Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  16.03.2012  13:48

El govern de Bauzá executa l'ofensiva contra el català i trenca el consens sobre la llei de normalització

Aprova els canvis a la llei de normalització lingüística perquè el català ja no sigui un requisit · També modifica l'article de la llei que fa referència a la toponímia

Men?ame
 

El govern balear ha aprovat aquest matí el projecte de modificació de la funció pública, que estableix que el català deixarà de ser un requisit per accedir a la funció pública i passarà a ser un mèrit. Per això, s'han de reformar alguns articles de la Llei de normalització, la Llei de règim jurídic de l'administració i la Llei de coordinació de policies locals.

Després de la reunió del consell de govern celebrada a l'Ajuntament d'Alaior, el portaveu del govern, Rafael Bosch, ha explicat que es modifiquen totes aquestes normatives en allò que fan referència a la necessitat d'acreditar un determinat nivell de coneixement de la llengua catalana per accedir a un lloc de treball a l'administració. Però també es modifica l'article de la Llei de normalització lingüística que fa referència a la toponímia.

Contra el clam del carrer

L'Obra Cultral Balear xifra en més de deu mil les al·legacions presentades contra l’avantprojecte de reforma de la Llei de Funció Pública (pdf), que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística i estableix que el coneixement del català deixi de se requisit per a treballar a l'administració pública. 'Nosaltres només hem calculat de moment les al·legacions que s'han generat a través de l'Obra, unes sis mil, però un cop se sumin totes, ben segur que se superaran les 10.000', va dir el gener el coordinador de l'entitat, Tomeu Martí, just quan s'acabava el termini per a presentar-ne.

Efectivament, a les sis mil al·legacions de l'OCB, cal sumar-hi totes aquelles que van presentar per compte propi els ciutadans i altres entitats i associacions com Ciutadans per la Llengua. I cal afegir-hi, també, totes aquelles que van arribar a la conselleria d'Administracions Públiques procedents de Menorca, Eivissa i Formentera.

Envient aquesta allau d'esmenes, que demostra 'una mobilització ciutadana sense precedents a favor de la llengua pròpia', l'Obra demanava al govern de Bauzá 'la retirada de l'avantprojecte que, com ha quedat demostrat, no té el suport dels partits de l'oposició, d'una part molt important de la ciutadania i ni tan sols del PP en el seu conjunt'. Avui s'ha demostrat que el govern no va escoltar el clam del carrer.

Divisió al PP

L'ofensiva contra el català de Bauzá ha dividit també el Partit Popular. Uns quants batlles del partit van alçar la veu contra la voluntat de modificar la Llei de normalització i els ajuntaments van aprovar mocions contra l'ofensiva anticatalana. El batlle de Manacor, Antoni Pastor, ha estat un dels crítics més actius d'aquesta política, fet que li ha costat un boicot dels seus companys a la direcció del partit. També l'ex-president popular del govern, Cristófol Soler, va afirmar que Bauzá 'menysté la llengua i desfà la normalització'.

Men?ame