28.06.2011 - 06:00
Fa onze mesos el diari digital Vieiros va haver de tancar. I en fa nou que l’històric setmanari A Nosa Terra va tancar l’edició impresa i ara només manté l’edició digital. En pocs mesos Galícia ha perdut les principals capçaleres en la llengua pròpia i avui, coincidint amb el 75è aniversari del primer estatut d’autonomia de Galícia, es publica l’últim número imprès del diari Galicia Hoxe, que ara únicament tindrà edició digital.
Galicia Hoxe era, a més, l’únic diari íntegrament en gallec que encara es podia trobar als quioscos. Ara, doncs, l’única capçalera impresa que a partir de demà hi haurà a Galícia serà De luns a vernes, que es distribueix de franc i que no es publica els caps de setmana. També hi ha Novas da Galiza, una publicació de periodicitat mensual en gallec reintegrat molt compromès amb la llengua, la cultura i els moviments socials.
En el número especial de comiat que publica avui, Galicia Hoxe, del grup Correo Gallego, explica els motius del tancament. Diu que la crisi econòmica i ‘la radical retallada de les ajudes institucionals’ en fan inviable l’edició, successora del Correo Galego, començada el maig del 2003.
Aquest darrer temps el diari ja havia acomiadat uns quants periodistes, però, com diu el director Caetano Díaz en l’article publicat avui A Sangre Frío, ‘el menyspreu institucional del govern que presideix el senyor Nuñez Feijóo’ envers la llengua i els signes d’identitat ha forçat el diari al tancament final. Els dinou treballadors de la redacció, entre periodistes i correctors, han estat acomiadats.
S’acaba així una aventura empresarial de divuit anys (sumant-hi els del Correo Galego) que s’havia mantingut viva durant els governs de Fraga i Touriño, ‘que sí que havien estat sensibles a la promoció del gallec’.
Sigui com sigui, per molt que l’estatut gallec insti la Xunta a protegir la llengua, la política de Feijóo és una altra. El seu govern ha implantat el model d’educació falsament plurilingüe que arracona el gallec, que no pot superar el 33% a les aules. Aquest és, d’una altra banda, el model que copia el polèmic esborrany de decret de l’ex-conseller d’Educació Alejandro Font de Mora, com recordava Carlos Callón, president de la mesa de Normalització Lingüística Gallega, en aquesta entrevista de VilaWeb.
