Les Alícies de l’Arts Santa Mònica

S'inauguren dues exposicions, sota el nom d'Alícia: una de l'artista Pat Andrea i una la innovació tecnològica i científica a la cuina

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Rocadembosch
08.07.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Alícia és el nom de la protagonista de la novel·la més famosa de Lewis Carroll i una de les més conegudes, llegides i presentades en suports diferents del món, ‘Alícia en terra de meravelles‘. Però també és l’acrònim d’ Alimentació i Ciència, nom que porta la fundació de Sant Benet de Bages, dedicada a la innovació tecnològica a la cuina i a la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic. L’Arts Santa Mònica inaugura les exposicions ‘Pat Andrea i Alícia‘ i ‘Matèria condensada. Cuina Ciència’, aquesta última coproduïda amb la Fundació Alícia.

A l’espera de la inauguració doble de la mostra ‘Tot Barceló’, una antològica de l’artista Miquel Barceló, que es mostrarà a partir del dimecres 14 de juliol repartida entre l’Arts Santa Mònica (obra del 1973 al 1982) i el Caixa Fòrum (obra del 1983 al 2009), l’Arts Santa Mônica ha obert aquestes dues exposicions que es piquen l’ullet: primer amb el nom d’Alícia i després perquè l’artista Pat Andrea ha dibuixat a les parets del centre, a la zona de les escales que comunica una exposició amb l’altre, un dibuix mural que també les vincula.

La història d’una simbiosi de dones belles, boges i amb coratge

‘Pat Andrea i Alícia’ neix de l’encàrrec que l’editorial Diane de Selliers Éditeur de París li va fer al 2006 i que consisteix en il·lustrar els volums ‘Alícia en el país de les meravelles’ i ‘A través del mirall’, amb vint-i-quatre pintures per llibre.

El comissari de la mostra, el crític Juan Bufill, recorda que fa quinze anys era dífícil situar Pat Andrea (La Haia, Holanda, 1942) en l’àmbit artític. Ara se’l reconeix com l’autor que ha sabut renovar la figuració: figuració subjectiva o metarealista com l’anomena Bufill, el dibuix en Andrea pren una nova dimensió artística sense caure en la mímesi de la realitat.

Pat Andrea explica que s’ha proposat un diàleg amb Lewis Carroll, ‘perquè el meu món i el d’Alícia són una simbiosi de quaranta anys. Alícia sempre ha estat present en la meva obra, a través de les dones belles, boges, amb coratge. Perquè en l’obra de Carroll hi ha levitacions, alteracions del cos, per exemple, que també es donen en les meves obres.’ Andrea ha creat una Alícia diferent en cada quadre, perquè segons ell, tothom es pot projectar en Alícia.

En el catàleg de la mostra ‘Pat Andrea i Alícia’ hi ha intervingut l’artista i dissenyador Peret, intervenció que suposa una nova interpretació dins la interpretació de Pat Andrea.

Abans de la inauguració i durant dos dies Pat Andreta ha dibuixat a carbonet diversos dibuixos murals efímers a les parets de l’Arts Santa Mònica. ho ha fet en públic prèviament selecionat d’alumnes de belles arts, galeristes etc. D’entre els dibuixos efímers n’hi ha un que fa de transisció entre la seva Alícia i la Fundació Alícia, origen i coproductora de la mostra que també s’acaba d’inaugurar a l’Espai Laboratori: ‘Matèria condensada. Cuinar ciència’: L’Alícia de Pat Andrea és a punt de fer una queixalada a un pernill sencer, però de la boca li surten unes bombolles que no són de sabó, que són una esferificació en honor de Ferran Adrià, que té molt a veure amb aquesta exposició de ciència i cuina. Li preguntem a Pat Andrea si ja ha tastat la cuina de elBulli. Ens diu que no, però que no tardarà a tastar-la perquè ja ha arribat a un acord d’intecanvi, sopar per dibuixos.

Alimentació i ciència

A l’espai de dalt de tot, el laboratori del Santa Mònica, s’hi mostra ‘Matèria condensada. Cuinar ciència’, una proposta que relaciona el món de la gastronomia amb la recerca científica i tecnològica, a partir del treball que realitza la Fundació Alícia i del paper fonamental d’abast mundial que ha jugat Ferran Adrià en aquest binomi.

L’exposició proposa quatre espais: Percepció, història, tecnologia i paisatge. Més enllà del predomini de la cultura visual, els hàbits alimentaris i el plaer gastronòmic potencien els sentits del gust, el tacte, l’olfacte i fins i tot l’oïda. L’exposició comença subtil, posant en joc el sentit de l’olfacte: una olor agradable, suau, dolça, de postre típic del territori, que no molesta, que pot passar desapercebuda i que convida el subconscient a entrar. Les propostes olfactives són obra del químic Darío Sirerol, que diu frases tan suggerents com ara: ‘Raonar a través de l’olfacte és una cosa que normalment no fem, perquè el 99% del raonament passa per la vista i l’oïda. Però l’experiència olfactiva és molt important a la cuina, perquè és la primera ingesta que fem del plat.’ I sentencia: ‘Les olors acaben determinant grans decisions’.

La història en la mostra es representa a base d’una successió de llibres que relacionen cuina i ciència, des del 1681 fins a l’actualitat, amb un gran buit  del 1892 al 1981, època en què no se n’edita cap de significatiu. I pel què fa a l’oïda, la instal·lació l’aporta el biòleg valencià Ruben Garcia, que va enregistrar tots els sons de la Fundació Alícia i es poden sentir al llarg de tot el recorregut de l’exposició.

L’àmbit de la tecnologia és la peça central de l’exposició. Es mostren diversos aparells tecnològics que han transformat la manera de cuinar i menjar al llarg de la història, gairebé només hi manca el microones. La primera eina que es mostra és el ganivet de sílex, ‘que va fer comestible una cosa que no ho era’ diu Toni Massanés, director de la Fundacio Alícia. Es refereix al fet que una vaca no és comestible fins que no la talles a trossos. La sala també acull el morter (element importantíssim per triturar i emulsionar), però a partir d’aquí els aparell són pura fantasia pel neòfit i peces indispenssbles per als cuiners d’avui. Uns exemples: el Roner (bany termostàtic), el rotaval (matèria destil·lada i reduïda), la xantana (converteix el cava en una salsa amb bombolles), la liofilitzadora (extreu l’aigua dels aliments i els pot convertir en pols), els gels… El públic podrà tastar el vi de mel, a partir d’aplicar la tècnica del rotaval en vins dolços; podrà tastar el caviar d’oli fet amb l’esferificadora. Cada dia també es podrà tastar una melmelada de les més de cent que composen la taula periòdica de les confitures, un projecte també de la Fundació Alícia i del Museu de la confitura de Torrent de l’Empordà. Hi haurà unes visites comentades molt útils.

El darrer espai, el paisatge, que tanca l’exposició, ofereix vuit mostres de productes ultralocals de gran qualitat d’arreu de Catalunya: La clementina de les Terres de l’Ebre, el calçot de Valls, la carxofa del Prat de Llobregat, la maduixa del Maresme, la pera blanquilla de Lleida, el Tomàquet de Mura, el fesolet de Santa Pau i la patata de Gòsol. Les acompanya un petit grapat de llavors de cadascun dels productes que fa referència al projecte de la Fundació Alícia de recuperar productes autòctons que s’estan extingint.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes