09.03.2011 - 06:00
Un grup de regidors i dirigents locals del PSC al Penedès, el Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya, han publicat un manifest a favor del grup propi al congrés i al senat i d’un estat català federal o, si persisteix l’hostilitat envers Catalunya, un estat propi en el marc de la UE. L’ex-conseller Ernest Maragall va celebrar la iniciativa mitjançant el seu Twitter. En parlem amb un dels seus impulsors, el batlle de Sant Quintí de Mediona i president del Consell de Federació del Penedès-Garraf, Ramon Creixell.
Quin suport té aquest manifest que han presentat?
No tenim un recompte, ni tampoc estem fent un cens d’adherits. No és l’objectiu. Aquest és un document nascut a partir de la reflexió d’unes dotzenes de batlles, regidors i militants socialistes del Penedès que volem fer una aportació al debat. Però la proposta del manifest és un procés que no està tancat. Ara tot just l’hem presentat i esperem que tingui bona acollida entre els afiliats de base del partit.
Tenen voluntat de sumar més adhesions?
L’objectiu principal no és aquest. L’objectiu és posar una eina, que és tan sols un document de quatre pàgines, a disposició de qui la vulgui utilitzar en el debat que s’ha obert al partit. De fet, el document intenta recordar allò que ens sembla que som, potser remarcant un determinant accent entre els socialistes. No diem res que sigui contrari a allò que sempre ha estat el PSC i que han reflectit els seus documents. Però hi posem un accent d’allò que creiem que ara cal remarcar i ho posem a disposició dels afiliats que vulguin dir: ‘jo sóc així, jo penso això’.
Fan aquesta reflexió pensant en el congrés del PSC de la tardor?
El context és aquesta necessitat consensuada entre tots que ara toca repensar-nos segurament per revalidar antigues conviccions. Ens hem de repensar com a col·lectiu. Nosaltres ho hem volgut fer, tal com també faran els companys d’altres pobles de tot el país. Cadascú hi posarà el seu accent. Però no som ni una dissidència, ni una crítica, sinó un repensament.
Han parlat amb la direcció del partit o han fet arribar el seu document a algú per impulsar-lo a nivell nacional?
No, el nostre és un moviment estrictament de base. El perfil dels impulsors és de batlles, regidors i gent de base dels nostres pobles. I tampoc tenim l’ambició de ser els sacsejadors ni els vivificadors del PSC. Des de la base, perquè estem convençuts que som una organització d’arrel federalista, amb tota la modèstia, diem la nostra. Per això no hem cercat padrins ni suports de la direcció. A partir d’aquí, allò que s’esdevingui amb el nostre petit document serà de més a més. No ens hem marcat horitzons en aquest sentit.
En el manifest posen molt d’èmfasi en l’objectiu de l’estat federal. Creu que encara és possible després de la sentència del Constitucional?
Mantenim aquesta aposta i crec que la formulem en els termes que s’escau. Ens sembla que l’estat federal sempre ha estat en l’esperit i també en la lletra de l’ideari fundacional del PSC. Som federalistes i Catalunya és indiscutiblement una nació. Vam fundar un partit ‘nacional’ dels socialdemòcrates de Catalunya que es dirigeix i intenta reflectir la realitat dels homes i dones de la nació catalana. Un cop dit això, som federalistes perquè ens agrada col·laborar, agregar i posar en comú els projectes i els objectius del nostres país. I ens agradaria fer això amb els pobles d’Espanya amb qui ens uneixen cinc segles de convivència.
Si amb aquests veïns podem, des de la sobirania de cadascú, emprendre projectes comuns, nosaltres estarem encantats. Ara bé, el caràcter nacional i el dret a tenir un estat que defensi els nostres interessos com a poble i com a individus, ens semblen irrenunciables.
I si no és possible? Reclamen al PSC que aposti per un estat en la Unió Europea?
Volem pensar que és possible. De fet, en aquests últims trenta anys hem fet moltes coses junts. I el poc o molt que s’hagi reconstruït des del punt de vista nacional, ho hem fet junts amb els pobles d’Espanya. Hem fet aquesta transformació formidable d’un estat de matriu franquista i centralista a un estat democràtic i descentralitzat. I hem assolit unes quotes d’autogovern i de respecte de la identitat i el caràcter nacional que no havíem tingut des del 1714.
Si això no continua essent així, tal com fan pensar alguns fets com la sentència del TC i aquesta humiliació col·lectiva del procés de l’estatut, serà bo que el PSC reafirmi davant dels companys socialistes dels pobles d’Espanya i dels espanyols en general el caràcter nacional de Catalunya i l’exigència que l’estat sigui compartit.
El seu partit pot assumir l’objectiu d’un estat per Catalunya en el sí de la UE?
Desitgem que ho reivindiqui. És bo que el poble de Catalunya recordi d’una manera serena i madura el seu caràcter de nació i els drets que li són inherents. Tanmateix, la política real és complicada i requereix renúncies o un ritme més lent per poder avançar pas a pas. En tot cas, ens agradaria que el PSC en el seu conjunt ho anés recordant al poble de Catalunya i situï aquest objectiu en el frontispici del seu ideari.
