Quaderns Crema, trenta anys marcant estil

  • Una exposició i diversos actes commemoren l'efemèride

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
13.05.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La biblioteca Jaume Fuster de Barcelona acull l’exposició ‘L’estil Quaderns Crema: Trenta anys d’edició independent 1979-2009′. És una exposició de petit format comissariada pel crític literari Julià Guillamon. L’estil de l’editorial Quaderns Crema, segons Guillamon, el conforma la capacitat de combinar un catàleg que va d’Eugeni d’Ors a Quim Monzó i de Martí de Riquer a Truman Capote d’una manera molt natural. L’editor i propietari, Jaume Vallcorba, ha recordat la seva obsessió perquè el segell s’assocïi a un valor de qualitat literària: ‘Fins i tot, comenta, he renunciat a llibres que sabia que es vendrien molt’.

A quins llibres ha renunciat per mantenir la qualitat i la coherència del catàleg? Vallcorba en recorda dos: un recull de monòlegs que Quim Monzó va escriure pel programa Persones Humanes, i que Vallcoba no va voler publicar per considerar que distorsionava l’obra literària de Monzó. L’altre, quan va convèncer Ferran Torrent perquè no publiqués un llibre que, a criteri de Vallcorba, no funcionava. Es deia ‘Valenciana de gas’ primer i ‘El meu germà Santi’ després. ‘El paper de l’editor és el d’acompanyar l’autor’, diu Vallcorba.

D’esperit noucentista i avantguardista alhora

Julià Guillamon destaca de Quaderns Crema la capacitat de combinar els clàssics amb els moderns: ‘En el seu moment, Jaume Vallcorba publicava per una banda Quim Monzó, que llavors era l’autor més modern, i també publicava Martí de Riquer, un autor bescantat. El de Vallcorba és un gust literari que es remunta al medievalisme, el noucentisme molt però també les avantguardes i d’aquí a la modernitat. Es barreja molt bé. I aquest estil l’embolcalla amb un disseny que també conté elements que provenen de diverses tradicions i que es combinen per crear una imatge nova. L’atzavara (logotip de l’editorial) és un element molt noucentista que segurament es pot trobar en els paisatges d’en Sunyer. Vallcorba té una preocupació per l’ambient mediterrani. Fins i tot té cobertes de fons blau que recorden el blauet de Sitges.’

Sóc un individualista

L’exposició té un pany de paret curiós on hi ha una foto de l’editor, elegant i exclusiu (tot un personatge) en un racó de l’editorial. Acompanya la foto unes vinyetes d’estil pop amb algunes frases pronunciades per Vallcorba en diverses entrevistes. Diuen:

‘Jo sóc un individualista: trobo gran estímul en una personalitat determinada, mai en un grup’.

‘Odio plorar i crec que s’han de guanyar diners. Una editoral es mou en un subtil equilibri entre la cultura i l’economia.’

‘Publico el que m’agrada. La meva és una editorial personal i no n’haig de donar compte a ningú.’

‘Estic en contra de les subvencions. Els poders públics s’han de preocupar de crear lectors.’

Un altre pany de paret l’ocupen un grapat de fotografies de tres festes significatives al llarg d’aquests trenta anys. La primera festa, la que commemorava els primers cinc anys, es va fer al bar Universal i hi va assistir el poeta JV Foix, que va llaçar la proclama: ‘Visca el brogit i el ball!’.

L’exposició tindrà el seu catàleg amb textos d’Òscar Tusquets, Juli Capella (que parla del disseny), Anton M. Espadaler (sobre els textos de contraportada), Jordi Llovet (sobre els clàssics i el lligam amb els moderns), Julià Guillamon (sobre l’exposició) i Jaume Vallcorba (sobre l’estil Quaderns Crema).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any