Mubàrak no dimiteix i provoca la ira dels egipcis

  • Centenars de milers de persones agafen amb les mans les sabates per insultar el rais i exigir-li que marxi immediatament · El vice-president Suleiman ha assumit alguns poders de Mubàrak i ha demanat als joves que tornin a casa i a la feina

VilaWeb
Redacció
11.02.2011 - 09:29

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Després d’hores d’espera Mubàrak va parlar finalment ahir a la televisió pública. Però ho va fer per anunciar que no plegava (discurs sencer). El centre del Caire, ple de gom a gom, va esclatar en una reacció d’ira brandant sabates a les mans, un insult tradicional àrab, i exigint al rais que abandonés el poder. S’havia creat una gran expectació, car algunes informacions provinents del propi govern que anunciaven una retirada de Mubàrak. Però el rais, a més de dir que no pensava plegar, va dir que vol ser ell qui piloti el canvi en una transició cap a unes noves eleccions al setembre.

Mubàrak va dir que cediria algun poder al vice-president Omar Suleiman i que estava orgullós del poble que vol un canvi per fer un país millor. També va dir que demanaria que s’investiguessin i es jutgessin els responsables de la repressió que ha provocat centenars de morts.

Mubàrak va dir que vol complir les promeses que va fer en les anteriors compareixences i que les demandes dels manifestants són legítimes. ‘És important admetre els errors i rectificar, però no acceptaré que em donin ordres de l’exterior’, va dir.

També va reiterar que no es presentaria a les pròximes eleccions presidencials i que continuaria fent les seves funcions fins llavors. I es va atribuir la responsabilitat de preparar el marc necessari per fer una transició tranquil·la. Per això, espera el suport de tothom. I va afegir: ‘cediré l’autoritat i el poder als que siguin escollits pel poble el proper setembre en unes eleccions justes i lliures on hi hagi garanties’.

‘No podem continuar en aquestes circumstàncies’, va dir, responsabilitzant-ne no la seva figura sinó el moment històric que viu el país. Vol esperar que l’ambient torni a ser ‘amigable, sense enemistats ni distanciaments entre diferents posicions’ fins que es recuperi la confiança en l’economia. I va dir que havia treballat sempre ‘per la pau i per l’estabilitat d’Egipte’ i que mai no havia buscat ni poder ni popularitat. ‘Estic segur que la majoria del poble és conscient de qui és Hosni Mubàrak’, va reblar.

Mubàrak també va explicae la reforma de la constitució que vol impulsar i va llegir els articles que vol modificar. Finalment, va apel·lar a la seva estimació per la pàtria egípcia i la seva dedicació al poble. ‘Estic satisfet del que he ofert a la nació durant aquests 60 anys’, va dir. ‘El principi i el final de la meva vida és en aquest país. No em separaré d’aquesta terra fins que no m’enterrin a sota d’ella.’

Suleiman assumeix el poder cedit


Al cap de pocs minuts de l’emissió del discurs de Mubàrak va ser el torn del vice-president Omar Suleiman, que va explicar que assumia el poder cedit per Mubàrak. Va dir que el seu objectiu era restablir la seguretat i la felicitat del poble egipci. ‘M’he compromès a fer tot allò que estigui a les meves mans per fer una transició tranquil·la i complir amb el diàleg nacional que ja hem iniciat, sempre respectant la constitució i la llei.’

‘Demano als ciutadans que mirin cap al futur i treballin per un nou camí d’esperança i vida estable’, va dir Suleiman. També va demanar als joves que tornessin a casa seva i a les feines i que no escoltessin les ràdios ni les televisions estrangeres, les quals només cerquen desestabilitzar el país i establir un estat de caos’.

Suleiman va afirmar que treballarien tots plegats per fer el millor pel país. I va acabar dient que ell i Mubàrak són a la mateixa trinxera.

Es desferma l’ira dels manifestants

Els milers i milers de manifestants aplegats a la plaça Tahrir van reaccionar amb ràbia i decepció a l’anunci de Mubàrak. Tan bon punt es va acabar el discurs del president, els assistents a la plaça van començar a cridar càntics contra el règim i Mubàrak i van alçar sabates amb les mans, el tradicional insult àrab.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes