Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  03.12.2011  16:30

La jornada d'Opinió Catalana convida a reprendre el debat sobre els Països Catalans

S'han fet tres taules rodones sobre noves polítiques, l'espai de cultura i comunicació, i les infraestructures · S'ha lliurat el premi Jaume Rafart a Enric Padrosa, impulsor de la recuperació de les columnes de Montjuïc

Men?ame
 

La IX Jornada d'Opinió Catalana, 'Els Països Catalans del segle XXI. Reptes i perspectives' (pdf), que se celebra avui a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull a Barcelona, ha fet ja les dues primeres taules rodones sobre noves polítiques nacionals i l'espai de comunicació i cultura, i ha lliurat el Premi Jaume Rafart 2011 a l'activista Enric Padrosa, que ha estat l'impulsor de la recuperació a Montjuïc de les columnes de Puig i Cadafalch. El president de l'Opinió, Miquel Sellarès, ha descrit Padrosa com un patriota de 'pedra picada que ha acabat aixecant columnes'.

'Es tracta de mirar endavant en la construcció nacional dels Països Catalans, sense entretenir-se a llepar-nos les ferides'. Així és com descriu l'objectiu de les jornades el seu president de l'entitat organitzadora, Miquel Sellarès. La tercera taula rodona, sobre les infraestructures en la construcció nacional, es fa aquesta tarda.

Un espai de cultura i comunicació

Tomeu Martí, secretari de l'Obra Cultural Balear, Joan Marí, cap de gabinet de TVC, i Vicent Partal, director de Vilaweb, han tractat aquest migdia el futur de l'espai de la cultura i comunicació català, moderats per Josep Gifreu.

Tomeu Martí ha descrit amb duresa l'escenari 'desolador' de l'espai mediàtic en català a les Illes. Com a exemple, ha citat les set capçaleres en castellà, per una en català i també una en anglès. Més enllà de la minsa i precària presència del català, Martí ha criticat amb vehemència el PP, al qual fa responsable de la regressió del català. D'altra banda, Martí sí que s'ha mostrat favorable a la idea que Barcelona exerceixi la capitalitat política i cultural dels Països Catalans. En aquest sentit, ha manifestat que 'cal catalanitzar la capital'.

 Vicent Partal ha descrit, ras i curt, la situació dels mitjans de comunicació valencians com 'un complert desastre'. Partal ha remarcat que la televisió pública és un desastre i que de forma general va 'contra la llengua'. Aquesta realitat és particularment greu en un context en què s'ha produït 'l'agressió del tall de TV3.

A més, Partal ha lamentat literalment que 'TV3 hagi passat de ser una televisió nacional a una televisió recíproca'. Però ha trencat una llança en favor de la capacitat de resistència tant balear com valenciana i ha considerat 'injusta la visió catastrofista del Principat' respecte la situació en aquests dos territoris.

Finalment, el cap de gabinet de Televisió de Catalunya, Joan Marí, ha alertat sobre el fet -al seu parer erroni- que 'des de la reivindicació social' es continuï fent una reclamació des del paradigma analògic de la presència dels mitjans de la CCMA als Països Catalans. Marí ha presentat un escenari prou satisfactori pel que fa a la recepció dels canals de la cadena a les Illes, però no així al País Valencià.

El catedràtic de Comunicació, Josep Gifreu, que ha moderat la taula rodona amb l'objectiu de 'fer un balanç de la situació dels mitjans i la seva circulació als Països Catalans'. 'Volem analitzar com avança la cohesió o la fractura dels territoris que formen part de la nació catalana', explicava ahir Gifreu, que considera que 'si bé l'espai de radio i televisió ha topat amb la barrera imposada per l'estat espanyol, el ciberespai ofereix la possibilitat de reconstruir l'espai nacional de comunicació i teixir les complicitats necessàries en favor de la llengua i els referents propis'.

Pensar una política nacional

Sellarès explica que l'Opinió Catalana no treballa en el dia a dia de la política i posa tota l'atenció en la construcció nacional dels Països Catalans i, per això, pot fer una jornada que no està condemnada a l'anàlisi immediata i la polèmica partidista. Considera que cal tornar a posar la qüestió dels Països Catalans en l'agenda dels partits nacionals. El president de l'Opinió creu que actualment hi ha una certa desorientació sobre quina és l'estratègia de país sencer i que cal reconstituir els vincles entre els agents polítics de tots els territoris.

El sociòleg Salvador Cardús, vice-president de l'entitat i moderador de la primera taula rodona sobre noves polítiques nacionals, proposa recomençar el debat sobre els Països Catalans. Perquè 'hi ha hagut canvis molt importants a tots els territoris i cal tornar a plantejar i actualitzar un debat que no ha trobat el camí de l'èxit a nivell polític'. 'Cal estudiar quina és l'evolució de les opcions polítiques nacionals a cada territori i la relació entre elles', afegeix Cardús, que diu que la taula rodona mirarà de preguntar-se quins han de ser els objectius i l'estratègia a seguir pels pròxims anys en la construcció nacional.

Per la seva banda, l'ex-conseller d'Educació i Cultura de les Illes, Damià Pons, ha dibuixat un panorama força desolador pels interessos del catalanisme a les Illes. Pons ha assenyalat que tot i la transformació poblacional de les últimes dècades, l'estructura política manté característiques històriques com 'el sucursalisme polític, una dreta desacomplexada, l'autoodi cultural de les elits polítiques i la passivitat identitària (comoditat en la condició de provincians)'.

Per Gustau Muñoz, secretari de la plataforma cívica Valencians pel canvi, els '16 anys de tasca destructiva' envers el català i el catalanisme pel PP valencià no han aconseguit malgrat tot 'cancellar ni donar per perdut' el nacionalisme. Muñoz considera 'superada l'etapa de l'anticatalanisme perquè s'ha constatat que és un mal negoci pel país'. Des d'aquesta situació, el ponent ha reclamat que és el moment d'organitzar-se i 'teixir xarxes entre els ciutadans que comparteixen una mateixa afinitat nacional'.

El tercer ponent, Vicenç Villatoro, afirma que Catalunya es troba ara davant 'la gran ocasió de modificar substancialment la relació amb Espanya'. Com Damià Pons, Villatoro s'ha mostrat partidari de 'no fer una política (comuna) pels Països Catalans', sinó de fer 'polítiques en plural i respectant els ritmes de cada territori, amb l'objectiu de passar de l'impossible a l'improbable'.

Les infraestructures en la construcció nacional

L'última taula rodona, sobre les infraestructures per als Països Catalans, compta amb el catedràtic de Transport de l’Escola d’Enginyeria de Camins de la UPC, Mateu Turró, el coordinador de l'Institut Ignasi de Villalonga, Pau Caparrós, i l'ex-conseller de Medi Ambient i Mobilitat de les Illes, Gabriel Vicens.

El coordinador de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, Pau Caparrós, parla del paper de les infraestructures en la construcció nacional. Diu que 'és evident que les infraestructures contribueixen a enfortir els llaços dels Països Catalans perquè aproxima els territoris i els ciutadans'. A més, 'les infraestructures són una oportunitat per revifar les potencialitats econòmiques que han de facilitar la construcció política i cultural', afegeix Caparrós. 'Estem obligats com a poble i com a país a repensar i debatre sobre una estratègia nacional en les infraestructures', conclou.

Men?ame