17.11.2009 - 20:00
Amb una fotografia de família davant la borsa de Madrid va començar a cotitzar, ara fa deu anys, el portal Terra. Entre els dirigents de Telefónica, propietària de la marca, hi havia un català aleshores qualificat d’emprenedor i visionari. Pep Vallès, passejant-se amb gorra pel parquet madrileny, tenia motius per a somriure: en tres anys n’havia tingut prou per a crear l’índex d’internet Olé, mentre treballava a la Fundació Catalana per la Recerca, i quedar-se’l per un preu irrisori (1.200 euros). A més, va omplir-lo d’alguns continguts (tret de webs en català, prohibides durant una temporada en aquell índex amb voluntat hispànica) i el va saber vendre a la Telefónica de Juan Villalonga per gairebé dos milions d’euros, malgrat que l’operadora privatitzada tenia desenes de persones treballant des de feia un any en un portal propi, Terra, del qual només es va conservar el nom. En aquell procés, Pep Vallès es va convertir en cibermilionari, el terme amb què va titular la periodista Núria Almiron un llibre sobre la bombolla especulativa d’internet. Deu anys després, a una pregunta sobre la sonada sortida a borsa de Terra, Almiron respon que s’ha confirmat allò que ja hi havia qui deia aleshores: ‘Va ser una operació de màrqueting pur, un bluf.”Va ser un exemple més del capitalisme financer que ara ens ha portat a la crisi, aleshores secundat fermament per un poder polític interessat en l’aparició de grans empreses nacionals amb l’únic objectiu d’expandir-se internacionalment a través de fusions’, afegeix Almiron, per qui en aquest procés ‘es va sacrificar molta gent’, com els milers de petits inversors atrets pel fals miratge de la ‘democratització borsària’ amb què s’havia venut l’operació Terra.
Caiguda en picat
‘S’ha pogut verificar que tot va ser una gran campanya de màrqueting: quan un projecte és més que màrqueting, hi ha una trajectòria posterior que l’avala. En el cas de Terra, la trajectòria va ser zero’, diu Almiron mentre repassa les sotragades de la companyia des de la sortida a borsa. El primer dia de cotització es va convertir en la vuitena empresa espanyola en valor borsari, i va tancar aquella primera sessió amb una pujada del 213%. Tres mesos després les accions valien un 1.234% més, i Terra es va convertir en la tercera companyia del selectiu Ibex 35, amb una capitalització de dos-cents quaranta milions d’euros i amb un pes superior al del Santander i d’Endesa. Però la crisi que va afectar els valors tecnològics als EUA, l’abril del 2000, es va estendre ràpidament a la resta de mercats i Terra, com a banderer d’aquell boom de la ‘nova economia‘ a Europa, en va patir les conseqüències. Havent caigut en cinc mesos a un valor normal, els responsables de Telefónica (en plena polèmica pels cobraments milionaris de les opcions per accions) van optar el mes de maig per una arriscada fugida endavant: comprar el tercer portal nord-americà, Lycos, per sumar usuaris i atraure l’anhelada publicitat. Amb la sostenibilitat financera del projecte encara més compromesa pels mals resultats del nou gegant d’internet, el relleu al capdavant de Telefónica de Juan Villalonga per César Alierta també va representar la modificació de les prioritats de l’operadora. Terra va passar a un segon terme i el 28 de maig de 2003 la companyia mare va executar una OPA sobre el portal. Dos anys després, el 15 de juliol de 2005, Terra va deixar de cotitzar a borsa i va desaparèixer del mapa, com havia fet una mica abans l’arquitecte de tota l’operació, Pep Vallès.
Fre a l’especulació borsària
A deu anys vista, Núria Almiron també en destaca, de tota l’experiència de Terra, un efecte dissuasori positiu: l’auge i caiguda del portal va frenar a temps unes quantes sortides a borsa, que ja eren molt madures, i que cercaven l’especulació. ‘Terra va ser el primer intent i l’últim, un fiasco. Els moviments especulatius, a Espanya, no es van poder fer, doncs, amb més empreses tecnològiques, perquè el boom del sector provinent dels EUA va arribar tard i malament.’
Al centre de la polèmica
L’altre llegat que va deixar Terra va ser en forma de polèmiques. En menys d’una dècada, el tàndem Olé-Terra fou objecte de moltes preguntes parlamentàries i querelles judicials. Al Parlament de Catalunya, el mateix 2006 ERC ja va presentar preguntes al govern sobre el seu paper en la creació d’Olé, i el 2000 tant ICV com el PP havien demanat detalls a la Generalitat sobre el procés de venda del cercador Olé de la Fundació Catalana per la Recerca a Pep Vallès. Vallès i els advocats de Telefónica també van haver de passar sovint pels jutjats: l’agència de notícies Europa Press va denunciar la cancel·lació d’un acord amb Terra el 1998; l’Adicae, en nom de milers de petits inversors, va querellar-s’hi per presumpta estafa i delicte fiscal el 2002; l’Associació Mundial d’Accionistes de Terra, per frau de llei el 2003; i un grup d’inversors dels EUA van denunciar l’OPA presentada per Telefónica al portal, el 2003.
Martí Crespo
