I Estellés, que encara revoluciona tot València

  • Arriba al teatre Romea de Barcelona l'obra 'Poseu-me les ulleres', basada en la vida i l'obra del poeta Vicent Andrés Estellés

VilaWeb
M.S.
11.01.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Poseu-me les ulleres‘ és un espectacle basat en la vida del poeta Vicent Andrés Estellés, amb dramatúrgia i direcció de Pep Tosar, i producció de la Companyia Teatre Micalet. L’obra es va estrenar a València el mes de març de l’any passat i va moure un gran rebombori. Avui arriba al Teatre Romea de Barcelona, i s’hi estarà fins el 23 de gener. En l’espectacle hi ha música en directe de Miquel Gil i dansa d’Isabel Anyó Andrés, néta del poeta. Tosar i Joan Peris, actor i responsable de la companyia teatral, parlen de l’obra, dels efectes colpidors que ha tingut a la ciutat de València, i de la dificultat de programar espectacles com aquest als Països Catalans (vídeo).

Pep Tosar ja és un especialista en aquesta mena d’espectacles teatrals: el 1998-1999 va estrenar ‘La casa en obres’, basat en la vida i l’obra de Blai Bonet. Més tard, el 2004, va proposar ‘Esquena de ganivet’, sobre el poeta balear Damià Huguet. I l’any passat va estrenar ‘Poseu-me les ulleres’, sobre el poeta Vicent Andrés Estellés. Aquest espectacle, que signa amb Evelyn Arévalo, ha eixit de tres proses autobiogràfiques d’Estellés, explica: ‘La parra boja’ (1988), ‘Quadern de Bonaire’ (1985), ‘Tractat de les maduixes’ (1985).

Per Tosar, l’espectacle sobre Estellés s’havia de fer amb una companyia valenciana: ‘Jo tenc un grandíssim respecte a les diverses maneres de parlar el català i dels trets diferencials que cadascuna d’aquestes maneres conté en la part més essencial. Per això em vaig contenir les ganes de fer aquest espectacle fins que no vaig trobar una companyia valenciana interessada en el mateix propòsit meu’, la Companyia Teatre Micalet.

La Companyia Teatre Micalet va néixer el 1995 com un centre de producció i exhibició teatral. Amb seu a València, és dels poquíssims teatres que té una programació estable de teatre en català. Però en tots aquests quinze anys de vida, només és la segona vegada que actua a Barcelona. Joan Peris reivindica la necessitat de poder actuar amb més facilitat a Barcelona i a Palma (‘Poseu-me les ulleres’ no es veurà a Mallorca, tanmateix). Per una altra banda, Peris també denuncia la situació dels teatres independents de València, i recorda que fa dos anys la Generalitat va retirar la subvenció a la companyia. Per això sentencia: ‘Fer teatre és complicat, però fer teatre a València és cosa de kamicazes.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any