20.11.2009 - 06:00
Els vint-i-set dirigents de la UE, reunits a Brussel·les, de comú acord van nomenar president de la Unió el democristià flamenc Herman Van Rompuy (bloc en neerlandès i en català, traducció automàtica). També van nomenar alt representant de política estrangera i de seguretat comuna la comissària britànica Catherine Ashton. Rompuy digué que se sentia honorat de ser el primer president i que assumia la nova responsabilitat ‘amb convicció i entusiasme’.Catherine Asthon també va agrair el nomenament, es va declarar orgullosa de ser el primer alt representant europeu i va prometre d’infondre els valors europeus ‘de la millor manera possible’.
Per arribar a aquest acord el govern britànic va renunciar a la candidatura presidencial de Tony Blair i va proposar Ashton com a alt representant d’afers estrangers. La pugna entre alemanys i francesos, per l’una banda, i britànics, per l’altra, va dominar ahir una bona part del procés (vídeo de VilaWeb TV).
Quan Gordon Brown va desistir de proposar Tony Blair i, en canvi, va demanar el càrrec d’alt representant per a la comissària europea de comerç, l’acord no es féu esperar: els dirigents socialistes van renunciar a tenir ningú de la seva corda política al capdavant de la Unió i es van conformar amb el segon lloc, el de ‘superministre’.
Aleshores, per mantenir l’equilibri ideològic, el nom de Rampuy, conservador, es va obrir pas. El democristià flamenc, proposat per França i Alemanya, va ser el candidat de concòrdia. Tot i que és desconegut internacionalment, és ben vist a Bèlgica, perquè, si no ha resolt les desavinences entre flamencs i valons, sí que ha aconseguit de posposar-les. (Cal recordar que Van Rampuy va assumir el càrrec de primer ministre després d’un any i mig de govern de transició, una de les pitjors crisis institucionals de la història belga.)
El nou president tindrà un mandat de dos anys i mig i serà la figura més destacada de la complexa organització continental. La importància del president de la Unió és encara una incògnita. De fet, serà Van Rompuy qui la pot definir molt, car és el cap visible de la Unió Europea, funció que fins ara detenien, rotativament i durant mig any, els estats membres de la Unió. Van Rampuy prendrà possessió del càrrec l’1 de gener, quan la presidència rotatòria correspondria a l’estat espanyol. Al seu costat, l’Alt Representant, una mena de ministre d’Afers Estrangers, coordinarà la política exterior dels estats de la Unió Europea.
Encara que les funcions del president no hagin estat ben delimitades, no per això el càrrec és menys significatiu. Cert que és, essencialment, administratiu i que tindrà menys infrastructura que no pas el president de la Comissió; però, com que és el principal càrrec simbòlic de la Unió, no hi ha dubte que pot marcar un abans i un després en termes de representació política. I, de fet, tant la Comissió com els estats membres temen de perdre relleu.
Enllaços
VilaWeb TV: La Unió Europea designa el seu primer president.
Diari de l’Escola: La Unió Europea elegeix president.
Bloc personal d’Herman Von Rompuy (en neerlandès | en català amb traducció automàtica).
