Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  25.03.2009  06:00

Els nostres desapareguts a l'Argentina

Men?ame
 

El 24 de març de 1976, els comandants de les tres forces armades argentines, Jorge R. Videla, Emilio E. Massera i Orlando R. Agosti, van dirigir un cop d'estat contra el govern de María Estela Martínez de Perón. Començava el terrible Procés de Reorganització Nacional (1976-1983), arran del qual van morir unes trenta mil persones, la majoria joves de classe obrera, en mans de la policia, de l'exèrcit i de grups paramilitars com la Triple A.

Entre els milers d'assassinats, segrestats, torturats i desapareguts durant la dictadura (i el període anterior) hi ha no pas menys de quatre-cents homes i dones d'origen català, valencià o balear, segons un estudi del Casal Argentí de Barcelona. El president, Diego Arcos, explica que, en un primer examen de les llistes de represaliats, han pogut identificar 384 desapareguts nascuts als Països Catalans. De Cubelles, per exemple, era la família de Luis Pujals, un dels caps polítics del grup guerriller ERP i considerat el primer desaparegut de l'Argentina. També tenia cognom català (Audet) l'últim desaparegut de la dictadura, el novembre del 1983, poc abans que Raúl Alfonsín assumís la presidència. Però el cas més significatiu és el de la família Pujadas, que la jove cineasta Eugenia Izquierdo explicarà en un documental.

Josep Maria Pujadas i Josefa Badell, tots dos metges, van deixar la Catalunya franquista, la dècada del 1950, per establir-se a la ciutat argentina de Córdoba, on van fundar una important granja avícola. Un dels fills, Mariano Pujadas, va ser un destacat dirigent de la guerrilla dels Montoneros. Detingut el juny del 1971 i traslladat a la presó patagònica de Rawson, l'agost d'aquell any va dirigir, amb María Antonia Berger (de les Forces Armades Revolucionàries) i Pedro Bonet (ERP), la fugida de vint-i-dos guerrillers del penal. La majoria van ser detinguts i traslladats a Trelew, on al cap de pocs dies van ser afusellats. Dels vint-i-dos de Trelew, només en van sobreviure tres: María A. Berger, René Haydar i Alberto Camps. Amb el govern democràtic del 1973-1976, el pare de Pujals va reclamar justícia, motiu pel qual la Triple A va segrestar-los, a ell i a tota la família, el 1975, els van tirar en un pou i el van dinamitar. Sols en va sobreviure un nen d'onze anys, Víctor Pujadas, que es va poder exiliar a Barcelona. La història d'en Víctor i la seva família és el centre d'un documental (Troqueles - Historia de la familia Pujadas) que la jove cineasta Eugenia Izquierdo va començar a rodar l'any passat.

Importar l'exemple

Tots aquests casos són únicament la punta de l'iceberg de l'estudi emprès pel Casal Argentí a Barcelona, que ara començarà una segona fase: amb l'ajuda de voluntaris de la Coordinadora d'Entitats Argentines de Catalunya i dels casals catalans a l'Argentina, vol mirar de contactar amb familiars d'aquests represaliats. Al rerefons de la investigació i de l'acte d'avui a Barcelona, explica Diego Arcos, hi ha l'intent d'importar als Països Catalans, en plena reivindicació de la memòria històrica, 'el concepte sociopolític de la justícia social argentina', és a dir, la ferma consciència i la creença que tots els culpables de la repressió acabaran sotmesos a la justícia. 'Volem aportar la nostra experiència com a poble a la societat catalana, amb el nexe en comú dels represaliats catalans de l'Argentina.'

Men?ame