Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  16.01.2011  06:00

'Material sensible', de Catalunya a Berlín

Aquest cap de setmana l'arquitectura jove catalana es presenta i es debat a la capital alemanya

Men?ame
 

La arquitectura catalana més jove s'ha internacionalitzat una mica més aquest cap de setmana, a través del simposi que s'ha fet a Aedes Berlín (ANCB - Aedes Network Campus Berlin), un dels centres més prestigiosos de divulgació de l’arquitectura a la capital alemanya. I també amb les  trobades professionals i la mostra 'Matèra sensible: joves arquitectes catalans'. És una iniciativa de la Delegació del govern de la Generalitat a Alemanya. Hem parlat amb Martí Estruch, responsable de la delegació.

Estruch ha explicat a VilaWeb que valora molt positivament l'encontre: 'per l'èxit de públic, per l'oportunitat que representa per a un col·lectiu molt actiu i innovador d'arquitectes catalans i perquè estic segur que del contacte entre arquitectes catalans i alemanys en sortiran projectes de col·laboració en el futur i aquest rol de mediador i de facilitador de contactes i de projectes és un dels que crec que ha de fer la Delegació. En temps de crisi és molt important obrir-se de portes enfora.'

Els equips d'arquitectes representats són: Arquitectures.Bosch.Capdeferro (Bet Capdeferro, Ramon Bosch); Núria Salvadó + David Tapias; DataAE (Claudi Aguiló, Albert Domingo); David Sebastián + Gerard Puig; Harquitectes (David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros, Roger Tudó); Emiliano López + Mónica Rivera; Francisco Cifuentes, Josep Bunyesc; TEd'A Arquitectes (Raimon Farré, Jaume Mayol, Irene Pérez) i unparelld'arquitectes (Eduard Callís, Guillem Moliné). La selecció dels estudis i els projectes  ha anat a càrrec dels arquitectes Pere Buil (1973), Carlos Cámara (1980) i Joan Vitòria (1973).

Segons Estruch, hi ha tota una sèrie de punts coincidents entre els joves arquitectes catalans i els alemanys: 'la crisi econòmica marca la manera de treballar (pressupostos molt ajustats, tria de materials és molt important...), l'eficiència energètica ha passat a ser un factor primordial, els usos i el comfort passen davant les formes, els gustos del client per davant dels de l'arquitecte, la tecnologia lligada als temes energètics és una gran ajuda però cal que estigui al servei de l'obra i no a l'inversa…'

Continua Martí Estruch: 'La part final del simposi va ser molt interessant. Dos arquitectes alemanys de l'equip Somethingfantastic, que van anar a final de l'any passat a Catalunya i Mallorca per conèixer l'obra del grup d'arquitectes catalans, van fer una crònica del seu viatge. Una de les coses que destaquen, en contrast amb Alemanya, és la importància de l'element solar: com aprofitar-ne la llum, com crear espais protegits del sol per a l'estiu, etc. També el fet que l'eficiència energètica tot just ara despunta a Catalunya, quan fa molts anys que a Alemanya ja s'ha incorporat a l'agenda dels arquitectes. De manera provocadora, van dir que si haguessin de triar un terme definitori comú seria el de 'improvisació'. Tot seguit es van apressar a explicar que òbviament li donaven un sentit positiu al terme, sinònim d'adaptabilitat i de capacitat d'inventiva i de trobar solucions davant les adversitats. Als arquitectes catalans primer no els va agradar gaire la definició, però finalment la van acceptar de grat.'

Va concloure el simposi el crític d'arquitectura Andreas Ruby. 'Va dir que li agradava especialment la capacitat actual d'adaptar-se a l'entorn i a les circumstàncies, un cert retorn a les arrels després de l'arquitectura  'heroïca' dels 80 i part dels 90 i va insistir molt en el fet que la crisi econòmica pot ser també una oportunitat de repensar l'arquitectura, un cop l'arquitecte ha deixat de ser un mer instrument al servei de les grans constructres i torna a ser sovint un executor dels desitjos d'un particular.'

Men?ame