20.10.2010 - 20:00
La Generalitat de Catalunya va aprovar ahir el decret que declara parc natural la serra de Collserola, amb una extensió de 8.259 hectàrees distribuïdes en nou municipis: Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, el Papiol, Sant Just Desvern, Montcada i Reixac i Esplugues de Llobregat. Inclou dues reserves naturals parcials que tenen una protecció superior, la de Rierada-Can Balasc (de 379 hectàrees) i la de Font Groga (de 112,8 hectàrees). El nou parc, envoltat per tres milions d’habitants, ha inclòs dins la delimitació definitiva la polèmica zona de Torre Negra, a Sant Cugat del Vallès, propietat de Núñez i Navarro i que ha portat la qüestió als tribunals. Entre les raons per declarar el parc hi ha la voluntat de conservar els valors naturals, evitar que la pressió urbanística malmeti l’entorn i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen.
Bona part de la superfície del parc és bosc de pi i hi ha prop de dues-centes quaranta espècies de vertebrats reconegudes en un espai relativament petit i molt sotmès a pressions, com també set-centes espècies d’invertebrats.
La declaració de parc natural també implica la incorporació de la Generalitat al Consorci del Parc de Collserola, impulsat durant vint-i-tres anys per l’administració local, la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Per a obtenir l’estatus de parc natural, la serra de Collserola ha recorregut un llarg camí. Fins ara estava protegida pel pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del parc de Collserola, que té per objectiu principal compatibilitzar el lleure amb la protecció i conservació del medi natural. El Pla territorial metropolità de Barcelona de 2010 va atorgar a la serra la categoria de protecció especial pel seu interès natural i agrari dins el sistema d’espais oberts de l’àmbit metropolità, i el 2006 Collserola va passar a formar part de la Xarxa Natura 2000, dins la tipologia dels espais de muntanya litoral. Més enrere, el 1992, bona part del Parc de Collserola es va incloure al pla d’espais d’interès natural (PEIN), que té per efecte que als espais delimitats s’apliqui preventivament el règim del sòl no urbanitzable fixat per la legislació urbanística.
Collserola passa a ésser el divuitè parc natural del Principat, i el segon que es crea enguany rere el del Montgrí, les illes Medes i el baix Ter; al País Valencià es compten vint-i-dos parcs i espais naturals protegits; a les Illes Balears hi ha una desena de parcs naturals; a Andorra en són tres, i a Catalunya Nord hi ha des de 2004 el Parc Natural del Pirineu català.
Enllaços
Array
