17.08.2010 - 06:00
Joan Maragall forma part de la memòria col·lectiva, és el poeta popular per excel·lència. Molts dels seus versos ja formen part de la memòria popular i la gent no sap qui els va escriure. Bons exemples en són ‘El cant de la senyera’, ‘L’Empordà’ i ‘La sardana’. Ara, segurament, el poema més conegut de Maragall i que la gent l’associa indiscutiblement al poeta és ‘La vaca cega’. Forma part de la sèrie ‘Pirinenques’. Explica Glòria Casals: ‘la primera pirinenca respon a l’atracció de la terra; ‘La vaca cega’ al sentiment de l’amor ampliat als éssers més imperfectes, els ‘Goigs de la Verge de Núria’ responen a l’espiritualitat dels PIrineus, per extensió la Catalunya de Maragall.’ (‘Poesia. Edició crítica’ de Joan Maragall, La Magrana 1998).
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llençat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna
i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set… Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
