Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  08.11.2011  08:21

Clam per l'autodeterminació en el quarantè aniversari de l'Assemblea de Catalunya

Un miler d'assistents van omplir ahir al vespre l'església de Sant Agustí de Barcelona per commemorar la constitució de l'Assemblea

Men?ame
 

L'església de Sant Agustí del barri del Raval de Barcelona es va omplir ahir al vespre amb un miler d'assistents que volien commemorar els quaranta anys de la constitució de l'Assemblea de Catalunya i reclamar l'exercici del dret d'autodeterminació. L'escriptor Antoni Batista va insistir en la necessitat de recordar la història i va esmentar gent fonamental que havia fet possible l'Assemblea aquells anys, com Antoni Gutièrrez, Josep Benet, Lluís Maria Xirinacs i Jordi Carbonell, que foren homenatjats amb una llarga ovació pels assistents. Per Batista, l'Assemblea va ser 'un parlament abans que en tinguéssim un'.

 

A l'acte d'ahir, hi van assistir, de ponents, Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Miquel Sellarès i Blanca Serra, que van posar en relleu que el fil que unia l'Assemblea de Catalunya del 1971 i l'actual Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) era la lluita per assolir i exercir l'autodeterminació de Catalunya.

Segons Jordi Carbonell, l'Assemblea restarà 'com un dels actes històrics d'aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes. Fins que no assolim l'autodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d'Espanya i amb la plena independència.'

Per Miquel Sellarès, 'després de quaranta anys ens trobem que aquell estat amb què volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni és plurinacional, ni pluricultural; solament ens accepta subordinats.' I va insistir en la importància dels 'tres braços per a avançar': les institucions, la societat civil i l'Assemblea Nacional Catalana', que han d'anar units i no separats.

Una plataforma unitària

L'Assemblea de Catalunya es va constituir per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, integrada per Esquerra Republicana de Catalunya, el Front Nacional de Catalunya, el Moviment Socialista de Catalunya, el PSUC i la Unió Democràtica de Catalunya. També hi foren presents seguidors de Jordi Pujol (que se'n va distanciar) i de democristians. De seguida va aplegar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país sota un programa de reivindicació de llibertat social i política, amnistia per als presos polítics i adopció d'un estatut que fos el pas previ de l'autodeterminació.

L'Assemblea de Catalunya es va organitzar a escala nacional, regional, comarcal i local, fet que possibilità una gran participació de la gent compromesa en la lluita antifranquista, i va integrar persones com Josep Benet, Pere Portabella, Carles Caussa, Jordi Carbonell, Antoni Gutièrrez, Miquel Sellarès, Lluís Maria Xirinacs, mossèn Josep Dalmau i Agustí de Semir.

Durant la dècada dels setanta l'Assemblea de Catalunya va organitzar algunes de les principals mobilitzacions de l'època, com les grans manifestacions de l'1 i del 8 de febrer a Barcelona i de l'Onze de Setembre de Sant Boi de Llobregat. Finalment, es va dissoldre el 1977.

Men?ame