Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  13.09.2012  17:09

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Juli Esteve: 'Els demòcrates, els periodistes i els amants de la bona informació podem sentir-nos satisfets'

Entrevista amb el director d'InfoTV sobre l'anul·lació de les adjudicacions de TDT local fetes pel govern valencià el 2005

Men?ame
 

El 30 de desembre de 2005 el Consell va atorgar quaranta-dues adjudicacions de televisió digital terrestre (TDT) local enmig d'una viva polèmica pels destinataris i les formes del concurs. Avui, la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol les ha anul·lades.

Com veieu la sentència del Tribunal Suprem espanyol?
—La concessió de llicències de TDT local va ser un dels escàndols més cridaners que han ocorregut en aquest país nostre des de feia molt de temps. Perquè, de les quaranta-dues llicències concedides quaranta anaren a parar a empreses d'un perfil ideològic molt pròxim al PP, feia molta pudor. Si després resulta que de les catorze demarcacions en tretze donen una de les llicències en joc a un empresari que havia comprat pocs mesos abans de la concessió tretze emissores locals en les tretze demarcacions, això tenia una pinta de delicte ben clara.

—N’esteu satisfet?
—No he llegit encara tota la sentència. Però encara que haja anunciat les concessions perquè faltava una pòlissa, a mi ja em val. Perquè s'han resolt amb l'anul·lació els gravíssims defectes de forma i de fons que es van produir en aquella ocasió. Va ser un procés en que nosaltres vam sortir perjudicats perquè vam demanar, amb tot el dret de que ens el concediren, tres llicències de TDT local i la llicència autonòmica. I no ens en donaren cap, lògicament. Per tant, avui podem sentir-nos satisfets els demòcrates, els periodistes i els amants de la bona informació i de la pluralitat.

—InfoTV fou descartada per motius polítics?
—Eixa prova jo no la puc demostrar. No he estat al tribunal que ha jutjat les diverses ofertes. Però quan hi ha tots aquests indicis tens tot el dret de sospitar. Nosaltres sempre hem sospitat que aquella no va ser una adjudicació justa pel que fa a nosaltres. Cal recordar que érem la única empresa que concorria amb el compromís, no d'emetre el 25% de la programació en valencià, sinó el 100%. No proposàvem fer un mínim de producció pròpia, sinó que tota la producció ho era. I també era una proposta de continguts proximitat. Això no ho tenia ningú més i així i tot no ens donaren la llicència. Aleshores, el dret de sospitar que hi havia hagut una miqueta de joc brut era normal. Però tindre proves per a poder afirmar-ho, jo no les tinc. Ara, la sospita és legítima i la tinc.

—La sentència obre la porta a una nova oportunitat per a InfoTV?
—És la pregunta que ens hem fet avui quan hem conegut la notícia. Quan vàrem començar, nosaltres havíem reunit un milió d'euros després d'haver trucat moltes portes i haver parlat amb milers de persones en actes públics i reunions discretes i privades, amb entitats cíviques, associacions culturals, partits polítics, sindicats… amb tota la xarxa cívica del nostre país. Eren pocs diners pel projecte que volíem, però suficients per començar. Amb això, vam començar a funcionar i ara encara estem vius, encara que no com a canal de televisió. Però ara aquell milió d'euros ja no existix; està gastat en el funcionament i en els equips que compràrem i possiblement ja són obsolets. Per tant, la situació és prou irreversible per a nosaltres.

—No hi tornareu?
—Quines portes poden obrir-se? Tornar a començar de zero? Tornar a cercar capital i tornar a mobilitzar la societat valenciana en un temps políticament tan convuls i econòmicament tan nefast? Aleshores ja va ser molt difícil i ara ho sembla encara més. Però no descartem que això puga passar. És que a més necessitaríem diners pel funcionament del dia a dia i avui els mercats de publicitat estan com estan. És a dir, la perspectiva en aquest sentit no és massa bona. I hi ha un tercer problema que encara és més gros: si les adjudicacions van ser aleshores tan esbiaixades què ens fa pensar que el perfil dels adjudicataris serà diferent si torna a haver-hi un concurs? El dret de sospitar que mentre siga aquest govern nosaltres no tindrem llicència és raonable. No descarto que puguem intentar-ho si es fa un nou concurs. Però tenim el gat escaldat i… tu ja saps, fuig de l'aigua.

Men?ame