la Pobla de Lillet), i seguint amb un gran coneixement l’obra lingüística de Pompeu Fabra i la seva normativa. Davant de tota una vida dedicada amb honradesa a aquesta benemèrita causa, no puc sinó dir amb emoció: gràcies, Jem.

JAUME VALLCORBA (editor)

Conec molt poques persones al món que no dubtin a l’hora de qualificar de correcta o incorrecta una expressió en català, o de poder qualificar d’espúria o genuïna una paraula. Jem Cabanes n’és un. I en conec tambe poques que creguin que cal estudiar i formar-se més enllà de les normes gramaticals específiques, des del comparativisme. Va formar part d’un grup de filòlegs, amb el meu pare, obsedits a mantenir el català genuí i no solament normatiu. Es va ocupar (i aquí em cal donar-li’n les gràcies) de la correcció dels volums de l’obra gramatical del meu pare amb competència i estima.

SALVADOR CARDÚS (sociòleg)
L’atzar –no pas allò que abans en deien les ‘condicions objectives’– m’ha permès de fer uns pocs amics d’unes qualitats excepcionals. En Jem Cabanes n’és un. Vull dir que ni per generació, ni per estudis ni per ofici no ens hauríem d’haver conegut. Però uns amics comuns, unes circumstàncies biogràfiques poc ordinàries i uns mateixos compromisos cívics ens han fet coincidir de manera insistent i persistent. I això inclou des de la primera farineta que va péixer a un dels nostres fills, passant per les correccions a molts dels meus escrits al Temps, els versos que d’una manera fidel ens ha adreçat per felicitar dates assenyalades o el fet que ens haguem trobat a la mateixa trinxera del combat per la llibertat i la dignitat nacionals. Sigui com sigui, l’amistat d’en Jem és una de les bones. Vull dir, no pas de les que et fan indulgent, sinó exigent amb tu mateix.

Men?ame