26.02.2012 - 06:00
El duc de Palma i gendre del rei Juan Carlos, Iñaki Urdangarin, torna a declarar aquest matí després de les nou hores d’ahir. Respon les preguntes del jutge Castro ‘amb un discurs elaborat’, segons han confirmat fonts judicials. El jutge del cas ‘Palma Arena’ li va preguntar ahir, entre d’altres coses, si la casa reial li va demanar el març del 2006 que deixés els seus negocis a l’Institut Nóos. El gendre del rei va reconèixer que sí.
En arribar al jutjat poc abans de les nou, Urdangarin es va dirigir als periodistes: ‘Vull demostrar la meva innocència i el meu honor en la meva activitat professional’. La seva arribada va anar acompanyada de crits i xiulets dels concentrats que hi havien anat a protestar.
Els centenars de concentrats van rebre Urdangarin amb crits com ‘Vigileu la cartera, que arriba Urdangarin’. Alguns dels concentrats portaven cartells on es podien llegir lemes com ‘Nóos has robado’; ‘Iñaki Urdangarin ens deu diners’ i ‘Cristina amolla la pasta’. D’altres cartells parlaven de la monarquia i la família reial: ‘La monarquia és una porqueria’, ‘Urdangarin, treballa al Burger King’ i ‘Borbons als taurons’.
Nou hores de declaració
Segons expliquen testimonis de la declaració, Urdangarin va assegurar que ell no portava el dia a dia de les empreses, sinó que això ho feia el seu soci Diego Torres. De fet, Urdangarin només es va responsabilitzar d’aconseguir els contractes, però no dels seus detalls econòmics. D’altra banda, va assegurar que la infanta Cristina no tenia cap mena de responsabilitat a Aizoon ni a cap altra empresa vinculada a l’Institut Nóos.
El duc va admetre que es va reunir el 2003 amb l’ex-president balear, Jaume Matas, al Palau de Marivent, juntament amb ‘Pepote’ Ballester, i que allà van parlar del fet que el govern balear patrocinés o comprés l’equip ciclista Banesto, però no van parlar de diners, ha dit. Segons fonts pròximes a la declaració, Urdangarin va assegurar que ell aconseguia els contactes i els contractes, però després no seguia el dia a dia de l’execució, sinó que només aportava, per exemple, els noms d’esportistes d’elit que acudien als congressos d’esport i turisme que es van organitzar a València i Palma. També va negar que alguna de les firmes que apareixen en algunes factures o contractes fossin seves.
Pel que fa a la vinculació familiar en les empreses del duc, Urdangarin va assegurar que cap dels membres de la seva família hi tenien cap mena de responsabilitat. Ni la seva dona ni dos dels seus fills, que també són socis d’una companyia, Namaste SL. Va assegurar que els va fer socis perquè fos una empresa familiar. Sobre la presència de Cristina en uns fulletons de Nóos, Urdangarin va declarar que era per donar una imatge de solvència al projecte.
La reunió amb Matas, segons les mateixes fonts, s’hauria produït durant un aperitiu després d’un partit de pàdel per gestar el patrocini de l’equip ciclista de les Illes Balears. Concretament, la trobada hauria tingut lloc a la zona de la residència de Son Vent. Matas, en canvi, havia declarat anteriorment que no s’havia produït una trobada d’aquestes característiques.
Frau fiscal, evasió de capitals, desviació de fons públics i falsedat documental
El jutjat de Palma investiga el cas ‘Babel’, una derivada de la investigació sobre el cas ‘Palma Arena’. El fiscal anticorrupció Pedro Horrach l’acusa de frau fiscal, evasió de capitals, desviació de fons públics i falsedat documental per les activitats sospitoses de l’Institut Nóos, que teòricament no tenia ànim de lucre, però que va arribar a ingressar 6 milions d’euros d’administracions públiques, sobretot dels governs balear i valencià, per organitzar esdeveniments i fer estudis que se sospita es van sobredimensionar de preu.
La investigació per corrupció política del velòdrom Palma Arena, que va costar almenys dues vegades més del pressupostat, implica l’ex-president balear Jaume Matas i té diverses derivades, una de les quals esquitxa directament Urdangarin i el seu soci i ex-professor d’Esade, Diego Torres, els dos màxims responsables de l’Institut Nóos, amb seu a Barcelona.
Estirant els contractes, documents i factures, la policia judicial a les ordres del fiscal Horrach va comptabilitzar fins a 5,8 milions rebuts per Nóos entre 2004 i 2007 a través de convenis adjudicats a dit pels governs valencià i balear. Bona part d’aquests diners van poder ser desviats per Urdangarín i Torres a empreses pròpies com Nóos Consultoría Estratégica o De Goes Center for Stakeholder Management. Per fer-ho, segons el fiscal, habitualment inflaven els preus facturats a les administracions públiques per part de l’Institut Nóos i simulaven la contractació dels serveis a altres societats mercantils controlades per ells mateixos, amb vincles a paradisos fiscals com Luxemburg, Panamà i Belize.
A més, alguns dels serveis cobrats també podrien haver estat fraudulents, perquè, per exemple, alguns informes d’assessorament es van copiar directament d’internet i alguns esdeveniments previstos no es van arribar a celebrar, com els Jocs Europeus de València.
L’ex-president balear, Jaume Matas, ha reconegut que els convenis signats amb Urdangarin es feien perquè era el duc de Palma qui els proposava i ‘duia el nom de la ciutat per tot el món’. Els anys 2005 i 2006 es van fer dos fòrums de ben pocs dies per promoure el turisme a través de l’esport. El primer va costar 1,2 milions d’euros, i el segon, 1,1 milions, cost que alguns experts consideren desproporcionats.
A València, es van organitzar els anomenats Valencia Summit els anys 2004, 2005 i 2006 per uns 3,5 milions, uns congressos dedicats també a l’àmbit empresarial, turístic i esportiu. Dins d’aquest pressupost, es van incloure gairebé 20.000 euros en flors i 368.000 euros en viatges. Entre els bitllets d’avió i tren pagats, s’inclouen els viatges d’Urdangarin, Torres i gran part dels treballadors de l’Institut Nóos. També es van dedicar més de 140.000 euros a càtering i quasi 190.000 a allotjament.
Pel que fa a la relació amb Catalunya, la investigació ha destapat que Torres va signar un conveni amb el Departament de Salut per valor de 34.000 euros per assessorar la Generalitat en matèria d’immigració i cooperació en salut i avaluar les polítiques sanitàries.
De moment, no es descarta que la infanta Cristina sigui citada a declarar com a testimoni, ja que formava part juntament amb el seu marit de la societat Aizoon, a través de la qual presumptament van desviar despeses particulars com el xofer i assistents personals.
