Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  11.05.2011  06:00

Les Illes: entre els equilibris de l'esquerra i la radicalització del PP

Els partits d'esquerres de les Illes maldaran per tornar a formar un govern plural · Tots els sondatges publicats fins ara indiquen una majoria absoluta del PP · La fragmentació de les coalicions del tercer espai balear pot deixar un parlament amb menys color

Men?ame
 

El centre d'atenció de les eleccions al Parlament de les Illes no ha canviat respecte de les eleccions anteriors: el torcebraç entre la majoria de dretes i la d'esquerres. Els sondatges anuncien una victòria ajustada del PP, que pot obtenir la majoria absoluta i frustrar l'intent de repetir el pacte de govern actual del PSOE i el Bloc, amb el suport puntual d'UM, que en va ser expulsada.

Aquesta última legislatura ha estat convulsa a les Illes, amb la ruptura del pacte de govern i amb casos de corrupció que han sollat càrrecs públics, entre els quals la presidenta del parlament, Maria Antònia Munar (UM). Tant és així que Unió Mallorquina, partit expulsat del govern ara fa un any, i que ha canviat de president quatre vegades durant la legislatura, s'ha dissolt i ha adoptat un nom nou, el de Convergència per les Illes Balears (CxI).

Mentrestant, el Partit Popular de José Ramon Bauzà, que es considera favorit, ha accentuat el discurs espanyolista del PP, tant que un històric dirigent del partit, Jaume Font, n'ha sortit perquè no s'hi sentia a pler i ha fundat un nou partit, la Lliga Regionalista de les Illes Balears.

Un dels aspectes que pot inclinar la balança és l'acollida electoral que tindran els moviments en el tercer espai balear. Per una banda, el Bloc s'ha fragmentat en tres llistes diferents: PSM-IV-EM, Esquerra Republicana i Esquerra Unida. Per una altra, l'aparició de la Lliga Regionalista de Jaume Font afegeix competència a la nova marca d'Unió Mallorquina, Convergència per les Illes, amb Josep Melià al davant.

Aquesta competència en el tercer espai pot afavorir les formacions grans, PP i PSIB, especialment si, com indiquen els sondatges, tan sols acaben obtenint representació el PSM (3-5 escons) i CxI (0-1). Els sondatges publicats fins ara donen 30-34 escons al PP, sempre amb majoria absoluta, i 20-26 al PSOE. En cap cas no indiquen que la Lliga, EU o Esquerra aconsegueixin representació.

Un dels objectius del PSM és de mantenir el diputat de Menorca, que pot decidir la majoria global. També té aquest 'poder' el diputat de Formentera. Enguany, el PP no hi presenta Josep Mayans i no té la plaça assegurada. A Eivissa, Eivissa pel Canvi s'ha desfet i això pot fer anar malament l'esquerra a l'illa. La coalició del PSOE i Pacte per Eivissa (amb Esquerra) provarà d'invertir la davallada que auguren els sondatges.

El contrapoder dels consells insulars

Diumenge de la setmana vinent els electors de les Illes també elegiran els representants dels consells insulars. N'hi ha quatre: el de Mallorca, el de Menorca, el d'Eivissa i el de Formentera. El govern d'aquests consells, sobretot el de Mallorca, també ha estat tempestuós, pels casos de corrupció, tant en l'últim mandat com en els anteriors, i per la ruptura del pacte de govern entre PSIB i Bloc per Mallorca, de l'una banda, i Unió Mallorquina, de l'altra.

Al Consell de Mallorca, on el PSOE ha governat amb el Bloc per Mallorca i Unió Mallorquina –si bé el PP havia obtingut més representació–, la socialista Francina Armengol opta a la reelecció. A principi d'any passat Unió Mallorquina fou expulsada del pacte pels casos de corrupció que l'afectaven. Però UM ja no es presentarà amb aquest nom, sinó amb el de Convergència per les Illes, i té de cap de llista Antoni Amengual. La Lliga Regionalista hi presenta el seu cap, Jaume Font. El PSM, sense el nom Bloc per Mallorca, i sense Esquerra, s'hi presenta amb Iniciativa Verds i Entesa per Mallorca. Esquerra Unida hi concorre separadament.

Al Consell de Menorca, el PSOE, d'una banda, i el PSM-més per Menorca, d'una altra, també provaran de mantenir o augmentar els resultats que els van permetre de tenir una majoria al ple; i al Consell d'Eivissa la coalició de PSOE i Eivissa pel Canvi, que va derrotar el PP, no tornaran a presentar-se plegats. Quant al Consell de Formentera, amb les segones eleccions des de la separació del Consell d'Eivissa, Gent per Formentera mirarà de repetir, però el PP, principal partit de l'oposició, confia a poder-hi governar.