24.06.2012 - 17:31
Mohamed Morsi, el primer president civil i islamista d’Egipte, és el candidat dels Germans Musulmans, un moviment que va néixer a Egipte el 1928 de la mà d’un mestre de primària, Hassan al-Banna, per qui l’islam no sols havia d’ésser una pràctica religiosa, sinó la base sobre la qual s’havia d’establir l’estat i el govern; l’islam no era sols pregar i observar festivitats religioses, sinó tot un sistema de vida. Per Al-Banna, la millor manera de combatre la progressiva occidentalització d’Egipte arran del colonialisme britànic, que anava en contra de la seva identitat musulmana, era la introducció de la llei islàmica (xaria).
En tan sols deu anys, els Germans Musulmans van obrir branques per tot el país, cadascuna amb la seva mesquita, la seva escola i el seu club esportiu, i va arribar al milió d’afiliats. Després de la implantació inicial a Egipte, es va estendre progressivament pel món àrab: Síria (des de 1937), Jordània (1945), Líbia (1946), Algèria (1953), el Sudan (1949), l’Irac (1960) i sobretot Palestina (1935), on el 1987, amb la primera Intifada, la branca dels Germans Musulmans es va refundar a Gaza com l’organització Hamàs. Segons la confraria mateix, és el grup islàmic més ampli i influent del món, amb presència en una vuitantena de països.
Com a organització pionera en l’islamisme polític al món musulmà i oposada als governs laics àrabs, els Germans Musulmans han estat sovint il·legalitzats i reprimits en molts estats on s’han establert. En alguns casos han esperonat la resposta violenta. A Egipte, bressol del moviment, bona part de les vuit dècades d’història del grup ha estat fora de la llei, i s’ha aplicat amb tota la duresa als seus membres les lleis de l’estat d’emergència i els tribunals militars. Tot i la impossibilitat de presentar-se a les eleccions com a partit polític, de 2005 a 2010 va tenir 88 diputats independents, de 454, a l’Assemblea del Poble, cosa que el va convertir oficiosament en el primer grup d’oposició al partit oficialista de l’ex-president Mubàrak.
Hi ha unes quantes raons que expliquen la supervivència i l’auge dels Germans Musulmans a Egipte. D’una banda, la combinació de l’activisme polític amb la tasca assistencial. L’organització ha aprofitat sovint la inexistència de polítiques socials dels governs àrabs per guanyar-se les capes de la població més desafavorides, per mitjà del manteniment d’hospitals i la creació d’una xarxa de serveis socials (educatius, sanitaris, esportius) que cobreix les mancances de l’estat. Els Germans Musulmans disposen, fins i tot, d’un banc propi, al-Taqwa. I, d’una altra banda, també tenia l’avantatge dins el conglomerat de l’oposició egípcia d’haver superat amb certa fermesa les dècades de repressió política. Amb el lema ‘l’islam és la solució’, els Germans Musulmans representaven per a molts ciutadans l’única alternativa al règim.
Des dels anys 1990, a més, a Egipte la germania havia experimentat una important metamorfosi, com a mínim de façana. Des de 2010 és dirigida per un moderat, Mohamed Badie, es defineix públicament com un moviment respectuós de la democràcia i oficialment ha abandonat el projecte d’un estat teocràtic, seguint el model de moviments islamistes més pragmàtics com el marroquí. En aquest sentit, ha publicat tres manifestos sobre ‘la indispensable democràcia’, sobre els drets de les minories (especialment dels ‘germans i compatriotes coptes’, la minoria cristiana d’Egipte) i sobre ‘l’estatut de la dona a l’islam’. Una dona, diuen els Germans Musulmans, que ‘a la societat occidental gairebé ha perdut la seva moralitat i castedat’. El novembre de 2007, amb tot, l’organització va decidir que cap copte o dona no estava prou qualificat per ésser president d’Egipte.
Notícia relacionada: Qui és Mohamed Morsi?
Enllaços
Array
