08.03.2009 - 13:18
El dissenyador Julio Estrela ha engegat la campanya “Vull que la imatge de Lleida sigui una E”, una reivindicació per tal de reafirmar la identitat dels lleidatans. El sol fet de tombar una E majúscula agermana la principal característica fonètica del dialecte nord-occidental amb la silueta del monument més emblemàtic de la ciutat: la Seu Vella. En un mes i mig al Facebook, el grup d’Estrela ja és el més nombrós de Lleida amb 5.000 adeptes.Perquè decideix crear una nova imatge de Lleida?
Bàsicament per donar a conèixer la nostra feina i per presentar Lleida al món, una ciutat petita però molt estimada pels que som d’aquí. Ens feia molta gràcia fer aquesta feina, sense l’encàrrec de ningú. Si la campanya hagués partit d’un client, no hagués estat el mateix perquè sempre treballes més encorsetat i et marquen unes directrius molt clares. Hem treballat amb llibertat i aquesta és l’escència de la frescor i la gràcia del projecte. A més de ser divertida, també té un fons, no només és la imatge de la “e” i de la Seu Vella sinó que al darrera hi ha l’empemta de la gent de Lleida que vol tirar endavant.
Com arriba a la conclusió de tombar una “e” majúscula per convertir-la en la silueta de la Seu Vella?
Tot va començar per positivar una cosa que fins ara era objecte de les gracietes o les burles pel fet de parlar amb la “e”, com quelcom negatiu. Perquè ha de ser negativa la nostra forma de parlar? Perquè és millor parlar amb la a? Doncs vam lligar aquest concepte amb la Seu Vella perquè poques ciutats tenen una imatge tan potent dins de la ciutat com la nostra Seu Vella. Li vam donar moltes voltes i vam arribar a aquesta conclusió. Al darrera de la campanya hi ha moltes hores de feina, una gran tasca de concepte. La hipersenzillesa és la nostra forma de treballar, apostem sempre per això.
Creu que els lleidatans tenim poc autoestima?
Abans de començar aquesta història tenia la sensació que els lleidatans tenim poca autoestima, ens consideren provincians, de comarques… però t’adones que allò que fa falta és reafirmar la nostra identitat i no pas avergonyir-nos. Perquè no hem de parlar amb la “e”, si és la nostra identitat?
Actualment viu i treballa fora de Lleida. El fet de distanciar-se l’ha ajudat per concebre la campanya?
Ha anat molt bé perquè el dia a dia de viure a un lloc et porta a no valorar allò que tens. L’enyorança de Lleida, de la teva infantesa i l’adolescència et marca molt. Estant a fora veus Lleida d’una altra manera, amb molta estima.
El fet de posar la campanya al Facebook va ser l’autèntic boom de la campanya?
La idea va ser descobrir noves maneres de comunicar, d’arribar a la gent per canals que encara no estiguin gaire cremats. El Facebook és relativament recent i té molta potència, per això vam montar un grup a finals de gener. De repent va començar la bogeria amb 5.000 agregats. Els primers dies vam fer una feina de seguiment del grup, vam fer algun mailing i vam observar què estava passant: desenes de comentaris, mails, missatges i una gran participació de la gent.
Ha portat la idea a alguna institució?
No l’hem portat enlloc perquè tampoc era la idea, no volíem un producte per vendre. Volem un producte per la gent i si alguna institució el vol adoptar ja veuríem la manera de fer-ho. El principal motiu era mostrar la nostra manera de treballar i si d’aquí surt una campanya, benvinguda sigui.
Es convertirà la “e” amb una icona comparable al ruc català o bé al nus antitrasvassament?
Ens agradaria molt. La gràcia d’aquests símbols són que els ha fet la gent, algú d’acció ciutadana, sense encàrrec i la socitat s’ho fa seu, sense cap imposició. Aquesta és la força d’aquests logos i campanyes.
Tenen al cap una altra acció similar o bé l’evolució d’aquesta?
De moment portem un mes amb la campanya. Hem acabat la primera fase i ara estem una mica a l’expectativa perquè tampoc volem carregar gaire a la gent. Li volem donar un altre tomb a la història però encara estem decidint què fem.
